El gran repte global de protegir la biodiversitat
Hi ha persones d’ulls clars, d’ulls foscos; amb cabell arrissat, amb cabell laci; amb pigues, amb lòbuls separats… Som molt diversos i tot li ho devem als gens. El més fascinant és que de la mateixa manera que ocorre amb les persones, veiem varietat en les plantes i en els animals i, junts, formem un gran trencaclosques anomenat ecosistema.
Com una gran xarxa invisible, cadascuna de les peces que componen el nostre ecosistema depèn de les altres: tota la superfície de la Terra és una sèrie d’ecosistemes connectats, des dels oceans fins a les valls, els rierols i els deserts. I l’efecte que produeix qualsevol canvi, com augmentar tan sols un grau en la temperatura terrestre, és el d’un dominó que pot influir en un ecosistema situat en l’altra punta del planeta, amb característiques molt diferents. Els nostres ecosistemes depenen uns dels altres de maneres inesperades perquè la biodiversitat és un fil que ens connecta a tots.
El nostre benestar i la nostra vida en la terra depenen d’ella
Gràcies a la biodiversitat respirem aire net, bevem aigua dolça, cultivem en sòls productius i ens beneficiem de la pol·linització de cultius que ens ofereix una gran varietat de fruites i hortalisses. En altres paraules, la biodiversitat és la xarxa vital de la qual depenem per a moltíssimes coses, com a aliments, medicines, un clima estable i el creixement econòmic. Tant és així que més de la meitat del PIB mundial es recolza en la naturalesa (Font: Nacions Unides).
I el resultat de l’equació sempre és el mateix: les persones pobres són les més vulnerables. Segons les Nacions Unides, el 80% de les necessitats de les persones pobres del món estan vinculades als recursos biològics, inclosa la seua capacitat per a dur a terme activitats agropecuàries i generar ingressos. Si seguim per aquest camí, molt prompte aconseguirem un punt en el qual les persones més vulnerables del món no podran adaptar-se al canvi climàtic ni produir aliments de manera sostenible.
No, la biodiversitat no pot esperar més
La biodiversitat que veiem hui dia és el resultat de 4,5 milers de milions d’anys d’evolució i tardarà molts altres anys a recuperar-se. A través del temps, l’ésser humà ha influenciat cada vegada més en ella fins a aconseguir un ritme de canvi en la naturalesa sense precedents en la història de la humanitat: el planeta està patint la major pèrdua de vides des de l’època dels dinosaures. Són ja un milió d’espècies de plantes i animals les que estan en perill d’extinció, gran part de les quals ho estaran en qüestió d’unes dècades.
Segons xifres de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el 33% dels recursos aquàtics estan sobreexplotats, el 70% de la superfície de la terra sense gel ha sigut intervinguda per l’ésser humà, i 17% dels pol·linitzadors vertebrats i el 26% de les espècies locals de bestiar estan en risc de desaparèixer.
Un acord històric en favor de la naturalesa
A Mont-real acaba de finalitzar la Conferència de les Nacions Unides sobre Biodiversitat Biològica (COP 15), un esdeveniment que va reunir 188 països amb l’objectiu d’abordar el problema que enfronta la biodiversitat i restaurar els ecosistemes. La trobada va concloure amb l’adopció del Marc mundial Kunming-Mont-real de la diversitat biològica en l’últim dia de negociacions, un compromís amb mesures concretes per a detindre i revertir la pèrdua de la naturalesa, inclosa la protecció del 30% del planeta i el 30% dels ecosistemes degradats per a 2030. A través d’aquest Marc, els països es van comprometre a garantir que no hi haja una major acceleració del ritme d’extinció d’espècies a tot el món, que és ja de desenes, quan no centenars de vegades superior a la mitjana dels últims deu milions d’anys (més informació ací).
La biodiversitat és essencial per al futur de l’alimentació
En la Dècada de les Nacions Unides per a la Restauració dels Ecosistemes, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) sosté que la solució està a conservar i usar de manera sostenible els recursos genètics i inspirar-nos en solucions basades en la naturalesa per a produir els aliments que necessitem.
