10 coses que hauríem d’estar fent ja perquè aquest siga l’últim episodi de fam
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i el Programa Mundial d’Aliments (PMA) ja han alertat sobre una onada de fam generalitzada. La notícia contrasta amb les previsions que fa pocs anys ens allunyaven d’un escenari així. La pregunta és, doncs: com arribem a aquest punt? I també: hi ha alguna cosa que puguem fer per a frenar-la? Com podem, almenys, prevenir-ne una de nova?
Les causes de la situació actual són moltes. Podríem resumir-les com una suma de variables que, juntes, creen un conjunt de crisis simultànies amb efectes combinats: canvi climàtic, hiperinflació, les conseqüències de la COVID-19, la recessió mundial, els conflictes bèl·lics, el deute públic excessiu i la pèrdua de varietats locals de cultiu, entre tants altres factors.
Totes aquestes variables, en paraules del director executiu del PMA, David Beasley, fan que actualment el món s’enfronte a “una tempesta perfecta que no només danyarà els més pobres, sinó que també aclapararà milions de famílies que fins ara han tingut prou per sol·lucionar la papereta”.
La pandèmia de la fam se sent cada volta amb més força: ja hi ha 828 milions de persones que pateixen desnutrició crònica. Això vol dir que hi ha 150 milions de persones més que l’any passat (SOFI, 2022). Per al 2030, quan estava previst assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible, la FAO estima que 620 milions de persones patiran desnutrició crònica, quasi la mateixa xifra que el 2015, quan es van signar els ODS. Què hi podem fer?
1. Una política no, diverses
Segons Máximo Torero Cullen, economista en cap de FAO, l’única manera d’abordar aquest problema és mitjançant un portfoli que incloga una varietat de polítiques i accions per a assolir els sistemes agroalimentaris que necessitem.
A més, la FAO assegura que podem assolir millors resultats amb els mateixos recursos públics i que és possible augmentar la disponibilitat i assequibilitat de les dietes saludables mitjançant mesures proactives en el sector agrícola. Per a aconseguir-ho, cada govern haurà de plantejar-se com reassignar els seus pressupostos públics actuals per a fer-los més eficaços i eficients a l’hora de reduir el cost dels aliments nutritius i promoure una alimentació sostenible assequible (SOFI, 2022).
2. Més inclusió, menys burocràcia
Els sistemes de protecció social i les subvencions fiscals són poderoses per a frenar la fam, però cal un esforç més gran per garantir que siguen inclusives, ajustades a cada població i que tinguen perspectiva de gènere. Per fer esment d’un exemple, l’estudi SOFI 2022 destaca que la producció d’arròs, de sucre i de carns de diversos tipus són les indústries que reben més ajudes, mentre que la producció de fruites i hortalisses aconsegueixen menys suports, especialment en alguns països amb ingressos baixos.
D’altra banda, la complexitat dels sistemes burocràtics i les decisions polítiques interessades (tant a nivell local com a nivell nacional i internacional) també entorpeixen la resposta anticipada.
3. Independitzar-nos d’un món (malament) globalitzat
Estem en un món hiperconnectat. Tan connectat que un xicotet canvi en un lloc remot pot afectar la supervivència de comunitats senceres a milers de quilòmetres de distància, una situació que es repeteix al llarg de les últimes dècades.
Vam veure en primera persona la fragilitat dels nostres sistemes alimentaris durant la pandèmia de COVID-19, quan començaren a faltar els primers productes al supermercat. I ho vivim hui novament, quan la guerra de Rússia a Ucraïna ha fet que comencen a escassejar els fertilitzants (posant en perill la viabilitat de les collites i, per tant, la producció mundial d’aliments) i de cereals i oleaginoses (disparant els preus dels aliments). Aprendre d’aquestes circumstàncies és clau per a comprendre el valor de produir aliments de proximitat i no dependre de cadenes de subministrament quilomètriques.
