Jamie Morrison: “Són les nostres decisions i accions com a ciutadans
les que definiran en última instància el nostre èxit
en la construcció de sistemes alimentaris més sostenibles”
Què menjarem en un futur pròxim? Com farem per a alimentar a més persones sense destruir el nostre planeta? Això és el que es pregunten els alts càrrecs, els especialistes i els ciutadans, més enllà de les fronteres. Parlem sobre els sistemes alimentaris del demà amb Jamie Morrison, director de la Divisió de Sistemes Alimentaris i Seguretat Alimentària de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
La Divisió brinda assistència estratègica als països que actualment treballen en el desenvolupament de sistemes alimentaris més sostenibles, posant al servei la seua experiència de llarg temps i coneixements tècnics en tota la cadena de valor. A més, actua com a nexe entre les unitats tècniques, les oficines descentralitzades de la FAO i les organitzacions associades amb la finalitat de garantir un enfocament holístic.
—Si no ens preocupem hui pel que menjarem en el futur, quin escenari ens espera?
“Tots hem d’actuar per a garantir que la creixent població mundial tinga accés a dietes assequibles, segures i saludables, subministrades a través de sistemes alimentaris més sostenibles, resistents i inclusius. En altres paraules, busquem sistemes que produïsquen, transformen i subministren aliments de manera tal que no danyen l’entorn i que respecten el dret de totes les persones a accedir a una dieta adequada, a més dels drets dels qui participen en la producció d’aliments, com l’accés a uns mitjans de vida dignes.
Les nostres eleccions a l’hora de decidir què i quant comprem poden influir significativament en la forma en què es produïx un aliment, així com en els beneficis que obtenen els qui el produïxen. Per exemple, alguns consumidors trien comprar aliments produïts sota normes mediambientals específiques, uns altres opten per reduir el consum d’ultraprocessats i per productes de major valor nutricional, i hi ha els qui li compren directament al productor.
Però és molt important recordar que no totes les persones poden donar-se el luxe de triar. De fet, la majoria de la població mundial està molt limitada quant a les eleccions que pot prendre: l’Estat de la Seguretat Alimentària 2020 assenyala que 3.000 milions de persones en el món no poden permetre’s una dieta saludable.”
Repensar els nostres sistemes actuals és una necessitat, tant per a alimentar a una població mundial que no para de créixer com per a garantir la nostra supervivència en el planeta. Les polítiques públiques agroalimentàries podrien fer la diferència en la forma en la qual produïm, distribuïm i consumim els aliments.
“Existix una àmplia gamma d’instruments polítics que poden utilitzar els governs per a promoure el canvi. Com ara les polítiques destinades a educar als consumidors sobre com les seues decisions afecten la salut, les que incentiven l’ús de determinades tècniques de producció mitjançant subvencions, o les que reforcen les infraestructures d’emmagatzematge o de la cadena de fred per a ampliar la distribució i reduir la pèrdua d’aliment. Unes altres tracten de desincentivar unes certes accions restringint l’ús del sòl, gravant ingredients específics en productes alimentaris d’alt contingut calòric o legislant la gestió dels residus alimentaris.
No obstant això, la clau està en la combinació de les polítiques que es posen en marxa. Hem d’entendre que perseguir l’objectiu de construir sistemes alimentaris més sostenibles implica que hi haurà compensacions. Per exemple, algunes accions per a reduir la fam poden repercutir negativament en els mitjans de vida dels actors de la cadena alimentària o tindre impactes ambientals adversos. Hem d’assegurar-nos que les polítiques es dissenyen acuradament i que incloguen accions de mitigació quan siga necessari.”
—I les polítiques agroalimentàries, com podrien contribuir a millorar la salut dels ciutadans?
“És de vital importància la forma en la qual es combinen les polítiques per a garantir que totes les persones tinguen accés a una alimentació suficient, assequible, sana i segura. De la mateixa manera, és fonamental que tots disposen dels mitjans econòmics per a adquirir eixos aliments. Per tant, es poden prendre mesures per a millorar i ampliar els programes de protecció social que permeten l’accés a diners suficients per a comprar aliments o els programes d’alimentació escolar per a garantir que tots els xiquets reben almenys un menjar nutritiu al dia.”
En 2015 Jamie Morrison va escriure al costat de l’economista Andrew Dorward un capítol del llibre Handbook on the Globalisation of Agriculture, on fan una interessant distinció entre polítiques de suport “vilanes, herois o víctimes”.
—A què es referixen amb esta classificació?
“El punt clau del nostre argument és que no és possible dir a priori que una política de suport específica és bona o dolenta.
