10 ensenyaments que ens va deixar la COVID-19 sobre els nostres sistemes alimentaris

Darrere de tota crisi hi ha una oportunitat. Hui, els especialistes coincidixen que la COVID-19 ens ha portat una oportunitat única per a repensar la nostra relació amb l’aliment, entendre les febleses dels nostres sistemes alimentaris i reconstruir millor. Per què mengem el que mengem? Què farem amb els 1.000 milions de tones de menjar que malgastem cada any? Quan començarem a valorar els aliments? Tots tenim preguntes per fer-nos i un paper que complir: consumidors, xicotets productors, comerciants, governs i organitzacions. Ja no hi ha més temps a perdre. 

Us convidem a parar i a reflexionar sobre el que hem aprés en esta crisi sobre els sistemes alimentaris urbans, perquè mirar al nostre al voltant és el primer pas per a traçar el camí cap al canvi: 

1. El menjar complix un paper preponderant en el nostre dia a dia 

Alimentar-se sens dubte ha sigut una de les preocupacions més significatives durant el tancament. La desesperació davant les prestatgeries buides i l’amenaça del desproveïment en plena crisi sanitària va arribar a afectar el sentit comú de les persones. La incertesa al voltant del menjar ha donat com a resultat carrets de supermercat replets de productes, a pesar que este acaparament  significara deixar al següent comprador sense res.

 

2. Les prestatgeries amb una varietat abismal de productes amaguen una realitat inquietant 

Mangos a l’hivern? Papaies que venen de l’altre costat del món? Durant molts anys, la indústria alimentària va enfocar els seus esforços a satisfer a un consumidor insaciable i exigent. Tant és així que ens sembla natural consumir fruites i verdures fora de temporada o varietats exòtiques que arriben en grans embarcacions des de l’altra punta del planeta. Quan les cadenes de subministrament que fan això possible es van veure afectades per la COVID-19, comencem a plantejar-nos d’on ve el nostre aliment i el cost de portar-lo fins ací. Saps amb certesa quines són les varietats de fruites i verdures típiques de la teua zona?

 

 

3. L’aliment és molt valuós 

A més del valuosíssim treball dels professionals de la salut, també ens topem amb llocs de treball essencials de l’àmbit de l’alimentació que fins al moment semblaven invisibles: persones que treballen en el camp, que participen en la distribució d’aliments, que reposen l’aliment en el supermercat… El menjar que posem en el nostre plat és extremadament valuós, no sols perquè l’aliment és una font de vida, sinó perquè darrere d’ell hi ha molts recursos invertits, com llavors, aigua, mà d’obra, moltes famílies que dediquen la seua vida al cultiu i al fet que eixe  aliment arribe fins tu.

 

4. No podem continuar tirant menjar 

Identificar l’immens valor que hi ha darrere dels aliments ens va fer reflexionar sobre el malbaratament alimentari. Mentre un terç dels aliments que produïm a escala mundial pararan al contenidor, 690 milions de persones patixen fam (ací tens dades concretes de FAO). Els especialistes en este camp coincidixen que la clau per a alimentar a més persones no està a produir més, sinó a gestionar millor l’aliment. Imagina quantes boques podríem alimentar si evitàrem la pèrdua i el desaprofitament alimentari!

 

5. L’aliment saludable és la nostra millor medicina 

La COVID-19 ens va espentar a replantejar-nos els nutrients que ingerim, perquè allò que mengem i bevem pot afectar la capacitat del nostre organisme per a previndre i combatre les infeccions i per a recuperar-se d’elles. Des dels primers moments de la pandèmia, l’OMS va destacar la importància de cuidar la nostra dieta per a enfortir el nostre sistema immunològic.  

Vam entendre així que el camí per a la prevenció de la pandèmia és seguir una dieta variada, que incloga fruites, verdures i llegums, baixa en greixos saturats i sucres. El següent pas és assumir un gran desafiament: garantir que tots puguem accedir a ella, sobretot si tenim en compte que, segons la FAO, més de 3.000 milions de persones no se la poden permetre.

 

6. El paper dels xicotets productors és essencial  

El tancament dels mercats agrícoles va ser un colp brutal per al xicotet productor. Què passaria amb els seus productes i amb les plantacions que estaven a punt de recollir? No obstant això, malgrat la pandèmia, de les restriccions i de la por, la necessitat d’alimentar a milers de milions de persones seguia ací. Va haver moltes limitacions, però els agricultors i agricultores van treballar àrduament per a reduir al mínim el risc de desproveïment. I ens han demostrat que les cadenes de subministrament curtes són la forma més segura i sostenible de proveir-nos!

 

7. La importància de comprar productes locals 

Quan comprem un aliment directament al productor, contribuïm a millorar la sostenibilitat ambiental, els seus mitjans de vida, el desenvolupament econòmic equitatiu i afermem el sentit de pertinença a la comunitat. Després de tot, darrere de cada aliment hi ha moltíssima faena i una família rural que depén de la venda del seu cultiu. L’e-commerce ha sigut un avantatge tecnològic que ens va permetre arribar fins ells, sense intermediaris, i posar-li cara als productes que comprem. 

A més, com va dir el doctor David Nabarro en esta entrevista, els sistemes alimentaris amb llargues cadenes de subministrament han demostrat ser especialment susceptibles a patir interrupcions. Benvingudes les cadenes de subministrament curtes!

 

 

8. El nostre planeta ja no és un lloc segur 

Els sistemes alimentaris de hui exigixen un esforç descomunal al nostre planeta. Estem patint al llarg dels últims anys la pèrdua de boscos, desastres naturals i incendis de proporcions gegantesques en diversos punts del món. És evident que la Terra està perdent la batalla. Per tant, nosaltres també. Per a evitar més pandèmies és clau protegir la nostra biodiversitat i l’única forma en la qual ho aconseguirem és alimentant-nos de manera sostenible.

 

9. El nostre sistema alimentari no és resilient 

Molts països depenen enormement del comerç internacional. L‘Índia és un d’ells. En algunes regions els productors de gambeta aposten tot el comerç al mercat exterior com la Xina. Quan les importacions van cessar, els xicotets productors de gambeta es van veure en grans destrets: la seua producció es va perdre i milers de famílies van patir les conseqüències. T’ho expliquem en este article. Exemples com este mostren la importància d’apostar per sistemes locals, disminuir la dependència al mercat internacional i dissenyar polítiques resilients enfront de possibles incidències.

 

10. Junts, podem més 

El confinament va marcar les distàncies socials, però el menjar ens va mantindre units. Es van veure iniciatives solidàries en totes les ciutats, des d’ajudar a un veí amb les compres fins a organitzar projectes per a alimentar als més vulnerables, com a famílies els xiquets de les quals depenien dels menjars escolars. Això ens fa pensar que, quan estem alineats amb uns objectius, podem arribar més lluny del que pensem. 

Parlem de les solucions? Llig el següent article.“La Cimera sobre els Sistemes Alimentaris 2021”