Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments
Sabies que un terç dels aliments que es produeixen en el món es perden o es malgasten? La següent dada et sorprendrà encara més: si només estalviàrem una quarta part dels aliments que es malbaraten, podríem alimentar a 800 milions de persones que patixen fam actualment. Aquesta verdura o aquesta fruita que s’està fent malbé en el teu refrigerador o en les góndoles del mercat cobra un altre significat, no és així?
Per a conscienciar a la població i promoure els esforços mundials per a resoldre aquest problema, la 74é Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 29 de setembre com el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments (resolució A/RES/74/209). La jornada, que es va celebrar per primera vegada enguany, és una oportunitat per a visibilitzar la necessitat de reduir la pèrdua i el desaprofitament alimentari (PDA), i com això pot contribuir al desenvolupament sostenible.
Però què és exactament la pèrdua i el malbaratament d’aliments?
Segons la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura), parlem de pèrdua quan un producte alimentari es perd en la cadena de subministraments des de la seua producció fins al moment en el qual arriba al mercat. Això ocorre en les etapes de producció, postcollita i processament de la cadena de subministrament d’aliments. El malbaratament d’aliments, en canvi, es produix quan la pèrdua ocorre al final de la cadena alimentària i està més relacionat amb el comportament dels venedors i els consumidors.
On és produix?
Les pèrdues d’aliments es produeixen en tres contextos. En l’explotació agrícola, quan aquesta es realitza en un moment inadequat per a la recol·lecció. També a causa de les condicions climàtiques, les pràctiques utilitzades en la recol·lecció i la manipulació, i els problemes en la comercialització de la producció. En els magatzems, a causa de l’emmagatzematge inadequat, així com per decisions preses en etapes primerenques de la cadena de subministrament que fan que els productes tinguen una vida útil més curta. Finalment, el transport: instal·lacions obsoletes, deficient funcionament tècnic o errors humans.
D’altra banda, el malbaratament alimentari ocorre en dos escenaris. En els comerços minoristes a causa d’una vida útil limitada del producte alimentari, per “defectes estètics”, com a alteracions en la forma i la grandària, i la variabilitat de la demanda. L’altre escenari és la llar, on el consumidor produix desaprofitament a causa de una mala planificació de les compres i els menjars, un excés de compra, confusió sobre les etiquetes (fonamentalment, amb les dates de consum preferent i de caducitat) i un emmagatzematge inadequat en la llar. Sí, això demostra que des de les nostres llars tenim molt per fer per a contribuir a aquesta causa.
La sostenibilitat ens permet menjar i menjar saludable…
Si analitzem el malbaratament o pèrdua més enllà del nostre plat, del nostre refrigerador o dels productes disponibles a la botiga, entendrem que no sols estem malgastant aliments, sinó també recursos com el sòl, les llavors i l’aigua, entre altres inputs que s’han utilitzat per a produir l’aliment. Recursos que són especialment costosos perquè, ben administrats, serien la clau per a millorar la qualitat de vida de milers de persones.
Lamentablement, en molts llocs del món, el menjar es dona per fet i aquesta és una de les raons per les quals es malgasta tant. No obstant això, l’altra cara de la moneda és preocupant: per a 800 milions de persones menjar és un repte diari i, a això se li suma el problema que un gran nombre de les persones que gaudeixen de seguretat alimentària, no sempre tenen accés a aliments frescos i saludables. Menjar i menjar saludable: dos grans reptes que troben solució en un sistema alimentari sostenible i en la nostra responsabilitat individual.
Mentre protegim el medi ambient
A més d’acostar-nos a l’objectiu Fam Zero i millorar la nutrició, l’ús eficient de la terra, de l’aigua i dels recursos energètics permet reduir l’impacte ambiental que provoca la producció d’aliments (ací tens més detalls). Fonamentalment, les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle provinents de l’agricultura. A més, segons dades de la FAO, la pèrdua i malbaratament d’aliments consumixen el 21% de l’aigua dolça, el 18% de terres de cultiu i el 21% dels farciments sanitaris. Què esperem per a millorar aquestes xifres?
El punt de partida és poc encoratjador i trobar una solució és tasca de tots. Fes clic ací per a veure en números tot el que estem perdent i malgastant. La necessitat és urgent: comença hui mateix a contribuir des de la teua llar amb hàbits molt simples, SUMA’T!