Compra pública d’aliments. Raons per a repensar-la

Milions de xiquetes i xiquets a tot el món mengen a l’escola. Però qui decidix el que se servix en els menjadors del col·legi?, amb quins criteris es trien els menús?, on es compren estos aliments? I hauríem de continuar fent-nos preguntes: podria l’alimentació escolar frenar l’epidèmia silenciosa de l’obesitat? O, anant més enllà: podríem recolzar-nos en la compra de tots estos aliments per a millorar la realitat social que ens envolta? 

Parlem d’escoles, però seria necessari que s’analitzaren també els menjars que se servixen als hospitals, en les presons, en els centres de dia, en les cafeteries de centres públics… amb quin criteri es tria als proveïdors?, se selecciona només als qui oferixen el millor preu? Si és així, quins efectes –socials, ambientals o culturals– tenen estes compres? 

Les decisions que es prenen en la compra pública d’aliments tenen enormes implicacions que van molt més enllà de les conseqüències econòmiques immediates. Perquè estos aliments poden marcar la salut de bona part de la societat, però també perquè l’enorme volum de diners que es mou en estes compres pot marcar moltes diferències. Pot determinar la vida de les persones que viuen dins i fora de les ciutats ajudant a empitjorar o a esmenar problemes com la desocupació, la despoblació rural i el canvi climàtic. En quin punt ens trobem? 

 La compra pública: un impacte transformador 

Després de dècades comprant aliments sols al millor postor, són moltes les institucions públiques que han començat a mirar més enllà. Orientant-se als aliments frescos, l’abundància de fruita i verdura, els productes de temporada i l’agricultura de proximitat i ecològica. I els resultats són sorprenents en tots els casos. Vegem les raons: 

1. Perquè es valora l’aliment. L’aposta d’una administració en matèria d’alimentació pública parla molt del valor que esta li atribuïx a l’aliment. En prioritzar la seua qualitat garantim que els xiquets, adolescents i malalts s’alimenten de manera saludable i coherent amb el medi ambient. D’esta manera aprofitem el poder preventiu d’una dieta sana i adequada, mentre cuidem tots els recursos que intervenen en la producció dels aliments, des de la mà d’obra fins a les llavors. 

2. Perquè aporta un paper exemplificador. Una compra pública meditada i responsable mostra a la ciutadania quines decisions hauria de prendre individualment en matèria d’alimentació. No n’hi ha prou amb fer campanyes sobre el consum de fruites, verdures i llegums de proximitat, també cal ensenyar amb l’exemple! La compra pública verda evita confusions i dobles missatges. Després de tot, si les administracions acosten un aliment poc nutritiu a un xiquet que està creixent o a una persona que es recupera en un hospital, molts podrien pensar que esta és la manera més adequada de menjar.
3. Perquè ajuda a fer realitat els sistemes alimentaris sostenibles. No n’hi ha prou amb la responsabilitat individual ni amb les organitzacions que fomenten hàbits saludables i sostenibles: és necessari un canvi que implique a tots.
   
   
4. Perquè prevé problemes de salut pública. El sobrepés, l’obesitat i les malalties relacionades a una mala alimentació també representen un cost per a tota la ciutadania. Per què no invertir recursos directament en la seua prevenció a través de tots estos menjars que se servixen en espais públics? Així, en compte de parlar de “despesa pública” parlaríem d’“inversió pública”.
   
   
5. Perquè protegix el nostre medi ambient. L’aposta per aliments frescos, de temporada i proximitat, eliminant els ultraprocesats amb ingredients que procedixen de països llunyans suposa reduir la nostra petjada de carboni. I, per descomptat, valorar el treball de les persones que desenvolupen la seua activitat en l’àmbit rural, així com les seues tècniques de cultiu.
6. Perquè genera ocupació i millora la vida en el medi rural. La compra d’aliments frescos de proximitat valora la labor de les famílies rurals que dediquen la seua vida al cultiu i la collita, a estes persones que semblaven invisibles abans que la pandèmia començara però que fan possible que les cadenes curtes de subministrament existisquen, tan sòlides i resilients com hem comprovat este últim any.
   
   
7. Perquè ens enfortixen enfront de possibles incidències. Segons el Secretari General de la FAO, Qu Dongyu, la COVID-19 va deixar en evidència les manques dels nostres sistemes alimentaris. Una compra pública verda, basada en cadenes de subministrament curtes, aporten resiliència i flexibilitat enfront de possibles crisis futures.  

8. Perquè accelera el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). L’Agenda 2030 és una xarxa d’objectius i metes en la qual les relacions entre els uns i els altres són tan importants com la formulació de cada objectiu individual. Fes clic ací per a veure com un sistema alimentari més sostenible i saludable incidix positivament en tots els objectius. 

La compra pública verda en el món  

Afortunadament, són cada vegada més les iniciatives que tracten de redirigir la compra pública d’aliments cap a criteris d’alimentació sana i sostenible. Una de les entitats de la societat civil que més treballa en esta línia és CERAI amb el seu Manifest per una Compra Pública Alimentària Saludable i Sostenible a Madrid (vegeu ací). 

Altres propostes valuoses en este àmbit són el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, la Iniciativa Ciutats Verdes i les recentment aprovades Directrius Voluntàries del Comité de Seguretat Alimentària Mundial. A grans trets, estes tres iniciatives, busquen solucions per a mitigar els efectes del canvi climàtic, promoure polítiques per a una alimentació saludable i crear un sistema alimentari urbà basat en la sostenibilitat, capaç d’oferir a tots una varietat d’aliments adequats, assegurances, locals, justos, saludables i nutritius. 

A escala local, també hi ha casos d’èxit interessants. A Gant, Bèlgica, els productes de comerç just ocupen un lloc important en la compra pública d’aliments, incloent-hi productes com el café, te o plàtans amb l’etiqueta corresponent. T’ho expliquem en esta entrevista. A més, han aconseguit abaixar els preus dels menjars sense baixar la seua qualitat, gràcies a una gestió eficient dels residus i triant productes amb una menor petjada de carboni. A Copenhaguen, d’altra banda, s’han incorporat els ODS com a eina contractual de la compra pública.