Entrevista a Edward Rubin: “El que veiem hui és un xicotet tast del que pot arribar la propera dècada i les següents” 

A menys de deu anys de la data límit per a assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, encara estem lluny de tindre sistemes alimentaris que estiguen en completa harmonia amb les necessitats ecològiques. Vam parlar d’aquest tema amb Edward Rubin, guanyador del Premi Nobel de la Pau 2007 pel seu treball al Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC) i actual professor emèrit d’Enginyeria Ambiental i Ciència a la Universitat Carnegie Mellon. 

— La natura parla. L’estem escoltant? 

— “Algunes persones escolten amb molta atenció i d’altres no tant. La comunitat científica para atenció i comprén molt bé el tema. Crec que el públic en general és cada vegada més conscient del problema del canvi climàtic. Les enquestes mostren que la gent entén que ja el tenim ací i que cal fer alguna cosa al respecte. La pregunta clau és: què s’ha de fer exactament? Què estem disposats a fer ara? 

Malauradament, en la situació actual es donen, en gran part, accions febles i amb retard. Malgrat moltes paraules i promeses encoratjadores, la majoria de països no compleixen ni tan sols els modests compromisos adquirits en virtut de l’acord internacional per limitar l’escalfament global. Amb algunes excepcions notables, el retard com a nova negació és potser la manera més adequada de descriure l’entorn polític actual de molts països.” 

— El canvi climàtic està afectant greument els sistemes agroalimentaris i viceversa. 

— “L’efecte del clima en l’agricultura és molt senzill d’observar. Tots els cultius necessiten la quantitat adequada de llum solar, humitat i temperatura: si fa massa calor o massa fred, no creixeran. El clima té efectes similars en la producció de peix i carn. Però el que és menys evident és l’efecte del sistema alimentari sobre el clima. L’agricultura, per exemple, no és només fer créixer els cultius. També cal collir, empaquetar i transportar els aliments a les persones. Aleshores, al final d’aquest procés, llancem molts aliments. 

Quan ens fixem en el sistema alimentari en conjunt, tot el que fem directament o indirectament produeix emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Potser l’exemple més evident és el transport relacionat amb els aliments. Utilitzem camions per a entregar aliments de granges a magatzems i de magatzems a tendes. Després, tenim transport addicional cada vegada que conduïm al supermercat o a un restaurant. Tot això allibera gasos amb efecte d’hivernacle dels combustibles cremats per al transport. 

A l’extrem del sistema, la producció de cultius, carn, peix, begudes i altres aliments implica el processament i envasament, que produeixen emissions addicionals de gasos amb efecte d’hivernacle. Una altra font d’emissions menys òbvia és l’energia que utilitzem per a emmagatzemar els aliments i mantindre-los frescos. Els congeladors i les neveres consumeixen grans quantitats d’energia si parlem en termes generals. Hui en dia, la major part d’aquesta energia prové de la combustió de combustibles fòssils.” 

— És evident que l’impacte global és enorme. 

— “Em va sorprendre la primera vegada que vaig analitzar el sistema alimentari urbà per a veure com de gran és l’impacte general. Amb una classe d’estudiants de Carnegie Mellon analitzàrem la petjada de carboni del sistema alimentari de Pittsburgh. Vam trobar que la seua contribució era de quasi el 30 % de totes les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a la regió. Els estudis publicats d’altres regions van obtindre resultats similars.” 

— Si no frenem la crisi climàtica, què acabarem posant als nostres plats? 

— “L’efecte del canvi climàtic en els sistemes alimentaris dependrà en gran mesura del benestar econòmic d’un país, regió o família. Les persones a la part inferior de l’escala econòmica són més vulnerables als impactes del canvi climàtic. Si ens fixem en la història de la civilització humana, veiem que comunitats senceres sovint desaparegueren quan els impactes climàtics com les inundacions i les sequeres, juntament amb un ús pobre de la terra, les deixaven sense una font fiable d’aliments. 

Hui veiem coses semblants que succeeixen en algunes parts del món. De cara al futur, el que veiem hui és un xicotet tast del que pot arribar la propera dècada i les següents. 

L’IPCC ha avaluat la vulnerabilitat de diferents regions del món als impactes del canvi climàtic, inclosa l’agricultura. Fins i tot els països rics són vulnerables. Els estudis per a Europa, per exemple, estimen una reducció de fins a un 25 % dels rendiments dels principals cultius a Espanya en un escenari ‘habitual’, juntament amb pèrdues de producció inesperades per esdeveniments meteorològics extrems. És un problema de seguretat alimentària? Pense que ho és.” 

