Dones alimentant el món: Una visió global de les dones en l’agricultura i la pesca
Als seus 36 anys, Saoudé Garba ha començat a prendre les regnes de la seua vida. Quan era molt jove, es va casar amb un líder de la seua aldea a Níger, i va tindre el seu primer fill als 15 anys. Després en van vindre huit més. El seu destí estava marcat per la tradició: la seua vida consistiria a ocupar-se dels quefers domèstics, de la criança dels fills i obeir el seu marit. Igual que altres dones de la seua aldea, Saoudé no sabia que tenia drets i molt menys que els podia exercir per a millorar la seua vida.
Fins que va començar a assistir a un club Dimitra. Per més d’un decenni, aquests clubs de debat han estat clau per a l’apoderament de les persones i el lideratge de les dones en zones rurals de molts països de l’Àfrica subsahariana. Va aprendre a llegir i escriure als centres d’alfabetització dirigits per la FAO i l’ONU Mujeres, i es va capacitar fins a convertir-se en agricultora per dret propi. Ara cultiva mill, mongeta i cacauets, i les seues collites milloren any rere any. Organitza la seua producció de la següent manera: un terç el destina al consum de la família, un altre el ven i un altre el reserva per a elaborar els seus propis productes. També lidera una xarxa de clubs Dimitra i ha establit associacions amb funcionaris per tal d’empoderar les dones, no només de la seua aldea, sinó de tota la regió.
La història de Saoudé és un exemple per a altres dones, però no representa la realitat de la majoria.
Situant les dones al mapa
La desigualtat de gènere està en totes les societats, fins i tot en les més avançades en termes d’equitat de gènere. Però la situació és molt més greu a les zones rurals i pesqueres, on les dones són petites productores i necessiten fins a tres jornades completes de treball per a garantir la subsistència de la seua família. “Som productores, atenem la casa, administrem la llar, portem els xiquets a l’escola, els alimentem, els vestim, mentre que l’home només fa un treball”, explica en aquest vídeo Yolanda Falcón, dirigent de la Confederació Nacional de Dones del Camp, una organització que aglutina 15 federacions camperoles de dones a la República Dominicana.
A més de suportar la sobrecàrrega de treball no remunerat, la dona rural i de la pesca compleix un important paper en la producció, distribució i preparació dels aliments. Tanmateix, en molts llocs del món no és propietària de la terra, ni administra els guanys, ni té el mateix accés als mercats o al comerç que els homes. A Guatemala, per exemple, només el 7,8% de les dones són propietàries (visita la base de dades de la FAO sobre gènere i dret a la terra per a aprofundir en aquest tema).
En termes de nutrició, la història es repeteix.
La bretxa de gènere i la inseguretat alimentària
En l’informe, l’Estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món (SOFI 2022), la FAO revela que les condicions nutricionals de les dones continuen presentant desavantatges davant la dels homes. “Les xicotetes productores pateixen tota mena de desigualtat que després tenen conseqüències molt importants en termes de fam”, assenyala en aquest vídeo Marcela Villareal, directora de la Divisió d’Aliances del Partenariat de la FAO i directora de la Dècada de l’Agricultura Familiar.
Durant la jornada que va organitzar el CEMAS sobre ètica i alimentació, l’experta va assenyalar que gràcies a una nova metodologia de la FAO és possible ficar-se a les llars i comprovar la desigualtat de gènere que hi ha al voltant de la fam. “Comprovem amb xifres el que ja sabíem. En l’àmbit global, en cadascuna de les regions del món, la dona pateix més fam que l’home”, assenyala Villareal. A més, a les zones rurals, els estudis demostren que si les dones tingueren el mateix accés als recursos que hui tenen els homes per a produir, la fam es veuria reduïda almenys en uns 150 milions de persones. No parlem de recursos nous, sinó dels mateixos recursos que tenen a disposició els homes hui, com l’accés a la terra, a crèdits i informació.
Segons l’especialista de gènere de la FAO per a Mesoamérica, Verónica Chicas Martínez, la fam és més que un obstacle important per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible: “És precisament una altra de les formes de violència que pateixen majorment les dones a tot el món”.
L’èxit de les dones és l’èxit dels nostres sistemes alimentaris
Segons la FAO, garantir sistemes alimentaris sostenibles només és possible si s’empodera les dones de tot el món i es reconeixen i respecten els seus drets. L’organització sap per experiència que quan es permet a les dones rurals tindre un millor accés als recursos, els serveis, les oportunitats econòmiques i la presa de decisions, els resultats són patents: les comunitats disposen de més aliments, el seu estat de nutrició millora, els ingressos rurals augmenten i els sistemes alimentaris es fan més eficients i sostenibles.
Un enfocament multifacètic per tal de canviar les dinàmiques desiguals de poder
La FAO adopta enfocaments de gènere integrats i transformadors en tots els seus programes d’agricultura i desenvolupament rural. Tanmateix, assolir la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones és una empresa multifacètica i complexa que requereix una acció coordinada entre diferents organitzacions.
Una d’aquestes aliances comprén tres organismes de les Nacions Unides: La FAO, el FIDA i el PMA, que s’han unit per a implementar el Programa conjunt sobre enfocaments de gènere transformadors per tal d’aconseguir la seguretat alimentària, la millora de la nutrició i l’agricultura sostenible. Junts treballen per a millorar l’accés de les dones rurals als recursos i serveis, com la terra, el crèdit, la capacitació, la informació, les matèries i les tecnologies agrícoles.
En concret, aquesta unió ha ajudat a millorar l’autonomia econòmica de les dones mitjançant la millora de la inclusió financera a Malawi. A l’Equador, el Programa està procurant reduir les barreres i la bretxa de gènere en l’agricultura familiar i en cadenes de valor, enfortint la capacitat productiva de les dones rurals i el seu accés als serveis i mercats. Però no és l’única iniciativa de la FAO en matèria d’igualtat de gènere.
A Panamà, per exemple, els esforços que ha conjuminat l’organització amb l’Autoritat dels Recursos Aquàtics de Panamà (ARAP) i el govern indígena del territori han aconseguit augmentar la resiliència i la independència de les dones del poble guna mentre fomenten l’ús responsable i sostenible dels recursos marins i naturals. A Fiji, a partir de dades recaptades per la FAO i la Universitat del Pacífic Sud, dues dones van crear una aplicació gratuïta per a encoratjar el seu poble a consumir productes locals, a cultivar els seus propis aliments i a seguir un estil de vida més saludable.
Afortunadament, cada vegada hi ha més històries de dones que prenen les regnes de la seua vida i lluiten contra les desigualtats per tal de construir sistemes alimentaris sostenibles i inclusius, i societats resilients i pacífiques. No ho oblidem: darrere dels nostres aliments, sempre hi ha algú que els ha produït, els ha plantat, els ha collit, els ha pesat o els ha transportat. I en molts casos és una dona.