Covid-19 i Alimentació: les claus del Doctor David Nabarro

Quina és la relació entre la pandèmia que està assotant el món i l’alimentació? Vam tindre l’honor de conversar sobre aquest tema amb el Doctor David Nabarro, enviat especial de l’Organització Mundial de Salut per a atendre la pandèmia per COVID-19 a nivell mundial.

 

Pregunta: Els experts estan d’acord que una alimentació saludable és la base d’un sistema immunològic fort. Podria una dieta saludable ser una bona estratègia per a frenar l’avanç del COVID-19? 

Resposta: En primer lloc, és clar que la capacitat del nostre organisme per a defensar-se dels virus invasors depén principalment del funcionament dels nostres sistemes immunològics. Aquest sistema funciona millor quan estem ben alimentats i comptem amb una adequada ingesta d’energia, proteïnes i micronutrients. Per això, una bona nutrició és fonamental.  

A més, en alguns casos el virus causa malalties mitjançant l’activació d’una resposta immunològica molt intensa. En algunes persones, la hiperactivitat immunològica també pot estar associada al sofriment durant la incubació de la malaltia. Per això, a vegades el tractament indicat es basa en medicaments que modulen aquesta activitat immunològica.  

Per tant, és raonable assumir que sí. La resposta immune depén d’una bona nutrició, per la qual cosa s’ha d’animar a les persones a consumir dietes saludables per a enfortir-se enfront del COVID.

 

P: Quina és la relació entre l’alimentació i l’aparició i evolució de COVID-19? 

R: Hi ha informes que suggerixen que la vitamina D juga un paper important en la protecció contra el COVID-19. Al seu torn, hi ha altres informes que suggerixen que el zinc i la vitamina A també poden ser rellevants, ja que promouen un epiteli saludable. Ara bé, la vertadera relació entre COVID i l’alimentació es deu a l’impacte de la malaltia i a la capacitat de les persones per a accedir a aliments saludables.  

Enfront de restriccions generalitzades, es fa molt difícil per a les persones de baixos recursos obtindre els ingressos que necessiten per a viure. Si no poden obtindre ingressos, no poden comprar aliments, sobretot aliments altament nutritius, que són els més importants. En el cas d’aquells que fan treballs intensos o de les dones embarassades (que s’alimenten a si mateixes i al xiquet o xiqueta que està en camí), el menjar nutritiu és absolutament clau per a assegurar-se que les persones siguen capaces de fer front als esforços de contenció sense caure en la desnutrició.  

Vull subratllar que aquestes qüestions semblen estar afectant particularment  els menys afavorits. Això significa que, si les persones de baixos recursos corren major risc i a més són les més afectades per les mesures de contenció (com les restriccions), tenim un gran problema. I m’agradaria suggerir que totes les respostes enfront del COVID prioritzen els interessos d’aquesta porció de la societat.

 

 

P: Des dels inicis de la pandèmia va haver-hi una tendència a adoptar hàbits alimentaris més saludables com una manera de previndre el contagi. De quines altres maneres el COVID-19 ha alterat aquests hàbits? 

R: És cert que, en algunes parts del món, les persones van adoptar hàbits alimentaris més saludables i això va marcar una tendència cap a la compra d’aliments de proximitat. També era més probable que cuinaren elles mateixes en lloc de menjar fora.  

D’altra banda, el confinament ha sigut molt difícil per a les persones amb escassos ingressos, especialment aquelles els fills de les quals depenien dels menjadors escolars per a assegurar gran part de la seua nutrició. Crec que aquesta és la raó per la qual, en algunes parts del món, les persones es posaven molt nervioses quan hi havia escassesa d’aliments a causa del confinament. De fet, en alguns llocs, els qui comptaven amb estalvis eixien a comprar per a mantindre les existències a la seua casa. Només els qui podien permetre-li-ho…

 

P: En alguns llocs del món, una gran part de la població va començar a comprar en excés per temor a una possible escassesa. Quin paper juga el consum moderat, solidari i ètic en temps de crisi? Com poden els organismes públics fomentar aquest tipus de comportament? 

R: Durant un període, va haver-hi escassesa no sols d’aliments, sinó de certs articles de consum a les botigues. Això ens mostra que instintivament les persones s’espanten quan hi ha una crisi important. Els preocupa l’escassesa i, per tant, acumulen productes. Hem tingut accés a informes que detallen l’emmagatzematge d’equips de protecció per part dels treballadors de la salut als hospitals, a més de medicaments i altres béns associats a l’ansietat a causa del tancament de fronteres. No em sorprén.  

Òbviament, un vol animar a la gent al fet que no acumule llevat que hi haja una raó realment vàlida per a això. Però és una tendència natural que totes les persones adopten quan estan preocupades i això pot portar a l’escassesa. Per exemple, com ha ocorregut a Europa amb els paquets de farina. Crec que sempre és útil que les organitzacions públiques porten tranquil·litat a la comunitat quan no hi ha escassesa significativa perquè, com ho hem comprovat en crisis passades, els rumors d’escassesa poden impulsar el comportament de compra.

 

 

P: Tenint en compte que la població mundial continua creixent, especialment en les zones urbanes, quines característiques considera que haurien de tindre els nostres sistemes alimentaris? 

R: A mesura que mirem cap avant, és evident que hi ha una sèrie de característiques dels sistemes alimentaris que necessiten atenció i aquestes necessitats han sigut revelades a través del COVID-19. En primer lloc, els sistemes alimentaris responen a un ràpid augment del nombre de persones de baixos recursos i que patixen fam, per la qual cosa és essencial que hi haja una bona protecció social i accés a aliments saludables, en particular per a les persones més desfavorides en temps de crisis.  

En segon lloc, els sistemes alimentaris amb llargues cadenes de subministrament han demostrat ser especialment susceptibles de patir interrupcions, perquè enfront d’una crisi és altament probable que es tanquen les fronteres i s’interrompa el transport. Per tant, és molt valuós comptar amb cadenes de subministrament curtes sempre que siga possible, vinculant als productors amb els consumidors.  

En tercer lloc, quan els productors no poden vendre els seus aliments, per exemple, perquè el funcionament normal dels mercats ha sigut interromput, han d’afrontar grans problemes, com l’endeutament. A vegades, no és fàcil per a ells obtindre préstecs addicionals o tindre l’oportunitat d’ajornar el pagament dels préstecs. Si eres un productor i el teu negoci va desaparéixer sobtadament, ja no tens un ingrés constant. Hem tingut accés a informes que indiquen que els productors han hagut de malgastar molts dels seus productes (en particular els lactis, verdures i fruites) simplement perquè no podien vendre’ls, ja que la demanda es va esfumar. Aquest és un gran problema.

 

P: Quines iniciatives valuoses van ajudar a alleujar aquest context particular? 

R: En alguns països es va oferir un gran suport als productors, proporcionant-los subvencions en efectiu o permetent-los ajornar el pagament dels préstecs. Això és molt important perquè l’últim que es desitja és veure que l’estrés dels productors augmenta com a resultat del confinament. El món depén en gran manera dels esforços de les organitzacions locals, en particular de les xicotetes i mitjanes empreses que fan funcionar els sistemes alimentaris. No obstant això, durant el procés de confinament a principis d’enguany, moltes xicotetes i mitjanes empreses es van enfrontar a situacions financeres realment difícils, hi ha hagut un gran nombre de fallides i això perjudica els sistemes alimentaris.  

Espere que s’examine molt detingudament la situació de les xicotetes i mitjanes empreses que formen part dels sistemes alimentaris i es garantisca la major protecció possible.