Els conflictes armats, la falta de finançament i fins i tot les traves burocràtiques estan impedint que famílies en situació extrema per la fam reben ajuda essencial per a mantindre’s amb vida. Així s’ha posat de manifest en un nou informe fet públic per la FAO (Organització per a l’Alimentació i l’Agricultura) i el PMA (Programa Mundial d’Aliments).
Segons estes organitzacions, 41 milions de persones corren risc de patir fam extrema llevat que reben immediatament assistència alimentària. Entre els països que actualment es troben en esta situació figuren l’Afganistan, Etiòpia, Mali, Moçambic, Myanmar, Níger, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Síria, Somàlia, Sudan i Iemen. Els conflictes, els fenòmens climàtics extrems i les conseqüències econòmiques de la covid són els principals factors que provocaran la inseguretat alimentària entre els mesos d’agost a novembre de 2021. A això cal afegir altres factors com la plaga de llagosta en Àfrica i les traves i limitacions que es posen per a fer arribar l’ajuda alimentària.
David Beasley, director executiu del Programa Mundial d’Aliments, s’ha referit en concret a estes dificultats: «el procés cap a la Fam Zero no es duu a terme amb conflictes, punts de control i burocràcia. L’accés humanitari no és un concepte abstracte; significa que les autoritats aproven els tràmits a temps de manera que els aliments puguen traslladar-se amb rapidesa, significa que els punts de control permeten el pas dels camions i la seua arribada a destinació i significa que el personal de resposta humanitària no és objecte d’atacs, per la qual cosa pot fer el seu treball, que salvaguarda vides i mitjans de subsistència». I referint-se a la urgència de la situació va afegir que «les famílies que depenen de l’assistència humanitària per a sobreviure pengen d’un fil. Quan no podem arribar a elles, eixe fil es talla i les conseqüències són realment catastròfiques».
Els punts crítics en estos moments són Etiòpia i Madagascar. Etiòpia s’enfronta a una situació d’emergència extrema vinculada al conflicte que té lloc a la regió de Tigray. Aconseguir que l’ajuda arribe a esta zona s’està convertint en un gran desafiament. Segons el nou informe de FAO i PMA, el mes vinent de setembre 400.000 persones s’enfrontaran a una situació catastròfica. Es tracta del nombre major de persones afectades en un sol país des de la fam que va patir Somàlia en 2011. A Madagascar, la pitjor sequera dels últims 40 anys, la pujada dels preus, les plagues i les tempestes d’arena afectaran 28.000 persones que entraran també en situació de risc extrem. Estes dos zones crítiques se sumen a les de Sudan del Sud, Iemen i el nord de Nigèria que ja constituïxen les zones de major preocupació quant a la inseguretat alimentària.
El director general de la FAO, QU Dongyu, ha posat el focus d’atenció en els agricultors: «la immensa majoria dels qui estan a la vora de la fam són agricultors. A més de prestar assistència alimentària hem de fer tot el possible per a ajudar-los a reprendre la producció d’aliments per si mateixos, a fi que les famílies i les comunitats puguen tornar a ser autosuficients i no sols depenguen de l’ajuda per a sobreviure».
L’informe oferix també recomanacions específiques per a cada país, tant en referència a la intervenció davant situacions d’emergència com a accions preventives per a protegir els mitjans de vida de les comunitats.