La biodiversitat depèn de com usem els nostres sistemes agroalimentaris i de la nostra capacitat de cuidar la naturalesa: només necessitem canviar la perspectiva i usar a la xarxa invisible que ens uneix en favor del planeta.
- L’agricultura i l’estat dels sòls
Segons les Nacions Unides, el principal impulsor de la pèrdua de biodiversitat és l’ús de la terra relacionada a la producció d’aliments. No obstant això, l’agricultura és també una eina eficaç per a la recuperació dels sòls quan és gestionada de manera sostenible. El cultiu de llegums, per exemple, aconsegueix augmentar la salut dels sòls retornant-li nutrients essencials perquè en un futur altres plantes puguen créixer.
- Biodiversitat i nutrició
Segons la FAO, en l’actualitat coneixem 7.000 plantes que poden servir-nos d’aliment, però només cultivem 150! Encara que semble increïble, la dacsa, el blat i l’arròs subministren quasi el 60% de les nostres proteïnes i calories diàries. El nombre de cultius que sustenten el sector agrícola mundial és cada vegada menor i s’està perdent la diversitat genètica de cadascuna d’aqueixes espècies, menyscabant la resiliència dels nostres sistemes agroalimentaris.
Què passaria si ampliàrem la nostra dieta? Senzill: estaríem fomentant que es cultiven altres varietats que podrien ser més nutritives, mentre perden terreny cultius “estàndard” i donem lloc, per exemple, a varietats locals que han perdut terreny a costa de la producció intensiva.
- Biodiversitat i seguretat alimentària
Tindre una gran varietat de cultius no sols enriqueix la nostra dieta, sinó que enforteix la seguretat alimentària. Hi ha varietats de creixement ràpid, més o menys resistents a les sequeres i a les altes temperatures. També són importants altres variables, com la diversitat dels sòls, la varietat de pol·linitzadors que assisteix a les plantes per a reproduir-se i la diversitat d’insectes (claus per a mantindre les plagues a ratlla).
La biodiversitat és necessària per a garantir la nostra alimentació i nutrició en el futur. Ha de ser part de la nostra manera de pensar sobre la naturalesa, el benestar humà i la salut, i ha de formar part de la nostra perspectiva, les nostres polítiques i les nostres lleis. Som un: si la biodiversitat pateix, la humanitat també.
- Bestiar i llavors
Sovint sentim parlar de l’extinció d’espècies silvestres, però què ocorre amb les races ramaderes? Segons la FAO, només entre 2000 i 2018 es van extingir prop de 150 races de bestiar. Quan apostem a la ramaderia sostenible, els animals actuen com un mitjà per a distribuir llavors i fer circular nutrients.
- Boscos i peixos!
T’imaginaves que existeix un vincle entre els boscos i els peixos? Quan els boscos són mal gestionats, hi ha més sediments que flueixen aigües avall i menys aigua dolça que arriba a altres fonts d’aigua, com a llacs i oceans. Això causa la mort d’uns certs tipus de peixos, afectant els 200 milions de persones que depenen de la pesca. Per aquest motiu, entre altres iniciatives, la FAO recopila i analitza dades sobre els vincles entre els boscos i els arbres i la seguretat alimentària i la nutrició. La seua publicació més recent sobre aquest tema és l’Estat dels Boscos del Món (SOFO 2022).
El nostre moment és ara. És la nostra oportunitat de recuperar la naturalesa, uneix-te a la #generaciónrestauración! Un moviment de restauració global impulsat per ONU per a recrear una relació equilibrada entre les persones i els ecosistemes que depenen d’elles.
Et pot interessar:
Iniciatives premiades en la COP15. ONU.
Valorant els ecosistemes. ONU.
Marc d’acció en matèria de biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura. FAO.
Estat dels Boscos del Món (SOFO 2022). FAO.