«Coneixem el què. Ara ens falta esbrinar com». Esta frase, pronunciada per la Sotssecretària General de les Nacions Unides, Amina J. Mohammed, en la primera jornada de la precimera de Sistemes Alimentaris potser resumix el sentir de molts dels allí congregats. L’altre gran punt d’acord, especialment després de conèixer les últimes dades de l’Estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món, és que la situació actual és inacceptable.
Amb estos vímens, centenars de participants analitzen com transformar els nostres sistemes alimentaris. La Precimera es desenvolupa des de la seu de la FAO a Roma, en format híbrid (presencial i telemàtic) i pot seguir-se amb facilitat després d’una senzilla inscripció que permet l’accés a qualsevol de les sessions que estiga en marxa. El primer ministre italià, Mario Draghi, i el President ruandés, Paul Kagame, van encapçalar les crides als països perquè es comprometen de manera decidida a transformar els seus sistemes alimentaris durant els discursos d’obertura.
És tasca complicada recollir les innombrables intervencions que s’han anat produint. A pesar que són molts els convocats, des d’alguns sectors s’ha qüestionat a l’organització d’esta Cimera per considerar que no són presents totes les veus. Preguntada per esta qüestió, Amina J. Mohammed, va assenyalar que s’ha intentat que tots els sectors siguen presents: «la Cimera és inclusiva. No serà perfecta, però creiem que totes les veus estan representades». Quant al paper que juguen els estats, també convocats a esta Cimera, va assegurar que «hi ha països que encara no han entès que han d’implicar-se en la transformació dels sistemes alimentaris».
En diferents intervencions durant la primera jornada d’esta trobada es va insistir en la necessitat de tindre en compte el finançament, imprescindible per a dur a terme les transformacions necessàries. El ministre de cooperació econòmica alemany, Gerd Müller, va afirmar que «un món sense fam és possible. Tenim els coneixements, tenim la tecnologia, però necessitem més diners i més inversió per a erradicar-la». La vicepresidenta de l’Uruguai, Beatriz Argimón, va dir que és necessari «celebrar i potenciar la increïble resiliència de les dones i el seu paper clau per a la transformació dels sistemes productius». Una de les participants en representació del sector productor, Cherrie Atilano, va assenyalar la paradoxa que els xicotets productors, que ens proveïxen d’aliments als, són precisament els qui no poden disposar d’una dieta saludable en els seus plats.
Des del sector de la producció a Àsia, Reema Nanavaty, va reclamar millores socials per als xicotets productors i que es reconeguen els drets de les dones. Des d’este mateix sector però en una altra zona geogràfica, l’europea, es demanava un treball compartit en els acords comercials perquè tots arriben al nivell d’exigència que es dona a Europa. Però si en alguna cosa van coincidir totes les persones que van intervindre en representació del sector de la producció va ser a demanar que es reconega el paper dels productors i productores.
Hi ha visions més o menys optimistes o pessimistes sobre els resultats d’esta trobada. En este sentit, Gilbert Houngbo, president del FIDA, va assenyalar que «tots estem d’acord en una cosa: la situació actual no és acceptable. Reconèixer això ja és un pas important» i va animar a «mantindre viu l’entusiasme nascut amb estos diàlegs» una vegada concloguen. David Beasley, director executiu del Programa Mundial d’Aliments (WFP) per part seua, va qualificar de «vergonya» el que està ocorrent en el planeta i va criticar que en els mitjans de comunicació ningú parla de la fam: «arriba el covid i tots ens alcem per a respondre. Arriba la fam i?…» es va qüestionar.
En este sentit, el Papa Francesc, a través d’un missatge llegit per Paul Gallagher, Secretari per a les Relacions amb els Estats, va dir que eliminar la fam no és suficient i va insistir al món perquè es comprometa a «dissenyar sistemes alimentaris que protegisquen la terra i mantinguen la dignitat de les persones humanes en el centre».