Ciutats a la recerca d’una alimentació sostenible: 15 claus

El futur de tots nosaltres depén de les decisions que prenguen les ciutats hui. Aquestes decisions conformaran el futur de l’alimentació, el futur de l’agricultura i el futur de la relació entre les urbs i el món rural. Sona exagerat, però la veritat és que, a més de ser els centres en els quals es prenen decisions, els llocs en els quals s’innova i els punts des dels quals es generen les grans fites de la nostra cultura, el seu paper decisiu ve donat perquè hui les ciutats acullen a més de la meitat de la població mundial. Sí, a penes representen el 3% de la superfície del planeta i, no obstant això, en el seu entorn s’acumulen més i més persones, més i més famílies en un moviment que no fa sinó accelerar-se. Tan sols trenta anys arrere, en 1990, existien 10 ciutats amb més de 10 milions d’habitants; el número havia pujat ja a 28 en 2014 i hui sumen ja 31. Segons dades de l’ONU, en 2050 dos terços de la població mundial viurà en les grans urbs.

Saber que aquesta superpoblació urbana serà la nostra realitat en poques dècades exigix que entre tots avaluem la situació i planegem la manera d’abordar dues qüestions clau: com farem per a assegurar l’accés a una alimentació saludable? I com actuarem per a fer compatible l’accés al menjar i la sostenibilitat del nostre planeta?

El desafiament de reformular els sistemes alimentaris 

Els qui vivim en les zones més privilegiades del planeta no som del tot conscients de l’envergadura del repte que ara es planteja. Perquè les nostres societats tenen un creixement natural molt baix i, encara que creixen en població, ho fan lentament perquè estan envellint. Però tan sols mirant a l’Àfrica subsahariana, a Àsia o a qualsevol de les ciutats situades en regions en desenvolupament es comprova que l’atracció dels entorns urbans i les altes taxes de natalitat conformen una realitat diferent i que ens impactarà a tots.  Perquè en aquestes urbs es mostren ja realitats preocupants de les quals hem d’ocupar-nos: desigualtat i pobresa, problemes de nutrició i sostenibilitat ambiental. 

Com actuar enfront d’aquesta situació? Els experts ho plantegen de forma tant clara com contundent i ambiciosa: repensant la nostra manera d’alimentar als qui habiten les ciutats. Corinna Hawkes, professora de Política Alimentària en la Universitat de la City de Londres, treballa des de fa temps al capdavant d’un equip acadèmic formulant alternatives a aquesta situació i és contundent en les seues afirmacions. En l’entrevista que va concedir al nostre Magazine núm.1 afirmava que “el fet de reformular els sistemes alimentaris perquè aconseguisquen millors resultats implica qüestionar la forma en què es fan les coses actualment i el poder del sistema”. No es tracta exactament de posar el comptador a zero, però sí de fer una revisió profunda del sistema que ens alimenta per a redissenyar-lo i fer-lo saludable per a les persones i sostenible per al planeta.

. En aquest sentit, els ja arxiconeguts ODS (Objectius de Desenvolupament Sostenible) proposats l’any 2013 per l’ONU i resumits en 17 objectius i 169 metes, són el marc perfecte per a aquesta revisió, ja que inclouen esferes que la ciutadania assumix ja com a prioritats fonamentals, com l’atenció al canvi climàtic, la desigualtat econòmica, la innovació, el consum sostenible, la justícia i la pau. I en aquest marc és en el qual les administracions més conscients estan desenvolupant polítiques i accions concretes per a fomentar sistemes alimentaris urbans sostenibles.

Les 15 claus d’un sistema alimentari urbà sostenible 

Què hauria de ser un sistema alimentari urbà sostenible? Bàsicament, un sistema capaç d’atendre les necessitats alimentàries de la població sense oblidar la sostenibilitat ambiental i social. O, per tornar a les paraules de Corinna Hawkes, un sistema capaç d’oferir “resultats positius quant a la nutrició, la salut, la sostenibilitat ambiental, els mitjans de vida, el desenvolupament econòmic equitatiu i la cohesió social”.  

