El repte de la ramaderia sostenible
Gràcies al cinema, u es pot imaginar visitant l’edat mitjana i ubicar-se al bell mig d’una ciutat emmurallada. En l’únic mercat que hi ha, és possible aconseguir un poc de tot: pollastre, mel, carn seca de vaca… I qualsevol persona que puga permetre’s comprar-ne sabrà perfectament d’ on procedeix l’aliment en qüestió perquè, simplement, els animals estan a la vista, molt propers a les persones: als afores de les ciutats o, fins i tot, en els mateixos carrers. Açò succeïa en l’edat mitjana i va succeir durant els segles següents. Perquè, fins que les revolucions industrials engrandiren la mida de les urbs, era possible veure el bestiar anar i vindre, olorar el corral de les aus, i fins i tot seleccionar la peça encara viva que algú desitjava endur-se a la cuina. Després tot va canviar, i el vell mercat en el centre de la ciutat va quedar caduc.
Hui en dia són milers de milions de persones les que desitgen, simplement, un tall de carn. Durant segles fou un bé escàs, però hui u espera trobar-lo fresc al supermercat, a un preu assequible i en una safata, sense que ens hàgem de plantejar el seu origen. Després de tot, més de la meitat de la humanitat ja no veiem vaques pasturant, ni pollastres aletejant, ni porcs vius… llevat que planegem una visita a una granja o fem una excursió al camp. No és estrany, per tant, que hàgem canviat la nostra relació amb aquest aliment i que comprem les peces de carn sense pensar en les mans implicades, les tones de pinso, ferratge i pastures que engreixen el bestiar i, sobretot, en les seues repercussions ambientals. És un fenomen que ha trencat amb la tradició secular i que s’ha produït al temps que la indústria ramadera entrava en una carrera per produir més quantitat i a millor preu.
L’impacte actual de la ramaderia intensiva
L’impacte ambiental de la ramaderia que estem practicant hui en dia és enorme. Perquè es tradueix, fonamentalment, en desforestació: per incendis produïts en cremes incontrolades, per tales a la busca de noves pastures i per rompudes que permeten cultivar cereals destinats a l’alimentació animal. Les xifres són eloqüents: des del 1990, el món ha perdut 420 milions d’hectàrees de bosc degut a aquesta causa, segons l’informe publicat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Però la llista de conseqüències continua, perquè a la desforestació cal sumar-hi altres impactes:
- L’enorme quantitat d’aigua que es destina al cultiu de grans de pinso i que la FAO ha quantificat així: fan falta 15.000 litres d’aigua per a generar un quilo de carn
- La necessitat de transportar dits cereals fins a les granges
- La pèrdua de la biodiversitat
- La contaminació de l’aigua i els sòls a través de purins
- L’augment de gasos d’efecte d’hivernacle, associat a la cria intensiva
- Els sòls castigats per l’escassa rotació de cultiu.
Davant d’aquesta situació, apareixen en el mapa les propostes de futur més diverses, que van des de repensar la ramaderia a partir de l’economia circular fins a comercialitzar els productes en el quilòmetre zero, passant per la cria d’insectes per a la transformació de matèria orgànica en matèria primera de gran valor. Afortunadament, cada dia es proposen més i més iniciatives noves perquè l’impacte de la ramaderia siga mínim.
Fuente: FAO
Un debat públic: la ramaderia que volem
Però no es tracta només que no esdevinga un problema, sinó d’anar més enllà i que la ramaderia del futur siga també una solució a la nostra actual crisi ambiental. Així ho formulava recentment l’actual director de la FAO, en les observacions preliminars de la reunió del Subcomité de Ramaderia: “A nivell mundial, ens enfrontem a diversos problemes greus; en particular, l’augment de la fam i la malnutrició, la pobresa, els conflictes, la pèrdua de biodiversitat i la degradació dels recursos naturals… La ramaderia pot ajudar a abordar aquests desafiaments”.
Encara que en alguns països desenvolupats el consum per capita de carn s’estanca i fins i tot retrocedeix, la demanda mundial de productes ramaders continua augmentant. Es calcula que creixerà fins a un 50 % d’aquí al 2050 per la lògica pressió que exerceixen els països en desenvolupament, on fins ara els beneficis dietètics dels aliments d’origen animal són menys accessibles. Així que, mentre el sector creix a ritmes agegantats per a solucionar l’augment de demanda, sorgeix una oportunitat: la de preguntar-nos quin tipus de ramaderia volem tindre.
“Tots som conscients d’aquests problemes, i continuar fent-ho tot com fins ara ja no és una opció. També som conscients que el sector ramader pot contribuir a la solució”, va afirmar el director general, Qu Dongyu.
Així és com la FAO està abordant la transició ramadera
La FAO està ajudant els països a adoptar millors pràctiques ramaderes per tal de garantir la seguretat alimentària, la nutrició i la reducció de la pobresa. Ho fa a través de quatre millores que formen part del Marc estratègic de la FAO per al 2022-2031.
1. Una millor producció
Ajudar més persones a augmentar la productivitat del bestiar. Per a facilitar el diàleg polític cap a la ramaderia sostenible, l’organització promou iniciatives com l’Agenda global per a la ramaderia sostenible. Aquesta associació arreplega múltiples parts compromeses amb el desenvolupament sostenible del sector ramader a través del diàleg, la consulta, l’anàlisi conjunta i una agenda d’accions.
Finalment, les anàlisis exhaustives i models de dades que duu endavant la FAO brinden evidència per a la transició. I la seva aportació també és clau per a desenvolupar ferramentes i oferir suport tècnic, com ho fa a través de l’Aliança sobre l’Avaluació i l’Acompliment Ecològic de la Ramaderia (LEAP) i el Model d’Avaluació Ambiental de la Ramaderia Mundial (GLEAM).
2. Una millor nutrició
L’activitat ramadera té en les seues mans el poder de solucionar les mancances de micronutrients en algunes poblacions i garantir la seguretat alimentària. La seua contribució també pot frenar la resistència a antimicrobians, un problema que posa en joc la salut dels animals i dels humans.
3. Un millor medi ambient
En el cas dels països amb ingressos baixos i mitjans, la FAO treballa per a identificar tecnologies i possibles intervencions. En aquest context sorgeix la iniciativa “Reducció del metà entèric”. Aquest gas és producte del procés digestiu dels remugadors, i a nivell ambiental resulta molt costós.
4. Una vida millor per a tothom, sense deixar ningú enrere
Finalment, la ramaderia pot contribuir al fet que les comunitats pastorals vulnerables milloren la seua qualitat de vida. Moltes de les persones més pobres del món depenen directament de la ramaderia per a viure, i les cadenes de valor d’aquest sector constitueixen la tercera font d’ingressos de més importància a nivell mundial, després de la producció de cultius i l’ocupació no agrícola.
Després de llegir aquest article, quin valor cobra eixa safata de carn del supermercat?
Per a saber-ne més: