Corinna Hawkes: ciutats i menjar
Si volem aconseguir canvis vertaders, necessitem transformar els sistemes alimentaris a escala global. Conversem amb Corinna Hawkes sobre els desafiaments que assumixen les grans ciutats, la relació entre el món urbà i el rural, i la importància de la responsabilitat individual en la transformació dels nostres sistemes alimentaris. Com a professora de Política Alimentària en la Universitat de la City de Londres, treballa intensament al costat del seu equip per a trobar alternatives que reforcen les polítiques alimentàries i perquè aquestes milloren els resultats a nivell nutricional i mediambiental, la qualitat de vida de les persones i els aspectes econòmics dels aliments.
Pregunta: Quan parlem de la formulació d’un sistema alimentari saludable i sostenible, a què ens referim exactament? Quines són les característiques d’aquest model “ideal”?
Resposta: El sistema alimentari “ideal” té unes característiques específiques. Allò que definix a aquest “sistema alimentari saludable i sostenible” són els seus resultats positius quant a la nutrició, la salut, la sostenibilitat ambiental, els mitjans de vida, el desenvolupament econòmic equitatiu i la cohesió social.
P: Com repercutix el creixement de les grans ciutats en l’alimentació de les persones que la poblen?
R: Viure en una ciutat s’associa d’alguna manera amb una millor nutrició: el retard en el creixement i l’emaciació (pes inferior al que correspon a l’alçada) és típicament menor a les ciutats. Els xiquets i xiquetes de 6 a 23 mesos d’edat que creixen en zones urbanes tendixen a menjar amb major freqüència, a alimentar-se de manera més diversa i a aconseguir una dieta mínima acceptable.
No obstant això, aquests bebés tenen menys probabilitats de ser alletats i més probabilitats de patir sobrepés i obesitat, la qual cosa afecta negativament la nutrició. Els habitants de les ciutats estan més exposats a entorns que estimulen l’obesitat i el treball dificulta la lactància materna en les dones. Al mateix temps, també pot haver-hi un major accés a aliments nutritius. Així que és una mica i una mica.
P: A la seua manera de veure, com és la relació entre el món urbà i el rural? Com hauria de ser?
R: L’urbà i el rural no estan separats: estan connectats. Els aliments flueixen en gran manera de l’àmbit rural a l’urbà, però els diners tornen. Tots dos sectors confluïxen. Els aliments poden produir-se tant en les zones urbanes com en les rurals; la població rural té les mateixes necessitats alimentoses que la urbana. A simple vista, poden semblar diferents, però les zones rurals i les urbanes formen part del mateix sistema alimentari i econòmic. Tant la població rural com la urbana mereixen alimentar-se bé; aquest hauria de ser el nostre punt de partida. La clau està a descobrir com la relació urbà-rural pot secundar això en lloc d’idealitzar una relació específica.
P: Molts especialistes coincidixen que millorar aquesta relació és fonamental. Per què seria important fer-ho i quines pràctiques concretes podrien ajudar a enfortir-la?
R: La relació urbà-rural ha d’estar dissenyada per a assegurar que les persones estiguen ben alimentades. Per exemple, això podria comportar una millor infraestructura que permeta als productors rurals accedir i establir mercats de les ciutats.
D’altra banda, tenint en compte que la desnutrició tendix a ser més alta en les zones rurals, també hauria d’implicar que la població rural, especialment les dones, tinguen assegurat un major protagonisme en la cadena de subministrament per a garantir que se’ls compense adequadament pel seu treball. El més important és desenvolupar una relació que millore els resultats que tant ens preocupen.
P: Quins són els desafiaments als quals ens enfrontem a l’hora de reformular els sistemes alimentaris? Quin és el repte més gran que assumixen les ciutats?
R: Els desafiaments són enormes. El fet de reformular els sistemes alimentaris perquè aconseguisquen millors resultats implica qüestionar la forma en què es fan les coses actualment i el poder del sistema. El major desafiament per a les ciutats és la desigualtat: en elles residix un gran nombre de persones molt riques i, al mateix temps, un número molt major que patix explotació i pobresa.
