El mercat global de l’alimentació: un model en revisió
El meteoròleg i matemàtic Edward Lorenz deia que variacions molt xicotetes, que a primera vista poden paréixer innòcues, amb el temps poden arribar a generar canvis enormes. Va anomenar dit fenomen l’efecte papallona. Aquesta metàfora il·lustra la gravetat que suposa la interdependència extrema que existeix hui entre espais econòmics, per la qual una decisió aparentment senzilla o una conjuntura en un determinat punt recòndit del planeta és suficient per a produir un efecte que afectarà milions de persones en molts altres punts del món.
Aquesta xicoteta variació pot ser una ràfega de vents huracanats capaços de fer encallar una embarcació; pot ser una mala collita en un punt concret d’Àfrica o l’inici d’una guerra incerta en un extrem de la vella Europa. Sí, així de vulnerables són les nostres cadenes de subministraments: només calgueren sis dies amb el canal de Suez impracticable per a arrasar amb l’estabilitat dels preus i la disponibilitat de productes. Tan vulnerables que la invasió d’Ucraïna ha interromput el comerç de cereals i oleaginoses, i ha posat en perill la seguretat alimentària mundial.
La interdependència dels nostres sistemes alimentaris
La globalització, eixe fenomen que va començar a viure l’economia internacional després de la caiguda del mur de Berlín, ha fet que la interdependència haja crescut de manera extraordinària a escala planetària. La indústria, la mineria o l’alimentació no són una excepció. I encara que és cert que hi havia veus que exigien sobirania alimentària per a tot el món, hui descobrim quasi de colp i volta que els nostres sistemes alimentaris són molt fràgils. Comprovem que qualsevol incident menor, per molt distant que siga, es pot veure reflectit en el preu de la nostra cistella de la compra i en allò que conté el nostre plat de menjar.
I és que, quan un sistema està compost per centenars d’activitats interconnectades i implica diversos actors, la vulnerabilitat creix. Perquè quan parlem de les cadenes de subministrament d’aliments no només parlem d’agricultors, elaboradors i distribuïdors d’aliment, sinó també de serveis logístics, duaners o de transport.
Igual que passa en qualsevol altre sector, l’eficiència de la cadena de subministrament d’aliments depén del rendiment general dels seus actors i, com que tots estan interconnectats, les decisions d’un grup tenen repercussions per als restants. Això significa que una pertorbació en qualsevol segment de la cadena de subministrament poques vegades roman en dit segment, i és molt probable que s’estenga i afecte altres segments en les fases anteriors i posteriors.
COVID-19: el comerç mundial d’aliments en perill
Durant els moments més durs de la pandèmia de la COVID-19, la circulació d’aliments es va veure especialment afectada per les mesures de confinament en tot el planeta. En primera instància, va haver-hi una disminució clara en la demanda d’alguns productes i l’increment de demanda i de preus d’altres. En darrer terme, la situació va desembocar en una major inseguretat alimentària i la vulnerabilitat extrema de qui exportaven els seus cultius a països llunyans, especialment els productors de fruites, verdures i altres aliments peribles.
Tot i la relaxació general, hui en dia continuen sorgint noves alteracions per la pandèmia. La Xina, per exemple, està prenent mesures molt restrictives que han suposat la paràlisi del port de Shanghai i una repercussió enorme en el transport terrestre. Conseqüències? Menor disponibilitat de productes, augment dels preus i enormes xifres de pèrdua d’aliments. Lluny d’allà, especialment a l’Àfrica, la COVID es va sumar als conflictes polítics, la crisi econòmica i la crisi climàtica en un còctel letal. Segons la FAO, Etiòpia, Nigèria, el Sudan del Sud i el Iemen ja s’han convertit en “punts calents de la fam”. Aquesta nova etiqueta designa els països on és probable que part de la població s’enfronte a un important deteriorament de la inseguretat alimentària en els pròxims mesos, posant en perill les seues vides i mitjans de subsistència.
Totes aquestes dades ens duen a concloure que, mentre no construïm sistemes alimentaris mundials més sostenibles i resilients, estarem en mans de l’atzar. Perquè la COVID no serà l’última amenaça.
La guerra a Ucraïna: l’amenaça que no cessa
El conflicte entre Ucraïna i Rússia apareix en el mapa com una nova amenaça per a la seguretat alimentària a nivell mundial. Aquests dos països són els principals exportadors mundials d’ordi, blat i dacsa, i representen més d’un terç de les exportacions mundials de cereals. Amb la guerra, les exportacions han cessat. El cereal està atrapat o no s’arribarà a produir.
Això significa que a Kenya no arribarà prou aliment perquè, a la preocupant sequera dels seus camps, se suma que el país depén en gran mesura de la importació de blat procedent de Rússia i Ucraïna. També països com Armènia, Mongòlia, Kazakhstan i Eritrea, que solien importar quasi tot el seu blat dels dos països en guerra, han de trobar noves fonts de cereals.
Tots ells, en esta busca, es veuran obligats a competir amb països amb una capacitat de compra molt més gran, com Turquia, Egipte, Bangladesh i l’Iran. O la Xina, que també acudirà als mercats mundials per a comprar cereal, donat que les inundacions de l’any passat van afectar les collites. I l’onada expansiva continua.
Un altre problema ocasionat per la guerra està lligat als fertilitzants, ja que Rússia i Bielorússia eren fins ara els països que proveïen a grans territoris. Davant l’escassetat, alguns països amb taxes d’inseguretat alimentària altes com Mèxic i el Brasil busquen nous proveïdors. Però això implica pagar preus més alts o fertilitzar menys i obtindre menys rendiments. En qualsevol cas, el resultat és similar: pujades de preus en els aliments produïts.
La meta de l’autosuficiència alimentària
Transports, sequeres o guerres formen part de l’origen aparent del problema. Però el conjunt ens exigeix una reflexió: és sensat que l’alimentació de comunitats senceres depenga del que passa a l’altra punta del món? Com podem reduir-ne el risc? Com evitar les tensions a la cadena de subministrament d’aliments? La conclusió sembla clara per a a experts o simples observadors: necessitem acurtar aquestes cadenes i instal·lar sistemes dotats de resiliència.
Segons la FAO, per a aconseguir aquests sistemes resilients haurem de treballar en dos àmbits: buscar les fórmules de reduir els marges de dependència de l’exterior i apostar per l’agricultura familiar. Només així estarem més a prop de plantejar un sistema alimentari capaç de fer front a les pertorbacions.
El més interessant de tot això és que, a més de preservar la seguretat alimentària, un sistema resilient també serà capaç de salvaguardar els mitjans de vida de tots els actors de les cadenes de subministrament i podrà garantir l’accés a aliments nutritius, innocus i sostenibles.
Fa anys que l’organització internacional està exposant la qüestió i busca la manera de promoure el debat social sobre este tema. Pareix que només ara la ciutadania s’adona que no és bona idea dependre d’aliments que es produeixen a milers de quilòmetres i que, davant d’una restricció de moviment, deixen d’arribar al supermercat, pugen de preu o, com ara, deixen de produir-se.
Per a saber-ne més:
- L’estat mundial de l’agricultura i l’alimentació 2021. FAO.
- Les repercussions de la guerra a Ucraïna en la seguretat alimentària mundial. FAO.
- Els efectes de la COVID-19 en la seguretat alimentària i la nutrició. Comité de Seguretat Alimentària Mundial.