4. Apostar per les i els xicotets productors d’aliment
Actualment, només el 8 % del finançament per a la seguretat alimentària en el marc de l’ajuda a l’emergència es destina a donar suport a la producció agrícola (SOFI, 2022). Les i els xicotets agricultors, pescadors i ramaders necessiten el suport de les administracions per a accedir al mercat, resistir davant dels factors climàtics, gaudir d’una distribució equitativa de la terra i comptar amb oportunitats econòmiques en les àrees rurals que previnguen el despoblament. Així mateix, també per a tindre una educació que els permeti fer ús de la tecnologia per a prendre decisions informades. En aquest article t’expliquem més sobre les iniciatives de la FAO per a reduir la bretxa digital.
5. Refredar la crisi climàtica
L’últim informe sobre el clima de les Nacions Unides ens recorda que s’acaba el temps per a reduir les emissions, frenar l’escalfament global i afrontar la crisi climàtica abans que siga massa tard. El canvi climàtic afecta la producció d’aliments, cosa que soscava els esforços mundials per a acabar amb la fam.
El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, n’ha exposat les solucions. D’una banda, fer inversions que acceleren la descarbonització de tots els aspectes de la nostra economia, generar llocs de treball verds i creixement sostenible i inclusiu, i propiciar la resiliència de les societats i els pobles mitjançant una transició justa. Per altra banda, invertir en solucions sostenibles. En concret, els subsidis als combustibles fòssils han de desaparèixer i els contaminadors han de pagar per la seua contaminació.
6. Seguir donant suport a l’assistència alimentària d’emergència
D’acord amb el PMA, una de les ferramentes més poderoses per a salvar vides en situacions de fam és l’assistència alimentària d’emergència, ja siga en efectiu o en espècie. Al Iemen, l’ampliació més gran de l’assistència alimentària duta a terme pel PMA, des d’un milió de persones el 2015 fins a quasi 13 milions, va ajudar a evitar l’episodi de fam del 2019.
7. Reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments
Segons Torero, perdem el 14 % i desaprofitem el 17 % de la producció d’aliments del món, una gran contradicció en aquest context de fam i canvi climàtic. Què passaria si aconseguírem redistribuir l’aliment abans que acabara al fem?
Les previsions són encoratjadores. Reduir la pèrdua d’aliments (aquella que es genera a través dels proveïdors de la cadena alimentària) i el malbaratament d’aliments (provocada per proveïdors de serveis alimentaris, minoristes i consumidors) podria nodrir 1.260 milions de persones més a l’any, i fins i tot hi hauria prou quantitat de fruites i hortalisses per a tothom.
8. Més i millor tecnologia
Invertir en tecnologia d’avantguarda és fonamental per a assistir els xicotets productors d’aliment en les seues collites, optimitzar recursos naturals i augmentar el rendiment del cultiu. A més, permet anticipar i detectar noves necessitats humanitàries, proporcionant dades sobre perills naturals o econòmics.
Alhora, la FAO afirma que comptar amb instruments i mètodes més adequats i normalitzats per a la recopilació de dades i el mesurament, notificació i verificació de les emissions és extremadament necessari per a combatre el canvi climàtic.
9. Pensar a llarg termini
I si canviem les accions reactives per accions proactives? Si volem posar fi a la fam al món, cal fer intervencions més complexes i a llarg termini. A més de les polítiques públiques i la contribució del sector privat, una manera de fer-ho és a través de l’educació, fent partícip a la gent jove sobre la importància de seguir una dieta equilibrada i sostenible. Ja us vam parlar del projecte Cantina S3.
10. Cooperació
Per a reforçar la seguretat alimentària i nutricional a llarg termini, hem de mirar més enllà de les solucions a nivell nacional i buscar solucions regionals i internacionals que tinguen en compte les necessitats de les comunitats que viuen en entorns vulnerables. La fam mai no és inevitable, treballem junts perquè aquest en siga l’últim episodi.
Et pot interessar:
- Inversió en la neutralitat del carboni: utopia o la nova onada verda? Desafiaments i oportunitats per als sistemes agroalimentaris. FAO i Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament (BERD).
- L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món en 2022. FAO.
- ODS 2. Fam Zero: Per què és important?
- Punts crítics de la fam: alertes primerenques de la FAO i el PMA sobre la inseguretat alimentària aguda