Entrevista a Rosa Rolle: “Cada individu com a consumidor pot marcar la diferència amb la reducció del seu propi malbaratament alimentari” 

El malbaratament alimentari és un problema per a tots nosaltres. Arreu del món, el compromís és complir amb l’objectiu global de reduir a la meitat el malbaratament alimentari i les pèrdues d’aliments per al 2030. En parlem amb Rosa Rolle, cap d’equip de Pèrdues Alimentàries i Malbaratament Alimentari de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). 

—Les xifres de malbaratament alimentari són preocupants. Però potser l’aspecte més impactant de tot és que realment no coneixem aquests números. Quins són els motius d’això?  

—El 2011, la FAO va proporcionar la primera estimació aproximada dels nivells combinats de pèrdua i malbaratament d’aliments a nivell mundial com l’equivalent a un terç dels aliments produïts a nivell mundial. 

Hui, a partir del treball que està duent a terme la FAO sobre l’Índex de Pèrdua d’Aliments i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) sobre l’Índex de Malbaratament Alimentari, ara disposem d’estimacions més precises dels nivells globals de pèrdua d’aliments i desaprofitament alimentari.  

En 2019, la FAO va publicar el Global Food Loss Index (Índex Global de Malbaratament Alimentari), que indica que aproximadament el 14 % dels aliments produïts, valorats en 400 mil milions de dòlars anuals, es perden des de l’etapa de postcollita fins l’etapa minorista de la cadena de subministrament d’aliments, excloent-ne aquesta. 

El PNUMA va publicar el 2021 una estimació de l’Índex Global de Malbaratament Alimentari, que indica que un altre 17 % de la producció mundial total d’aliments (981 milions de tones) podrien acabar malgastant-se (11 % a les llars, 5 % en servei d’alimentació i 2 % en comerç al detall).  

Ambdues agències estan treballant actualment en el desenvolupament d’una metodologia per a combinar els indicadors en un indicador de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible per a informar sobre la meta 12.3 dels ODS. L’objectiu ODS 12.3 busca, per al 2030, reduir a la meitat el malbaratament alimentari mundial per capita i reduir les pèrdues d’aliments al llarg de les cadenes de producció i subministrament, inclosa la pèrdua postcollita.
 

—Què tan greu és el problema? 

—Reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments és essencial en el nostre món actual, on fins a 828 milions de persones passen fam cada dia. La pèrdua i el malbaratament d’aliments implica un risc urgent per al canvi climàtic, la sostenibilitat agrícola, els mitjans de vida humans i el subministrament d’aliments. Quan es perden o es malgasten aliments, s’han incorregut innecessàriament en costos ambientals, ja que l’energia, el combustible i l’aigua s’utilitzaren per a produir aliments que mai es consumiran. 

A nivell econòmic, els impactes de la pèrdua i el malbaratament d’aliments són substancials, si es té en compte el cost dels inputs, la terra, la mà d’obra i l’energia utilitzats en la producció d’aquest aliment, a més del processament, l’envasament i el transport. 

Des d’un punt de vista social, la pèrdua i el malbaratament d’aliments poden soscavar la seguretat alimentària, reduint l’accés i la disponibilitat d’aliments. 

—Llançar menjar és un error i ja sabem les solucions. Què ens falta per a deixar de fer-ho? 

—Els consumidors cada vegada estan més distanciats físicament i emocionalment dels seus aliments. En particular, els consumidors dels nuclis urbans sovint tenen relativament poc coneixement sobre l’origen dels seus aliments i els costos ambientals que suposa portar-los de la granja a les seues taules.  Per a molts, els aliments es perceben cada vegada més com un producte, igual que qualsevol altre producte disponible en el mercat.  

Educar els consumidors a valorar els aliments per la seua vàlua -que va molt més enllà del seu preu- serà fonamental per a enfortir el compromís amb els aliments que consumeixen, per tal d’ajudar a detindre el problema del malbaratament alimentari.  

—Quina importància té el paper de la persona consumidora en aquest problema? 

—Cada individu com a consumidor pot marcar la diferència amb la reducció del seu propi malbaratament alimentari. L’acció col·lectiva de cada consumidor en la reducció del desaprofitament alimentari pot tindre un impacte significatiu. 

Les persones consumidores poden reduir el malbaratament alimentari planificant les seues compres d’aliments i menús diaris, comprant només allò que siga necessari i emmagatzemant els seus aliments adequadament, garantint que el menjar altament perible i aquell amb data de caducitat es consumisca en el termini especificat.  

Els consumidors també poden fer ús del seu menjar sobrant incloent-lo en plats saborosos, en lloc de llençar-lo, de la mateixa manera que poden donar aliments no desitjats de bona qualitat que s’envasen correctament a organitzacions benèfiques. 

