Informes CEMAS: perquè el futur és un camí

Hi ha un futur probable. És el lloc cap al qual ens encaminen la tecnologia i la ciència, les administracions públiques i els mercats. Però l’escenari que dibuixen és l’únic possible? Tendim a pensar que sí, que el camí cap al futur és inexorable. Però n’hi ha prou amb detindre’s per a comprovar que, al costat d’este futur probable hi ha un altre: un futur desitjable. I no tenen per què coincidir. Perquè, si pensem en el llarg termini, si analitzem possibles camins alternatius i imaginem millors escenaris, podem començar ja a construir un futur que desemboque en un món millor per a tots. 

 

 

Que este futur desitjable es faça realitat depén del fet que el planifiquem ja. I depén de la capacitat dels diferents agents –la ciutadania i les institucions, les empreses i els experts– per a consensuar esta visió de futur. 

Com volem que siga l’alimentació urbana del futur? 

La pregunta, per tant, hauria de ser la següent: quin planeta volem per a les generacions esdevenidores? I és important que la resposta l’elaborem entre tots perquè som cada dia més interdependents. Hem vist en les últimes dècades com la fam, els conflictes armats o els incendis forestals que es produïxen en un punt del planeta acaben per impactar-nos a tots. Per si ens quedaven dubtes, la pandèmia mundial ha deixat clar que el treball conjunt és urgent. Estem ja en marxa, sí. Nacions Unides ha proposat els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible com un escenari cap al qual val la pena anar caminant. Ara és necessari que assenyalem els passos que han de portar-nos fins ací.  

Partint d’estes premisses, el CEMAS ha volgut unir-se a les reflexions centrant la seua mirada en estos temes específics i s’ha preguntat: com desitgem que siga l’alimentació urbana del futur? Per això, amb motiu del dia de l’alimentació de 2020 el CEMAS va presentar una sèrie d’informes que conviden a la reflexió sobre el futur dels nostres sistemes alimentaris i sobre la seua relació amb les ciutats i el món rural, amb la nutrició dels seus habitants i amb la salut de tots els que compartim el planeta terra. 

 

De la subsistència a l’alt rendiment 

El naixement de l’agricultura va ser tan important que va canviar la història de la humanitat per sempre. Primer va donar origen al comerç, després a la divisió del treball i, finalment, va fer que la ciència i la tecnologia avançaren. Fa milers d’anys, grans civilitzacions van sorgir en diferents parts del món de manera pràcticament simultània, amb característiques culturals molt diferents entre si, però evolucionant entorn d’una mateixa pràctica: el cultiu dels seus aliments.  

Durant un mil·lenni, els agricultors només van exigir a les seues terres prou per a viure, sense la pressió d’alimentar grans masses. Però en el segle XX es va viure un canvi de paradigma: la intensificació de l’agricultura que va ser possible per aplicació de la bioquímica i enginyeria modernes a la producció de cultius. Seguint el mateix model que havia revolucionat els mitjans de producció, l’agricultura del món industrialitzat va adoptar la mecanització, va incorporar tècniques d’estalvi de mà d’obra i va aplicar productes químics per a nodrir i protegir els cultius. 

Cultivar més per a alimentar més, este era l’objectiu de la FAO per a donar solucions a una humanitat que transitava les devastadores conseqüències de la Segona Guerra Mundial. I ho va aconseguir. A través de l’ús d’equip i maquinària agrícoles, l’ús de combustibles fòssils, el cultiu intensiu, la incorporació de fertilitzants i pesticides i la preferència per les varietats de cultiu d’alt rendiment, la productivitat va fer un salt enorme i va ser capaç de produir aliment suficient per a cobrir les necessitats de pràcticament tota la humanitat 

…i de l’alt rendiment a la sostenibilitat dels nostres sistemes alimentaris 

Hui es reconeix que estes millores exponencials en la producció van ser a costa de la degradació del nostre planeta amb conseqüències que van des de la pèrdua de biodiversitat, fins a la desforestació i l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle. Estes seqüeles no sols són un perill per al potencial productiu del món en un futur pròxim, sinó que posen a l’alimentació i a l’agricultura en un encreuament: alimentar a una població que no para de créixer i que cada dia es concentra més i més en entorns urbans.  