Hi ha molta faena per fer quant als sistemes alimentaris i per fora d’ells per a abordar el problema de la desigualtat urbana. Per exemple, abordar la distribució desigual de la riquesa entre els qui controlen i gestionen els sistemes alimentaris i els qui treballen per a ells a canvi d’una misèria. Aquestes desigualtats existixen dins de les ciutats i entre les zones urbanes i rurals.
P: Quines ciutats considera referents en termes de sistemes alimentaris i per què? Alguna d’elles ha implementat alguna acció que admira en particular?
R: És emocionant veure les diferents iniciatives que les ciutats estan prenent al voltant del món. Hi ha molts exemples, com els que mostra el Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà i altres iniciatives urbanes. Sempre m’impressiona el que llig i m’encanta reunir-me amb funcionaris del govern i altres persones que compartixen les seues històries sobre el que estan impulsant. En particular, em sorprén la iniciativa de Belo Horizonte, el Brasil, i la rapidesa amb la qual la va posar en marxa, però és difícil dir quines ciutats han establit el “punt de referència”. Crec que el més important és que totes les ciutats, independentment del punt en el qual es troben, aprenguen les unes de les altres, inspirant-se mútuament per a prendre mesures eficaces i avançar en el camí del canvi, reflexionant sobre la marxa, aprenent amb la pràctica els uns dels altres.
P: Creu que està preparat el món per a assumir els grans reptes que suposa un sistema alimentari sostenible per a tots?
R: No estarem preparats per a enfrontar realment aquest desafiament fins a tindre un lideratge més audaç i valent que estiga compromés amb el canvi. Recentment vaig escriure sobre això en un article de blog “Quin tipus de lideratge necessita un món ben alimentat?”.
Aquest lideratge ha d’aprendre del que ja existix: de les competències, l’adaptabilitat, la resiliència, la col·laboració i l’enginy que mostren les dones a l’hora d’alimentar a les seues famílies i com a força de treball en el sistema alimentari. Tots hem d’assumir la responsabilitat d’identificar aquestes pràctiques, habilitats i competències, alimentant-les on les vegem, com en els nostres propis llocs de treball, i esforçar-nos per elevar-les fins que aconseguisquen els espais on es prenen les decisions que definixen els sistemes alimentaris.
P: L’elecció d’aliments ecològics podria ajudar a millorar els sistemes alimentaris?
R: Qualsevol sistema de producció és millor que un que destrueix imprudentment els sòls, la biodiversitat, l’aigua, l’aire, etc. L’alternativa orgànica és una d’elles. Hi ha molts intermedis; el punt és assegurar que els sistemes de producció oferisquen millores constants quant a l’impacte ambiental. És un procés.
P: Una dieta pobra en nutrients afecta severament la salut de les persones, com repercuteix en la contaminació ambiental i la pèrdua de biodiversitat?
R: Els estudis científics han comprovat que la producció de carn roja emet gasos d’efecte d’hivernacle, per la qual cosa una dieta alta en carn roja és dolenta per a la salut i per al planeta. Per descomptat que un consum baix i moderat de carn (que és la proporció que beneficia al cos humà) és adequat, i per a molts xiquets molt pobres que viuen en països en desenvolupament la carn és una important font de vitamines i minerals. A més, no cal deixar de costat el fet que els altres tipus d’aliments també emeten gasos d’efecte d’hivernacle, com ho demostra el llibre Food and Climate Change (Alimentació i canvi climàtic), una publicació de Sarah Bridle.
Al seu torn, hi ha moltes diferències entre un mateix producte que s’elabora a través de diferents mitjans. Pel que fa a la contaminació i la biodiversitat, tot allò que provinga de l’agricultura, l’horticultura, la ramaderia i la pesca inevitablement comporta un impacte ambiental. Es tracta d’adoptar un tipus de producció d’aliments que siga regeneratiu i no explotador.
P: En la cerca d’un sistema alimentari més sostenible per a tots sabem que la responsabilitat individual és un aspecte fonamental. Quin creu que són els hàbits que tota persona hauria d’adoptar per a contribuir a aquest objectiu?
R: L’hàbit més important seria exigir explicacions a aquelles persones que participen en la presa de decisions i són responsables d’aquest canvi. Tots hauríem d’adoptar un rol actiu.