Un exemple senzill: l’ús d’una subvenció en un país amb un sector agrícola eficient i comercialitzat pot ser inapropiat, un balafiament i potencialment perjudicial per als productors d’altres països (d’ací el terme vilans). No obstant això, esta mateixa subvenció en un país en una fase més primerenca de desenvolupament, amb un feble desenvolupament del mercat, pot ser apropiada, i fins i tot decisiva per a desbloquejar el seu potencial productiu (herois).
S’ha prestat molta atenció (a través de crítiques negatives, sobretot) a les repercussions que porten com a conseqüència els majors nivells d’ajuda en els sectors agrícoles desenvolupats. Però s’ha prestat poca atenció al paper positiu que poden exercir en alguns contextos (víctimes).
En definitiva, és essencial un enfocament més matisat per a entendre el paper de les polítiques de suport a l’agricultura, ja que comencem a veure més debats sobre el suport com a part de la transformació dels sistemes alimentaris.”
—Cada sistema alimentari té característiques particulars i estes es deuen, en part, a la seua geografia. Quina és la situació actual dels sistemes alimentaris a escala local? Ha percebut una major implicació en estos temes per part dels governs locals i les ciutats?
“En la FAO tenim un important programa de treball per a impulsar l’Agenda d’Alimentació Urbana. Això es deu al fet que al voltant del 70 per cent dels aliments produïts en el món es consumixen en les zones urbanes, una xifra que no farà més que augmentar amb el temps. Es tracta d’una dada clau. Perquè la forma en què se subministren els aliments a les ciutats té importants implicacions tant per a l’estat nutricional dels consumidors urbans com per a les oportunitats disponibles per als productors.
Al seu torn, esta dada reflectix l’agilitat dels municipis i governs locals per a adoptar un enfocament sistèmic de l’alimentació. Hem vist que això s’ha manifestat amb força en els últims cinc anys aproximadament i, en particular, en el context de la COVID-19″.
—Hi ha algun cas d’èxit que s’haja guanyat la seua admiració per les seues bones pràctiques?
“Crec que un bon exemple és la ciutat de Lima, al Perú. Amb el suport de la FAO, la Municipalitat va integrar la seguretat alimentària i la nutrició en el Programa Lima Sostenible. A més, va crear un mecanisme de governança alimentària per a ajudar a desenvolupar l’Estratègia Alimentària de Lima, que ara està ben alineada amb el Pla Nacional de Seguretat Alimentària. El Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà també va reconéixer a la ciutat per esta iniciativa amb un premi en 2018.”
La transformació dels nostres sistemes alimentaris en models més sostenibles està estretament lligada al compliment dels dèsset Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 de Nacions Unides. Este compromís internacional pretén avançar cap a societats amb un creixement econòmic inclusiu, major cohesió i justícia social, en pau i amb un horitzó mediambiental sostenible abans del 2030.
—Quins progressos s’han fet fins al moment? Serà possible aconseguir els Objectius en eixe termini?
“Encara que s’han fet progressos en molts països i en moltes dimensions de l’Agenda 2030, és clar que és necessari accelerar el progrés si es volen aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
Els informes més recents assenyalen que, pel que fa als sistemes alimentaris, l’enfocament tradicional no és sostenible i que els nous sistemes alimentaris que construïm exercixen un paper central a l’hora d’accelerar el progrés.
La Cimera de Sistemes Alimentaris de l’ONU que se celebrarà a la fi de 2021 oferix una excel·lent oportunitat perquè els països involucren a totes les parts interessades en la definició de vies cap a sistemes alimentaris sostenibles i reflectisquen els desafiaments particulars als quals s’enfronten. El fet que més de 100 països ja estiguen convocant diàlegs com a part del procés indica que, si aprofitem l’impuls de la Cimera, és possible aconseguir els ODS.”
A nou anys que es complisca el termini, és important reflexionar sobre què estem fent per a contribuir a aconseguir cada meta que componen els Objectius. Tothom ha de fer la seua part: el sector públic, el sector privat i cadascun de nosaltres.
—Quin és el paper dels ciutadans en la construcció de sistemes alimentaris sostenibles?
“És fonamental. Si les vies definides per a transformar els nostres sistemes alimentaris no reflectixen les aspiracions de tots els ciutadans, és poc probable que es duguen a terme amb èxit. Com hem comentat anteriorment, són les nostres decisions i accions com a ciutadans, siguen consumidors, productors o treballadors, les que definiran en última instància el nostre èxit en la construcció de sistemes alimentaris més sostenibles.
Al seu torn, és important destacar el paper d’aquells que tenen la possibilitat de prendre decisions que donen suport a les aspiracions i necessitats dels ciutadans més vulnerables de la societat. No hem de deixar a ningú arrere: els sistemes alimentaris no sols han de ser sostenibles i resistents, sinó també inclusius.”
Aclariment: Les opinions expressades en este article no reflectixen necessàriament l’opinió de la FAO.