El CEMAS (Centre Mundial de València per a l’Alimentació Urbana Sostenible) presenta un informe, escrit pels doctors en medicina i especialistes en nutrició Florence Egal i Elliot M Berry, com una breu reflexió sobre els efectes de la pandèmia de la COVID 19 en la seguretat alimentària i les conseqüències d’aquesta pertorbació en els sistemes alimentaris de la regió mediterrània.
Encara que l’escenari és canviant i impredictible d’una setmana a una altra, ja que encara es desconeixen molts elements relacionats amb la malaltia i assistim a una contínua experimentació en molts aspectes, el CEMAS considera adequat donar publicitat a una primera aproximació reflexiva sobre el tema. Temps hi haurà per a informes més densos sobre aquesta pandèmia global amb implicacions locals i els seus efectes sobre els sistemes alimentaris urbans, la salut i la seguretat alimentària mundial.
De fet, com s’insinua en el text, el CEMAS realitzarà una labor de recopilació i catalogació per a arxivar i difondre diverses accions de les administracions locals, el sector privat i la societat civil per a millorar la resiliència i sostenibilitat dels sistemes alimentaris urbans, especialment en l’àrea mediterrània durant la pandèmia, de manera que es puguen identificar les iniciatives exemplars i bones pràctiques.
L’estudi parteix de la premissa que, en la situació actual, és necessari accelerar la implementació d’estratègies cap a sistemes alimentaris més sans i sostenibles expressada en la Segona Conferència Mundial sobre la Revitalització de la Dieta Mediterrània que es va celebrar a Palerm (Itàlia) durant la primavera de 2019.
A continuació, considera diverses qüestions vinculades al gran problema de seguretat alimentària que està patint la regió mediterrània, un dels epicentres mundials de la pandèmia. Des de la contracció del comerç internacional d’aliments, que amenaça a alguns països del mediterrani oriental molt sensibles a les restriccions en la importació, a la inquietud generalitzada pel descens del turisme en els sectors productius del qual s’empra bona part de la població, passant per l’impacte dels “refugiats sanitaris” en les zones rurals, les dificultats de l’agricultura intensiva, de la cria de bestiar o dels xicotets agricultors. Qüestions que segurament generaran increments en les desigualtats socials.
Posteriorment, esbossa alguna de les innovacions en les pautes de comportament que s’estan desenvolupant en diversos sectors relacionats amb l’alimentació, la importància de les autoritats locals i les iniciatives de solidaritat per a ajudar a les persones més vulnerables que s’estan produint en moltes ciutats de l’àrea mediterrània davant la crisi alimentària.
En definitiva, ens trobem davant un primer acostament orientatiu que esperem siga capaç de despertar l’interés dels estudiosos o de les persones responsables en la presa de decisions, i obrir el camí cap a noves aproximacions en el futur que permeten millorar la resiliència i la sostenibilitat dels sistemes alimentaris de les ciutats de tot el món en el període posterior a la crisi.
Segons va explicar al CEMAS Florence Egal, la intenció d’aquest escrit és doble: “d’una banda volem compartir unes reflexions, no sols amb els estudiosos de la qüestió, sinó amb polítics i la població en general, i potser despertar l’interés en qüestions que fins ara no s’han tingut en compte. Per una altra volem identificar algunes solucions, que més prompte que tard s’hauran d’estudiar, si realment desitgem generar més resiliència i sostenibilitat en els sistemes alimentaris al voltant de les ciutats”.
Florence Egal ha treballat amb la FAO en Seguretat alimentària, Nutrició i Mitjans de vida fins que es va retirar com a oficial superior en 2013 i va iniciar el programa Aliments per a ciutats fa uns quinze anys. Va col·laborar estretament amb el Comité Permanent de Nutrició de les Nacions Unides i va participar de manera activa en el Cercle d’Estudis sobre el canvi climàtic, amb seu a Roma. Està activa en diverses xarxes com el Dgroup Food for cities i l’e-group sobre Nutrició i Canvi climàtic. Va fer costat al municipi de Milà en l’elaboració del pacte de política urbana que es va signar en 2015.
Elliot M Berry és professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem i centra les seues investigacions en el sociotipus i el maneig de malalties cròniques, especialment en relació amb la regulació del pes. Ha sigut científic visitant en les universitats Rockefeller, MIT, Cambridge i Yale. Ex Director de l’Escola de Salut Pública de Braun, Departament de Nutrició Humana i cap del Centre de Creació de Capacitats de l’OMS. A més, va ser coeditor cap de la Encyclopaedia on Food Security and Sustainability (Elsevier) i actualment Editor Cap de Nutrition and Environmental Sustainability.