—Les nostres àvies eren mestres de treure el millor dels aliments a través de receptes delicioses. Creieu que la tradició podria ser part de la solució? 

—Des del meu punt de vista, aquests valors tradicionals sens dubte contribuirien a reduir el malbaratament alimentari. Podrien ajudar a desenvolupar una apreciació del bagatge cultural i del valor d’aquestes receptes, així com dels ingredients que s’incorporen en la seua elaboració, la qual cosa donaria un significat i un valor especial al consum d’aquests aliments. 

—La fam al món està relacionada amb una mala producció d’aliments o simplement amb una mala gestió dels aliments? 

—A nivell mundial, s’estan produint prou aliments o n’hi ha en estoc per a satisfer les necessitats energètiques dietètiques de totes les persones del planeta. 

Els “afamats” o les persones que experimenten una greu inseguretat alimentària es troben generalment entre els més pobres dels pobres. La fam està directament vinculada a la pobresa i a la falta de polítiques que garantisquen la seguretat alimentària.
 

—Un dels factors més determinants a l’hora de comprar aliments és el preu. Creu que els baixos preus que veiem en alguns supermercats estan contribuint a devaluar els aliments? 

—Els preus baixos als supermercats i les ofertes boges a les prestatgeries d’aliments contribueixen, de fet, a la devaluació dels aliments, ja que és probable que la gent malgaste aliments de baix preu en quantitats comparativament més grans a causa del seu preu.  

Molts aliments bàsics (per exemple, el pa i l’arròs) solen ser alguns dels aliments més barats, però també dels més malbaratats en molts països. 

—Creu que l’alimentació de proximitat pot ajudar a canviar la nostra relació amb l’alimentació? 

—Quan les tendes d’aliments o queviures estan a prop, és probable que els consumidors compren amb més freqüència aliments peribles, en particular, i malgasten molt menys. En situacions en què els consumidors han de viatjar llargues distàncies per a comprar aliments, sol haver-hi una tendència a comprar grans quantitats de peribles que sovint s’acaben malgastant a causa del deteriorament.
 

—Quan es tracta de pèrdua i malbaratament d’aliments, la innovació està del nostre costat. Quines iniciatives actuals creus que són valuoses o dignes d’esmentar? 

—En els últims temps, hem vist un augment en el desenvolupament d’aplicacions que ajuden els consumidors a reduir el malbaratament alimentari a la llar fent un seguiment de les dates de caducitat dels aliments i recomanant-ne el consum, o receptes per a maximitzar l’ús d’ingredients alimentaris per a evitar que es malgasten. 

Restaurants, cafeteries i pastisseries utilitzen aplicacions per a compartir aliments i reduir el malbaratament alimentari, fent que els excedents d’aliments preparats per aquests establiments estiguen disponibles per a la venda. Les aplicacions per a compartir aliments també s’utilitzen per a connectar supermercats amb organitzacions benèfiques i ajudar els veïns a compartir menjar no desitjat, en lloc de descartar-lo. 

Els agricultors dels països en desenvolupament cada vegada utilitzen més les aplicacions de telefonia mòbil per identificar mercats per a vendre les seues collites i reduir les pèrdues postcollita.  

Les innovacions en l’envasament d’aliments que mantenen la seva qualitat i vida útil, redueixen la pèrdua i el malbaratament d’aliments i minven la càrrega de la gestió de residus d’envasos també són molt valuoses per a combatre la pèrdua i el desaprofitament alimentari.  Tot i que hi ha un treball considerable en curs, cal fer molt a nivell mundial per a ajudar a parar el problema de la persistència ambiental dels residus d’envasos associats al malbaratament alimentari.
 

—Quan comprem aliments de proximitat i les cadenes de subministrament es fan més curtes, veiem amb els nostres propis ulls les cares dels que participen en la seua producció. Creu que comprar de forma local ens podria ajudar a revaloritzar el menjar i deixar de llençar-lo? 

—La globalització de les cadenes de subministrament d’aliments ha comportat, en certa manera, una pèrdua de la cultura alimentària local.  Comprar de proximitat molt probablement podria contribuir a recuperar alguns d’aquests valors, ja que comportaria una millor valoració dels aliments de proximitat i del treball i esforç que suposa produir-los i fer-los arribar al plat del consumidor.  

Els aliments de producció local són generalment més frescos, de més valor nutritiu i més atractius que els aliments que han viatjat extensament durant llargs períodes. 

Des de la meua perspectiva personal, sens dubte hi ha una diferència entre comprar aliments en un mercat local de productes frescos que en un supermercat.