Entrevista a Amparo Pérez Roda: “Per tal d’avançar en el desenvolupament sostenible, el paper que exerceixen les dones hui en la pesca ha de ser central”
En la immensitat de la mar es troben grans oportunitats de millora per als nostres sistemes alimentaris i la qualitat de vida de les persones. Parlem sobre aquest tema amb Amparo Pérez Roda, fishery officer de la FAO, qui ens submergeix en el món de la pesca, el seu valor cultural i el gran potencial del sector per a promoure la sostenibilitat del planeta.
̶ L’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 14 està dedicat a l’ús sostenible dels oceans i dels recursos marins, com de lluny estem de complir aquest objectiu?
̶ Encara queda molt per fer. Principalment perquè l’objectiu és molt ampli i abasta diversos indicadors. Per nomenar alguns que exposa la FAO en el seu últim informe sobre l’Estat Mundial de la Pesca, els indicadors 14.6.1 i 14.b.1 dels ODS revelen actualment tendències alentidores en relació amb els nivells d’aplicació de les polítiques.
Pel que fa a l’estat de l’entorn oceànic (metes 14.1, 14.3 i 14.5 dels ODS), alguns indicadors revelen un empitjorament de les tendències i una acceleració dels ritmes de contaminació. Tanmateix, hi ha un clar progrés i una forta voluntat política per tal de fer complir la legislació nacional sobre protecció dels entorns marins.
̶ Els sistemes alimentaris aquàtics són una poderosa eina per a solucionar els problemes a què fem front?
̶ Sí, principalment pel tipus d’aliment que s’extrau de la pesca. Parlem de superaliments, productes molt rics nutricionalment. A més de ser nutritius, la pesca i l’aqüicultura artesanals a xicoteta escala aporten aliments i productes saludables, innocus i assequibles com a part de sistemes alimentaris mundials i locals. Així mateix, proporcionen ocupació a gran part de la població mundial i hi ha comunitats senceres que depenen íntegrament d’aquest sector, per la qual cosa té un gran potencial per alimentar i nodrir la creixent població mundial, però el creixement ha de ser sostenible.
Per a la FAO, abordar els sistemes alimentaris aquàtics de manera adequada és una eina poderosa per a millorar les xifres d’inseguretat alimentària i assolir la sostenibilitat ambiental.
̶ A més de la seua aportació econòmica i nutricional, quina altra aportació té la pesca i l’aqüicultura?
̶ Aquest sector està directament connectat amb la gastronomia i les tradicions del lloc, aquest és el valor. Si, per exemple, desapareix el sector de la pesca local, es perdria també part de la tradició gastronòmica i la identitat del lloc.
̶ Què és la transformació blava i per què es tracta d’una estratègia visionària?
̶ La transformació blava busca emfatitzar tots els aspectes que cal tindre en compte en l’ordenació pesquera per tal d’aconseguir sistemes alimentaris aquàtics que siguen assequibles per a tothom i en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
A més de considerar el pla econòmic, ambiental i social, quan parlem d’ordenació pesquera, cal tindre en compte altres sectors que no estan directament lligats a l’ordenació de pesca com s’entén de manera tradicional, sinó que es necessita una visió de mercat i una coordinació multidisciplinària i multidepartamental en tots els nivells, tant en l’administració pública com en l’acadèmia.
̶ Què podem fer com a consumidors per donar suport a aquesta transformació?
̶ La resposta és molt senzilla: preocupar-nos més pel que mengem. Això hui és molt fàcil perquè tot està etiquetat. En els productes de la pesca en particular hi ha una regulació estricta a indicar l’origen i el mètode de captura. És hora que el consumidor pare més atenció a aquests detalls.
En alimentació en general, no només en la pesca, no existeix allò de bo, bonic i barat. Si algú vol menjar bé i de qualitat, cal pagar. Hui, quan veiem un producte barat, segurament es tracte d’un producte que ve de molt lluny i, en alguns casos, de països en què els estàndards de producció i remuneració dels treballadors segurament siguen molt menors respecte d’Europa.
̶ Com és la situació de les dones en la pesca?
̶ Hi ha moltes dones involucrades en la pesca, però no tenen les mateixes oportunitats ni recursos que els homes. Actualment, tenen els salaris més baixos, menys estables i menys qualificats de la mà d’obra, i afronten limitacions que els impedeixen explorar plenament les seues funcions en el sector i beneficiar-se’n. Segons la FAO, per tal d’avançar en el desenvolupament sostenible, el paper que exerceixen les dones hui en la pesca ha de ser central. Per això, cada vegada s’està parant més atenció al component de gènere, i això ho veuràs reflectit en tots els informes que publica la FAO sobre aquest tema.
Actualment em trobe participant en el projecte GloLitter, una iniciativa conjunta entre el Govern de Noruega, l’Organització Marítima Internacional i la FAO, l’objectiu de la qual és reduir les deixalles plàstiques marines. Hi treballem sobre el component de gènere i implementarem un estudi per a entendre el rol de la dona en la gestió del fem plàstic per part de la pesca i en qualsevol dels nivells de les cadenes de valor del sector.
El primer pas per a nosaltres és recaptar més informació respecte a les dinàmiques de gènere en aquest sector. En específic, analitzar en quina mesura estan involucrades les dones; si no ho estan, conéixer la raó, i esbrinar si tenen accés a crèdits per tal d’avaluar mesures que les ajuden a involucrar-se més en aquest assumpte.
̶ Com està afectant el canvi climàtic al xicotet pescador?
̶ És una qüestió que afecta tothom perquè es tracta d’una disponibilitat en general dels recursos. Podem veure les conseqüències del canvi climàtic en qüestions com l’increment de les temperatures i l’acidificació dels oceans, que després es tradueix en una disminució o redistribució de les espècies.
Tanmateix, és cert que el xicotet pescador no té els mateixos recursos que un pescador a gran escala. Estan més exposats a la degradació ambiental, a les pertorbacions i desastres naturals i al canvi climàtic. Per això és tan important formular polítiques i realitzar accions que donen suport a la creació de resiliència davant d’aquests perills per a la continuïtat d’aquests sectors a llarg termini.
̶ En la jornada del CEMAS sobre la pesca artesanal a la Mediterrània, has destacat la importància de buscar solucions per a les arts de pesca que cauen al fons marítim i que es converteixen en trampes per a la biodiversitat marina. Quines són les causes?
̶ És un problema que lamentablement passa a tot el món i les causes són molt diverses. És possible que les arts de pesca acaben al fons marí a causa d’accidents per mal oratge, algun conflicte entre arts de pesca passius i actius que estan operant al mateix lloc, a causa de robatoris o a causa de la pesca il·legal. En alguns casos es pot recuperar i en d’altres no perquè pot ser perillós per al pescador.
El problema és que s’avisa el guardacostes o l’autoritat competent, però després què? Hi ha algú que vaja a recollir aquesta art de pesca? Quan hi ha un avís, aquestes dades queden registrades en algun lloc? Per aquests motius, la FAO està treballant en el tema dels sistemes de marcatge d’arts de pesca per a recopilar dades confiables sobre el que està succeint i crear una estratègia adequada per tal d’aconseguir una pesca més sostenible. Durant molt de temps no hi ha hagut ningú que s’haja encarregat d’investigar aquest problema i ja és hora de resoldre’l.
