Alimentació: perquè no és el mateix valor i preu
Deia Antonio Machado a Proverbios y Cantares que tot neci confon valor i preu. Dues paraules la relació de les quals és pràcticament una paradoxa, perquè sense aire i sense aigua no sobreviuríem; no obstant això, el seu preu és zero o una ridícula suma de diners.
Perquè no és el mateix una botella d’aigua en el prestatge del supermercat que una botella d’aigua al mig del desert. De la mateixa manera que no és igual un plat que comprem congelat, replet d’additius, que el plat de cullera que ens preparava la nostra família amb els ingredients de la nostra terra. Hi ha un valor subjectiu en aquesta història, tan intangible com innegable.
Posar en valor el nostre aliment
Alimentar-se és menjar, però també és un acte carregat de valors. Significa nodrir-se, cuidar del nostre entorn, compartir la taula en família, cuinar junts, triar quins aliments comprar i com cuinar-los… El menjar és part de la nostra cultura, de la nostra identitat i de la nostra història.
- Menjar és tradició: significa valorar l’aliment tal com ho feien les nostres àvies, els plats de les quals recordem amb tant de carinyo.
- Menjar és assumir la nostra responsabilitat com a ciutadans: podem canviar el món a través d’allò que mengem, generar llocs d’ocupació, cuidar els nostres paisatges i donar suport a causes com la lluita contra el maltractament animal, la precarització laboral i el malbaratament d’aliments.
- Menjar és nutrició: perquè la qualitat i varietat dels aliments que ingressen al nostre organisme són claus per a una bona salut.
- Menjar és un compromís social: perquè les teues decisions importen i el canvi individual obri pas a un canvi col·lectiu.
El perill de reduir el valor a un número
Quan comprem aliments, el seu preu no representa més que un intercanvi entre diverses parts. I això últim és fonamental: hi ha diversos actors implicats. És a dir, el preu abasta totes les persones implicades en el procés mitjançant el qual aquest aliment arriba fins al teu rebost. Això implica el proveïdor de les matèries per a la producció o les persones dedicades a l’agricultura, pesca, ramaderia i apicultura que dediquen els seus recursos a produir aliments. També els fabricants, els distribuïdors, les persones implicades en la logística i en els punts de venda. Totes i cadascuna d’elles han de cobrar un preu just per la seua feina, cosa que es posa en risc quan es marca un preu baix.
D’acord amb Dionisio Ortiz, catedràtic en el Departament d’Economia i Ciències Socials de la Universitat Politècnica de València, comença a haver-hi cert consens en l’àmbit acadèmic que els preus dels aliments no reflecteixen els costos totals de la seua producció, i no representen el que a la societat li costa o està sacrificant per a obtindre’ls ni les seues implicacions ambientals.
I ací és on la definició de valor cobra més importància. Quan compres qualsevol aliment, ¿dona igual que contribuïsca a la desforestació o a l’explotació laboral? Eres realment conscient de la feina que implica que aquest producte arribe fins a tu? Aquesta oferta que moltes vegades et sembla un regal, li fa justícia al valor que té el menjar?
Abaratir el menjar és abaratir la vida mateixa
L’abaratiment del menjar té una explicació. Durant molt de temps, un dels reptes de la humanitat ha sigut produir aliments suficients per a tota la població que habita el planeta. Si bé això va ser funcional i necessari, la contrapartida d’aquesta solució salta a la vista: el menjar es va convertir en una sort de bé barat que apareix com per art de màgia als supermercats i que, en el camí, arrasa els mercats i al xicotet comerciant, una tendència que s’ha intensificat en les últimes dècades. Alhora, hem perdut la connexió amb l’aliment, l’interés pel seu origen i el seu valor.
Segons l’arquitecta i urbanista anglesa Carolyn Steel, autora del llibre Ciudades Hambrientas (Capitán Swing), el menjar barat és una il·lusió i no és més que l’evidència que al llarg de la cadena de subministrament algú va eixir perdent.
I el planeta també perd. Tractar el menjar com un bé merament especulatiu i mercantil ha estat, probablement, el major desastre ecològic dels nostres dies. “Ens està destruint i està destruint el planeta, i l’única forma en què podem parar-lo i ser capaços de crear un món millor i amb menor petjada de carboni és retornant-li el seu veritable valor”, assenyala l’experta en aquesta entrevista.
El xicotet productor, la llum al final del túnel
La solució a aquest problema és retornar el veritable valor a l’aliment per a crear un cercle virtuós en què tots guanyem. D’acord amb Steel, el canvi pot produir-se de forma molt ràpida: pagant més als agricultors, que són els veritables custodis de la terra i els qui poden vetlar per la sostenibilitat durant el procés de producció. Aquest canvi permetria reequilibrar les relacions entre la ciutat i el camp, donant lloc a ciutats on tot el món tinga accés als aliments adequats.
A més, l’experta en urbanisme afirma que els sòls, l’aigua i la biodiversitat són la clau per a la producció d’aliment saludable. I és justament per això que hem de començar a cultivar amb urgència de manera regeneradora: treballar mà a mà amb la natura per a crear sòls vius, rics ecosistemes locals i un equilibri entre la producció d’aliment i el món silvestre.
Claus per a eixir de la ficció del menjar barat
Eixir del parany del menjar barat és possible. Tu, des del teu lloc com a persona consumidora, pots contribuir a posar l’aliment en valor amant el teu menjar i desenvolupant respecte per tot el que hi ha darrere del que mengem, seguint tres recomanacions de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO):
1. Consumeix de manera responsable
Planificar els àpats i comprar només el que necessites evitarà que llences menjar al fem. A més, cada vegada que compres pots contribuir a evitar el malbaratament d’aliments triant fruites i verdures d’aspecte “lleig” i mantenint-te al corrent sobre com interpretar les dates de caducitat.
2. Dona suport al xicotet productor comprant als mercats locals
No oblides que la història del menjar comença amb un agricultor. Pots valorar el treball que requereix produir aliments visitant-los en el teu mercat local més proper. En aprendre d’on ve el nostre menjar, quins aliments es produeixen en cada temporada i què es necessita per a produir-los, augmentem el nostre coneixement i respecte per allò que mengem.
3. Adopta una dieta més saludable i sostenible
Com deia el filòsof Ludwig Feuerbach, “eres el que menges”. Opta per una dieta variada, de temporada i de proximitat. Així contribueixes a la teua salut, dones suport al xicotet productor i redueixes l’impacte ambiental.
Quan valorem el menjar, tots guanyem. I si comencem a fer-ho ja?