—És evident que hem de modificar els nostres sistemes alimentaris per a fer-los més resistents i eficients. Com podem fer-ho? 

— “Fa temps que sabem què hem de fer per a reduir els impactes del canvi climàtic en el sistema alimentari. En alguns casos, això significa desenvolupar varietats de cultius més resistents o canviar la diversitat de cultius en una regió concreta. En altres casos, la resiliència prové de fer un ús més eficient de recursos escassos com l’aigua. Per exemple, per a reduir l’ús d’aigua per al reg, els productors de vi a Califòrnia han estat utilitzant sensors per a mesurar el contingut d’humitat del sòl en grans camps, amb l’objectiu d’identificar les zones seques i regar només quan i on siga necessari. Aquest és un exemple on s’utilitza tecnologia avançada per a millorar l’eficiència i la resiliència. 

La necessitat relacionada és reduir la petjada de carboni del sistema alimentari per a ajudar a previndre nivells perillosos de canvi climàtic. Això requereix que tinguem zero emissions netes a nivell mundial a mitjans de segle, és a dir, d’ací no massa. Això vol dir que qualsevol CO2 emés a l’aire s’ha de compensar amb altres mesures que l’eliminen, com ara plantar arbres, millors processos agrícoles i altres tècniques. Cosa que no vol dir, necessàriament, que hàgem de canviar radicalment el sistema alimentari. Però sí que vol dir que hem de trobar maneres de reduir la producció, el consum i les activitats generadores de residus que més contribueixen a la petjada de carboni. 

Perquè aquest esforç tinga èxit, serà fonamental el suport institucional del sector privat i la responsabilitat dels consumidors individuals. Ací és on també calen programes i polítiques governamentals per a accelerar aquest procés, inclòs el suport a l’educació i la innovació.” 

—El govern espanyol ha aprovat recentment una llei per a lluitar contra la pèrdua i el malbaratament d’aliments. La implicació del sector públic és important. Què passa amb la responsabilitat dels consumidors individuals? 

— “Aquest tipus d’iniciativa és un gran exemple del que necessitem en aquests moments. Quan observem les xifres, el sistema de producció d’aliments és la principal font d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per tant, com menys consumim, més xicotet és el problema. La producció de carn és, amb diferència, la font d’emissions més intensiva en carboni, de manera que modificar les nostres dietes per a reduir el consum de carn és el primer lloc per on començar. El segon àmbit més gran són els residus, que són l’objectiu de la nova llei espanyola. Als Estats Units, per exemple, aproximadament un terç del subministrament d’aliments acaba al fem. Es pot veure cada dia a restaurants, tendes i en casa. Aquests residus requereixen un transport addicional a un lloc d’eliminació com un abocador, on encara es produeixen més gasos amb efecte d’hivernacle a mesura que els residus es degraden. Per tant, cada tona de residus que podem eliminar redueix les emissions a tot el sistema alimentari. És evident que els consumidors individuals tenen un paper i una responsabilitat importants ací. 

La reducció de l’energia necessària per a l’emmagatzematge i el transport d’aliments també requereix una mirada atenta a les fonts de subministrament d’aliments. A Pittsburgh, per exemple, vam descobrir que gran part del menjar que es consumeix prové de milers de quilòmetres de distància.” 

— Ací és on entra la importància de menjar aliments locals. 

— “Els avantatges són que redueixes les necessitats de transport, dones suport a l’economia local i tens una millor idea de la qualitat dels aliments. Els xicotets productors locals d’aliments també poden tindre l’avantatge de fer coses que les empreses més grans no estan interessades o disposades a fer per a maximitzar l’eficiència i minimitzar els residus.” 

— Hi ha algun missatge que t’agradaria difondre? 

— “Ja hem parlat de coses que podem i hem de fer com a individus per a reduir la nostra petjada de carboni i els impactes climàtics. Però, per a mi, el més important que podem fer en els països democràtics és triar governs que donen suport i treballen per les accions mitigadores del canvi climàtic. Coneix els candidats polítics i les seues opinions sobre el canvi climàtic; tria persones que donen suport a l’acció climàtica i rebutja les persones que no ho fan. Aquest seria el meu missatge.”