“Cada gota compta”: Entrevista amb Patricia Mejías Moreno, coordinadora d’AQUASTAT (FAO)

Els éssers humans podem sobreviure amb uns pocs glops d’aigua al dia. Però a través dels aliments en consumim molta més: només cal pensar en els 15.000 litres necessaris per a produir un quilo de carn de boví. Parlem amb Patricia Mejías Moreno, coordinadora del programa AQUASTAT de la FAO sobre la importància d’aquest recurs.

– Fins a quin punt és greu el problema de l’aigua a escala global?

– La magnitud del problema varia en funció de la regió. A la fi de 2021, la FAO va publicar la dada que un 10% de la població viu en països amb escassetat crítica d’aigua, això vol dir que no pot satisfer les seues necessitats bàsiques relatives a aquest recurs.

Després, hi ha països que tenen una escassetat estacional, com en el cas de la regió mediterrània, on hi ha èpoques de sequera. També hi ha països on hi ha aigua disponible per al consum, però veiem que el que semblava tractar-se d’un recurs abundant és cada vegada més escàs per diverses raons: pel clima, perquè plou diferent, i també perquè hi ha més gent, més usos i competició entre els diferents sectors.

En definitiva, podem dir que el nivell d’escassetat està augmentant. Des del 2015 fins al 2020 s’ha vist un increment global del nivell d’escassetat d’aigua que no és gaire significatiu (un 18%). No obstant això, quan s’analitza pel que fa a conca hidrogràfica, a gairebé tots els països de Llatinoamèrica, amb gran abundància d’aigua, veiem escassetat.

A Europa, d’altra banda, hi ha un nivell d’estrés hídric que no és gaire alt, però si mires tota la conca mediterrània, els nivells pugen molt.

–I per a pal·liar aquesta situació existeix l’Agenda 2030. Podries explicar-nos breument quins són els punts més importants de l’ODS 6?

–L’ODS 6 pretén que hi haja aigua i sanejament per a tothom i una gestió sostenible de l’aigua. No oblidem que la seua disponibilitat és molt important per al compliment d’altres ODS, com l’ODS 1 (fi de la pobresa), l’ODS 2 (fam zero), l’ODS 3 (salut i benestar), l’ODS 7 (energia assequible i no contaminant) i l’ODS 13 (acció pel clima).

Els indicadors de l’ODS 6 no només miren a l’accés d’aigua potable, sinó que tenen en compte l’aigua per al medi ambient, per a diferents usos, la seua qualitat, que hi haja un maneig integrat dels recursos hídrics, un ús eficient, etc. Aquest objectiu pretén aconseguir un progrés integral de l’aigua, no només garantir el seu accés.

–En què consisteix el portal AQUASTAT de la FAO i com contribueix a assolir aquestes metes?

–AQUASTAT s’encarrega de recopilar dades dels indicadors de l’ODS 6.4, relacionats amb l’estrés hídric i l’ús eficient de l’aigua. La FAO és agència custòdia, recopilem dades de tots els països i contribuïm a l’informe global sobre tots els ODS.

Ara mateix no hi ha al món un sistema d’informació amb tanta experiència com AQUASTAT; existeix des de 1994 i des d’aquesta data ha acumulat molta experiència quant a mesurament de l’aigua, sobre els indicadors i variables importants per mesurar-la, l’extensió del reg i la utilització de l’aigua per a agricultura. Aquestes dades són oficials en l’àmbit global i proporcionades pels països. És una eina molt valuosa per als decisors polítics i les organitzacions internacionals, tant per a prendre decisions com per a dissenyar projectes.

–L’objectiu de garantir aigua a totes les persones entra en conflicte amb altres ODS?

–Com en tota agenda de desenvolupament en la qual hi ha molts objectius, hi ha sinergies i conflictes. S’ha estudiat molt aquest tema i la conclusió és que en són més les sinergies. Un exemple d’això és l’ODS 2 (fam zero), per tal d’assolir aquest objectiu cal augmentar la producció. En augmentar-la, sobretot en moltes zones on no hi ha aigua de pluja i cal utilitzar el reg, també incrementa l’ús d’aigua i pot reduir el progrés en l’ODS 6.

Tanmateix, s’impulsen accions perquè l’ús de l’aigua siga eficient, com donar suport a la implementació de tècniques més modernes i adaptades a cada context.

–Segons la FAO, el 70% del consum d’aigua dolça global va a parar a l’agricultura. I segur que en aquesta gestió es cometen errors. Quins són els més comuns?

