La trobada ha girat entorn d’«Alimentació sostenible per a afrontar l’emergència climàtica» i ha reunit representants tècnics i polítics de les ciutats signants del Pacte de Milà (MUFPP), així com del món universitari i de la societat civil. S’han desenvolupat desenes de sessions al llarg de tres dies que han abordat qüestions diverses: el paper de la societat civil i el dels governs en la transformació dels sistemes alimentaris, el mesurament de l’impacte ambiental que estos sistemes produïxen, les estratègies regionals en cadascun dels continents, les infraestructures adequades per a alimentar les nostres ciutats, la compra pública o les lliçons apreses sobre inseguretat alimentària durant la pandèmia.
En la sessió de clausura, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona -ciutat amfitriona-, va assenyalar que «ara toca passar de la política en genèric a les polítiques concretes» i que «la ciutadania està fent la seua faena, però ara és el moment que l’estat predique amb l’exemple». L’alcalde de València, Joan Ribó, també va participar en l’acte de clausura reclamant «l’adopció de mesures legislatives i polítiques que potencien l’agricultura sostenible i corregisquen les pràctiques comercials insolidàries i perilloses». El ministre de consum, Alberto Garzón, va tancar el torn d’intervencions afirmant que «no hi haurà una solució a la crisi climàtica si no modifiquem els nostres hàbits de consum».
El Repte de Barcelona
Coincidint amb la celebració del Fòrum del Pacte de Milà s’ha presentat el Repte de Barcelona, The Barcelona Challenge for Good Food and Climate. Un desafiament llançat a totes les ciutats perquè se sumen mitjançant polítiques alimentàries concretes a l’acció per a fer front a la crisi climàtica. La iniciativa impulsada per l’Ajuntament de Barcelona està secundada per diverses xarxes: Xarxa de ciutats per l’Agroecologia, Pacte de Milà, C40, Terres en villes i Sustainable Food Places.
Les accions que se sumen al Repte de Barcelona aniran destinades d’una banda a mitigar, reduint les emissions de GEI produïts pel sistema agroalimentari, i per una altra a l’adaptació, perquè els sistemes agroalimentaris locals siguen més resilients als fenòmens climàtics extrems. Els municipis que decidisquen unir-se al Repte de Barcelona podran fer-lo fins a març de 2022.
Intercanvi d’experiències
Al llarg de les tres jornades es van dur a terme nombroses sessions en les quals les ciutats participants explicaven experiències que podrien replicar-se en altres llocs així com dificultats que apareixen en el camí. Es va percebre un sentir general en la necessitat que es duguen a terme determinades modificacions legislatives que permeten una major facilitat als municipis per a portar avant les seues iniciatives.
Este problema és especialment rellevant si ens referim a la compra pública, que en els municipis és molt significativa a l’hora d’organitzar els menjadors escolars. En una de les sessions, Thibaud Lalanne de Mouans Sartoux, es lamentava que encara que les administracions públiques tenen una gran eina que és la compra pública, «el marc legal no està adaptat. Per què no canviar-ho?» Això després d’explicar que en el seu municipi van posar en marxa una granja municipal –perquè ningú es va presentar a la licitació- que produïx 25 tones a l’any en productes que es distribuïxen als menjadors escolars de la localitat.
També es va posar de manifest la necessitat d’implicar la societat civil en els canvis que cal dur a terme. Per a això és necessari incidir en l’educació i dur a terme una bona comunicació. Justin Varney, Director de Salut Pública de l’Ajuntament de Birmingham, explicava com els ciutadans, la majoria de les vegades, tenen les seues decisions de consum «segrestades» per les grans superfícies: «cal trobar una narrativa per als sistemes alimentaris diferent de la narrativa del benefici».
Rio de Janeiro
En la reunió del comitè directiu del Pacte de Milà es va decidir que el 8è Fòrum Global tindrà lloc l’any vinent, 2022, a Rio de Janeiro. A partir d’esta cita, les trobades tindran caràcter bianual. En l’actualitat, 217 ciutats s’han adherit al Pacte de Milà, la qual cosa representa 400 milions d’habitants.
Les ciutats signants es comprometen a impulsar sistemes agroalimentaris sostenibles, inclusius, resilients, segurs i diversificats, per a assegurar menjar saludable i accessible a totes les persones i amb l’objectiu de reduir el desaprofitament alimentari, preservar la biodiversitat i, al seu torn, mitigar els efectes de la crisi climàtica i adaptar-se a ella.