Coneix les receptes definitives per a acabar amb el malbaratament d’aliments
Segons les Nacions Unides, si el malbaratament d’aliments fora un país, seria el tercer que més emissions de CO2 alliberaria al món, després dels Estats Units i la Xina. En concret, vivim en un planeta on un terç de tots els aliments que produïm per al consum humà no arriba a consumir-se. Si els gestionàrem millor, tots guanyaríem, perquè estaríem contribuint a la seguretat alimentària de més persones i, alhora, causaríem un efecte positiu en la lluita contra el canvi climàtic. En el mes de la Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament Alimentari, et convidem a conéixer les receptes definitives per a combatre’ls!
Pèrdua o malbaratament?
Per a entendre les solucions, primer hem d’aclarir que el desaprofitament d’aliments està comprés per dos fenòmens diferents: la pèrdua i el malbaratament d’aliments. A primera vista, podria paréixer una diferència poc rellevant, però les solucions a cada problema són molt diferents.
La FAO parla de pèrdues d’aliments quan el fenomen implica la disminució en la quantitat dels aliments en les etapes de producció, postcollita i processament dels aliments. En canvi, quan el fenomen succeeix al final de la cadena alimentària, és a dir, en l’etapa de la venda al detall i del consum final, s’anomena “malbaratament d’aliments”. En resum: el primer fenomen està relacionat directament amb productors i majoristes, i el segon amb venedors i minoristes, proveïdors de serveis alimentaris i persones consumidores.
En la meta 12.3 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible es planteja reduir a la meitat el desaprofitament d’aliments per capita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors, així com reduir la pèrdua d’aliments a les cadenes de producció i subministrament. Però, com ho podem aconseguir?
A l’hora de produir
Fer la collita en el moment apropiat i triar pràctiques adequades per a la recol·lecció i la manipulació dels aliments són algunes de les solucions que es poden aplicar durant l’explotació agrícola.
Molts projectes de la FAO aconsegueixen reduir la pèrdua d’aliments en l’etapa de la collita tan sols qüestionant les tècniques més habituals i introduint mètodes nous. D’altra banda, adoptar recursos tecnològics com sensors i potenciar l’ús de dades permet que estiguem més preparats per a respondre als factors climàtics (com ara inundacions o sequeres). D’aquesta manera comptaríem amb més ferramentes per a evitar que collites senceres es perden i per a optimitzar al màxim els recursos que s’utilitzen en el procés de producció (com llavors, aigua, ús de pesticides i fertilitzants).
Per a acabar, estar preparats per a negociar bé i així poder enviar al mercat els aliments produïts és fonamental per a evitar les pèrdues que es generen per problemes durant la comercialització.
Durant l’emmagatzematge
En principi, prendre decisions adequades durant el procés de producció (com collir en el moment oportú) farà que els aliments tinguen una vida útil més adequada al consum i que resisteixen el període d’emmagatzematge.
Una altra qüestió que pot donar lloc a pèrdues és la manera com s’emmagatzemen els aliments. L’espai d’emmagatzematge ha de tindre certes característiques d’acord amb l’aliment de què es tracte i, de vegades, cal incorporar un sistema de refrigeració fiable capaç de garantir que no es talle la cadena de fred dels productes que ho requereixen.
D’altra banda, una causa molt comuna de pèrdua d’aliments en aquesta instància és que la producció no es puga processar al mateix moment de la collita, ja siga perquè no hi ha on fer-ho o hi ha una falta d’articulació entre productors i els qui processen l’aliment. Per a solucionar-ho és important fomentar el desenvolupament de vincles mitjançant contractes entre productors i plantes de processament.
Durant el transport
Per a previndre la pèrdua en aquesta part del procés necessitem apostar per una bona infraestructura i per una logística comercial eficaç. L’elaboració i l’envasament són determinants en la conservació dels aliments i, en general, les pèrdues són degudes a instal·lacions obsoletes, al mal funcionament tècnic o a errors humans.