Com va ocórrer  centenars d’anys arrere, l’agricultura pot tornar a impulsar l’avanç de la humanitat. Esta vegada, per a acostar-nos a un món més sostenible, just i inclusiu. 

 

La causa de la naturalesa és una causa de la humanitat 

A pesar que els sistemes alimentaris han realitzat un llarg recorregut per a garantir l’accés a l’alimentació, per a 2.000 milions de persones alimentar-se bé continua sent molt difícil. Després va arribar el COVID-19 i va redoblar l’aposta. A la crisi alimentària se li van sumar les restriccions aplicades per a frenar la pandèmia, limitant els ingressos de les famílies vulnerables i dificultant més l’accés als aliments. Esta situació exigix que tots treballem en el camí que assenyala la FAO d’aconseguir sistemes alimentaris més resilients i mitjans de vida més sostenibles.  

Per tot això, els informes elaborats pel CEMAS desgranen –amb el teló de fons de l’alimentació urbana– el lema que l’organització internacional va triar per a commemorar el seu 75 aniversari: “Cultivar, nodrir, preservar. Junts”.  

Estes són les seues principals conclusions: 

1. Cultivar per a oferir aliments frescos i de proximitat 

Hui, la transformació dels nostres sistemes alimentaris s’enfronta a l’enorme tasca de revertir l’impacte que la producció intensiva va provocar en el nostre planeta. Al seu torn, la pandèmia va posar en evidència la fragilitat de les cadenes de subministrament d’aliments, qüestionant la relació històrica que vam establir amb l’agricultura i espentant-nos a prendre determinacions molt importants per a cuidar tant a les persones com al planeta.  

Per això, l’alternativa ha de ser promoure el consum d’aliments frescos de proximitat, obtinguts directament del productor i fent valdre la contribució tan essencial (i moltes vegades invisible) dels i les professionals de l’agricultura. 

2. Nodrir de manera saludable a la ciutadania 

A més de promoure un cultiu amigable amb el medi ambient, la humanitat està sumant esforços per a erradicar la fam. No obstant això, no són menys importants les taxes de malnutrició arran d’una alimentació insuficient o defectuosa. Segons la FAO, l’accés a aliment saludable, majoritàriament vegetal, de temporada, de canal curt, agroecològic i econòmic és crucial. Segons les dades de l’organització, 200 milions de xiquets menors de 5 anys continuen patint retard del creixement o emaciació i 3000 milions de persones no poden permetre’s la dieta saludable més bàsica.  

La humanitat assumix el desafiament de transformar els sistemes alimentaris perquè siga beneficiós per a les persones, per al territori i el planeta, sense que cap d’estos elements quede arrere. 

3. Preservar l’equilibri ecològic i limitar l’impacte ambiental 

L’equació senzilla que va marcar els inicis de la institució (cultivar més per a alimentar a més) ha quedat obsoleta. Està cada vegada més clar que el canvi en el nostre sistema alimentari ha de donar-se en un marc de preservació ecològica, és a dir, construir un sistema que produïsca el menor impacte ambiental per a reduir els efectes del canvi climàtic. 

4. Junts 

A l’hora de contribuir a l’erradicació de la fam i a la transformació dels sistemes alimentaris, tots tenim un paper a complir. Ja siga prenent decisions alimentàries saludables, reduint els desaprofitaments o advocant perquè els governs, les empreses i les organitzacions compartisquen coneixements, i donen suport a sistemes i mitjans de vida sostenibles i resilients. L’any 2030 continua sent l’horitzó fixat per a posar fi a la fam i la malnutrició en totes les seues formes. Som a temps de salvar el nostre planeta? 

 Tens tots els informes del CEMAS disponibles ací.