–Hi ha tota mena d’errors: tècnics, d’infraestructura, de planificació, de desconeixement sobre les necessitats dels cultius i de mala gestió del reg. Un altre error és no apostar per un model de governança de l’aigua inclusiu i just. Aleshores, moltes vegades es fan plans de reg que no estan sostinguts per models de governança o polítiques que limiten el consum de l’aigua.

Per exemple, ara estan en auge les bombes solars per als pous d’aigua. És una eina fantàstica en zones sense accés a energia elèctrica. Tanmateix, és una arma de doble fil perquè com bombar aigua no té cap cost, moltes persones regants la utilitzen contínuament. Com a conseqüència, baixa la capa freàtica, provocant així conseqüències mediambientals molt greus. I això passa perquè no hi ha una base jurídica que limite l’ús de l’aigua o mesure l’ús de les aigües superficials. Es tracta d’un error molt comú i des de la FAO insistim que no es tracta únicament de les infraestructures, sinó que aquestes han d’estar sostingudes per un model de governança d’aigua.

–Hi ha diversos sistemes ancestrals per a la gestió de l’aigua. Cal mantindre totes les tradicions?

–Els sistemes tradicionals normalment estan molt adaptats al context local. Per això, sempre són tecnologies que resisteixen millor els canvis i s’adeqüen més al context social i a les tradicions. És cert que cal continuar modernitzant, però sempre tenint-les molt en compte i mesurant com portar endavant aquest canvi.

La FAO promou el fet de treballar amb els agricultors a través d’enfocaments participatius perquè, al cap i a la fi, l’agricultor coneix el seu sistema i les necessitats de la parcel·la. Hi ha un coneixement local molt valuós que és important posar en relleu no només perquè, de vegades, és molt més eficient que un sistema de reg modern, sinó que té un valor cultural com succeeix amb el del Tribunal de les Aigües. Són instruments amb un valor històric que cal conservar.

–D’on ve l’aigua per a l’agricultura?

–El reg pot alimentar-se de diferents fonts. A més de les aigües superficials com llacs i rius, de les aigües subterrànies. Arran del canvi climàtic, cada vegada hi ha un ús més gran de les aigües subterrànies, perquè quan no plou es recorre als dipòsits d’aigua. Açò és un problema perquè ningú mesura l’aigua que hi ha a sota, perquè no està a la vista. No és igual als rius o embassaments, on el cabal és evident. Les aigües subterrànies són invisibles i, si no hi ha polítiques, no hi ha control. D’altra banda, la seua mala gestió implica un problema per a les generacions futures perquè aquests dipòsits són finits.

En l’actualitat, s’està incrementant l’ús de les aigües residuals, que es depuren i s’utilitzen per al reg, la qual cosa s’anomenen aigües no convencionals. A més de l’aigua dessalada, que en alguns països ja s’està començant a aplicar al reg.

–Creus que estem davant l’oportunitat de començar a parlar sobre la petjada hídrica de la mateixa manera que parlem sobre la petjada de carboni?

–Ja hi ha aliments que s’etiqueten en funció de la seua petjada hídrica. És un tema delicat, perquè si bé conéixer aquesta petjada és útil perquè t’informes sobre la quantitat d’aigua que s’ha fet servir, també és important saber-ne la procedència. Per exemple, si en una zona humida del Brasil s’utilitza aigua de pluja per a produir carn, aquest aliment tindrà una petjada hídrica alta. Tot i això, també cal tindre en compte que es tracta d’aigua verda. Aquesta carn no tindrà el mateix impacte que si haguera estat produïda al nord d’Àfrica, on hi ha escassetat d’aigua.

En definitiva, és un poc més complicat parlar de petjada hídrica que de carboni perquè l’aigua sempre s’està movent i ve de molts llocs. Tal com s’està fent servir ara, la petjada hídrica només indica la quantitat d’aigua utilitzada. Això es deu al fet que hi ha cert desconeixement sobre l’origen d’aquesta aigua. No és igual l’aigua que prové de les capes freàtiques profundes, que no es renovarà i té una petjada moltíssim més alta que aquella provinent de la pluja o d’una llacuna, per exemple.

–Quin missatge li donaries als nostres lectors?

–Els diria que l’aigua és un recurs natural escàs i que hem de valorar-la, a més de tindre en compte que molta gent al món no té accés a aigua potable i sanejament. Realment això ja és suficient. Totes les nostres accions tenen un impacte i és important no malgastar-la. No només tindre-la en compte pel que fa a la producció dels nostres aliments, sinó d’altres qüestions, com la vestimenta que elegim.

Cada gota compta! Clic per a veure les recomanacions de la FAO per tal d’estalviar aigua.