I ara una dada que no coneixies. En molts països, part de la pèrdua ocurreix durant el transport dels productes, perquè l’embalatge no els protegeix adequadament. A Bangladesh, per exemple, les tomaques es transportaven tradicionalment de la granja al mercat en grans sacs de malla, per la qual cosa moltes hi arribaven danyades. Per a donar resposta a aquest problema, la FAO va impulsar la introducció de caixes per a reemplaçar els grans sacs, cosa que va reduir substancialment les pèrdues i va permetre als agricultors vendre una major proporció de les seues mercaderies.
En els comerços
A partir d’aquesta etapa ja no parlem de pèrdua d’aliments, sinó de malbaratament. I tu, com a persona consumidora, tens molt a aportar d’ara en avant. En els supermercats i xicotets comerços, una de les causes més habituals de rebuig és el descart de productes que es desvien d’allò que es considera “òptim”. Les fruites i verdures “lletges” són les primeres a caure per no estar a l’altura quant a les normes estètiques en termes de color, forma i mida. La lògica és aclaparadora: el comerciant les llança perquè, si no, no les ven. Com veus, un consumidor més flexible i menys exigent és un agent poderós per a lluitar contra el malbaratament. Comptem amb tu!
D’altra banda, els minoristes i els consumidors solen descartar els aliments la data de consum preferent dels quals és pròxima o l’han superada. De fet, un estudi realitzat per la Comissió Europea va estimar que el marcatge de la data està relacionat amb aproximadament un 10 % del total dels aliments desaprofitats en la UE.
La solució? Educar totes les parts implicades en la cadena de subministrament sobre la diferència entre els etiquetats perquè no llancen per error aliments en perfecte estat de conservació. Per exemple, donar a conéixer la diferència entre la data de caducitat d’un aliment (a partir de la qual no s’ha de consumir) i la data de consum preferent (a partir de la qual se’n veurà alterat el sabor, el color i l’aroma, però encara es pot consumir sense cap risc). Si vols saber més sobre aquest tema, et convidem a conéixer la iniciativa “Fechas con sentido” de Too Good To Go.
Als restaurants, una alternativa és incentivar els comensals a emportar-se el que no s’ha menjat per a gaudir-lo en altre moment. Altrament, aniria a parar directament al fem. L’ambient de l’hostaleria i els grans bufets també tenen aspectes per millorar, encara que novament estan lligats a les pretensions del consumidor.
Finalment, una altra manera d’evitar la pèrdua en aquesta etapa és elaborar subproductes (per exemple, a partir de taronges, comercialitzar suc de taronges o melmelada) o redistribuir els aliments a entitats que puguen aprofitar-los abans que deixen de ser segurs per al consum humà. Aquell aliment que no es pot consumir es pot utilitzar com a pinso per a alimentar animals o, en última instància, per a compost i com a matèria primera per a generar energies renovables.
A casa
A més d’entendre la diferència entre les dates de l’etiquetatge, és clau consumir en primer lloc els aliments amb data de caducitat més propera. També es recomana planificar de forma conscient les compres d’aliments per a evitar excessos i despistaments, i mantindre l’ordre en el rebost i la nevera.
Que has calculat malament i t’ha sobrat una quantitat abismal de menjar? La solució mai és llançar les sobres al fem, sempre les pots congelar o obsequiar algú amb una porció més. Si tens facilitat per a cuinar, pots reversionar les sobres per a menjar-les el dia següent. Per això, us recomanem aquest pràctic llibre amb receptes per a cuina d’aprofitament. No té pèrdua!
Continua llegint:
- Entrevista a Mette Lykke, directora executiva de Too Good To Go. (Magazín CEMAS)
- Plataforma tècnica sobre el mesurament i la reducció de les pèrdues i el malbaratament d’aliments (FAO)