Vegem a continuació les 15 claus que ens donen els experts. Una guia que ens ajude a repensar tot l’engranatge: 

1. Millorar la nutrició i, amb ella, la salut dels habitants de la ciutat. Això implica proveir a totes aquestes persones d’aliments sans, innocus i nutritivament valuosos, incloent-hi una dieta més rica en aliments frescos, més fruita i verdura i menys aliments processats que actualment estan massa presents pel seu baix preu i la seua accessibilitat. 
2. Fomentar la inclusió social i l’equitat. En l’actualitat les grans urbs estan creixent de forma profundament desigual, acollint en espais molt pròxims a una elit extraordinàriament rica i a una gran massa de famílies desfavorides que lluiten contra la fam, la desocupació i la falta de recursos. 
3. Promoure la participació de tots els agents que intervenen en l’alimentació urbana, la qual cosa significa implicar les administracions, els agents socials, els productors d’aliments (grans i xicotets) i la gran indústria de la distribució. 
4. Protegir als grups de població més vulnerables ajudant-los de manera específica a aconseguir aquesta alimentació saludable que els ajudarà a comptar amb un bon desenvolupament en tots els àmbits personals i socials. 
5. Potenciar les relacions entre el món urbà i el rural prenent consciència que, encara que a simple vista semblen diferents, ciutat i camp formen part del mateix sistema alimentari i econòmic. Perquè els aliments fluïxen des de l’àmbit rural a l’urbà, però podrien produir-se tant en les zones urbanes com en les rurals. 
6. Dissenyar polítiques de compra pública responsable i inclusiva que tinguen en compte no sols el preu de venda, sinó altres costos que solen romandre ocults, sobretot els costos socials i ambientals. 
7.  Reduir el malbaratament alimentari revisant per a això tota la cadena de valor des de la selecció de menjar simplement pel seu aspecte exterior a la vida útil en el punt de venda passant per la cadena logística. 
8. Adaptar la gestió alimentària a la realitat del canvi climàtic tenint present que els fenòmens meteorològics extrems i imprevisibles poden posar de debò en risc l’accés a l’alimentació de bona part de la humanitat. Per a això es requeriran canvis importants en l’agricultura i en els hàbits alimentaris que cal preveure ja. 
9. Afavorir polítiques de gènere que donen suport a dones i famílies perquè aquests grups de població són els protagonistes indiscutibles de l’alimentació en tot el planeta. De fet, tenim molt a aprendre de l’adaptabilitat, la resiliència, la col·laboració i l’enginy que mostren les dones a l’hora d’alimentar a les seues famílies. 
10. Reconéixer el paper de les ciutats mitjanes i dels pobles en la creació de bons sistemes alimentaris, perquè resulten clau en la producció i distribució d’aliments, permeten la incorporació de petites empreses, protegixen els ecosistemes i promouen una gestió sostenible dels recursos. 
11. Millorar la logística i la distribució perquè totes les millores post collita contribuïxen notablement a reduir les pèrdues, disminuint els costos per al comprador. 
12. Fomentar els mercats locals perquè amb ells es millora la diversitat i la qualitat de l’oferta de menjar fresc que arriba fins a les famílies consumidores i es minimitza el malbaratament. 
13. Protegir als qui produïxen en xicotetes parcel·les perquè aquestes famílies agricultores són essencials si desitgem augmentar la quantitat d’aliments disponibles. Cal considerar que, actualment, aquest tipus d’explotacions subministren fins al 70% del menjar del planeta, malgrat la qual cosa aquestes persones continuen patint inseguretat alimentària i malnutrició i tenen dificultats per a accedir als mercats i obtindre beneficis raonables del seu treball. 
14. Millorar la realitat en els barris perifèrics, molts d’ells nascuts quan la població creix més de pressa que la mateixa ciutat fins a formar espais marginals i vulnerables. Davant aquesta realitat, repensar els sistemes alimentaris pot contribuir a millorar l’ús de la terra, eliminar deixalles i lluitar contra el canvi climàtic. 
15. Incrementar la interacció entre les àrees metropolitanes i els paisatges pròxims que les proveïxen d’aliments, promovent la col·laboració entre ells i fomentant uns processos d’urbanització més sostenibles i justos i promovent un desenvolupament econòmic integrador.

Mirant cap a un futur millor en ciutats intel·ligents 

Durant uns anys, el qualificatiu “smart” o “intel·ligent” es va aplicar de manera exclusiva a sistemes que incorporaven tecnologia digital en el seu funcionament. Hui, girem la mirada al significat original de la paraula i donem un sentit més ampli quan parlem de “ciutats intel·ligents” perquè aquesta expressió identifica urbs capaces de millorar la qualitat de vida dels seus habitants amb l’ajuda de tecnologia digital i comunicacions; ciutats que tenen en compte el medi ambient, les necessitats socials i el desenvolupament econòmic; que incorporen de manera natural la participació ciutadana, l’estalvi energètic i els transports amables amb l’entorn. Així han de ser totes les ciutats en un futur immediat, però molt especialment les grans concentracions. 

En aquest context, la FAO ha posat en marxa la seua iniciativa Green Cities perquè, des d’un enfocament integrador, ajude a realitzar una planificació urbana i periurbana capaç de millorar la vida a l’interior de les ciutats, però també de millorar la qualitat dels camps i espais verds, promoure les pràctiques i les tecnologies sostenibles i fer realitat sistemes alimentaris urbans sostenibles i inclusius.