L’ALIMENTACIÓ com un dret. La veu de dietistes i nutricionistes
El passat 7 d’octubre el CEMAS va celebrar la jornada “Cultivar, nodrir, preservar. La importància del mitjà en la nostra alimentació”. Una trobada organitzada de manera conjunta amb el Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de la Comunitat Valenciana (CODiNuCoVa) entorn del lema proposat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) per al Dia de l’Alimentació 2020.
La trobada, que va tindre format virtual i va comptar amb una notable participació, es va estructurar entorn de tres taules: CULTIVAR, NODRIR i PRESERVAR. En cadascuna d’elles vam tindre el plaer d’analitzar al costat d’experts en nutrició, alimentació, sostenibilitat i medi ambient la situació actual que vivim a la Comunitat Valenciana per a avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible.
CULTIVAR: cuidar als qui cuiden la terra
En l’inici d’aquesta taula, es va posar el focus en la labor de les i els professionals veterinaris com a peça clau de la nutrició i com a garants de la salut pública, ja que el seu treball atén des de la producció fins al consum dels aliments que arriben a les persones consumidores.
Precisament al públic consumidor es va dedicar el següent bloc, mostrant la importància de millorar l’educació alimentària general. Els experts reunits van confirmar la necessitat que les persones consumidores tinguen informació sobre l’origen dels aliments que consumeixen i coneguen els avantatges dels canals curts. Només així triaran aliments innocus i segurs, vinculats a un origen concret, produïts de manera sostenible i (ací està el més important) capaces de produir plaer.
Finalment, es va insistir en la necessitat de protegir als nostres xicotets productors, els qui haurien de tindre una renda justa. Es va fer valdre “La Tira de Comptar” de València com a exemple de canal curt i d’una activitat històrica que hem de conservar. Aquesta pràctica tradicional consistix a assignar un espai en els mercats de la ciutat als xicotets agricultors de l’horta valenciana. D’aquesta manera, la comunitat pot adquirir productes frescos i acabats de collir directament de l’agricultor, sense intermediaris. Una institució que perviu des del segle XII i que ha sabut actualitzar-se i mantindre’s vigent al llarg del temps.
NODRIR, cuidant a les persones, al territori i al planeta
En la segona taula es va valorar el paper dels i les dietistes-nutricionistes, al mateix temps que es va reclamar la seua presència en el sistema nacional de salut, del qual ara estan absents. Aquesta situació va ser qualificada d’inacceptable per les persones assistents, sobretot quan es comprova amb dades que les malalties derivades d’una mala alimentació són ja una pandèmia. Sobre aquest tema, la taula va concloure que part del canvi que necessita el nostre sistema alimentari consisteix a començar a “concebre l’alimentació com un dret i no com un negoci”.
Una altra conclusió valuosa que es va extraure d’aquesta taula va ser el paper de la legislació en la gestió del canvi, perquè ha d’ajudar a regular la publicitat enganyosa dels productes ultraprocesats, a acostar una alimentació saludable als xiquets i xiquetes en els menjadors escolars i donar suport al consum d’aliments frescos de proximitat: és la manera de preservar tant la biodiversitat com la salut de les persones. Perquè, segons van assenyalar els ponents, perquè una dieta saludable siga considerada com a tal, ha de ser bona per a les persones, el territori i el planeta: ser majoritàriament vegetal, de temporada, accessible a través d’un canal curt de comercialització, agroecològic i econòmic.
PRESERVAR, sota l’estructura de “quatre hèlices”
En la tercera i última part de la nostra trobada, es van donar a conéixer dades preocupants sobre el desaprofitament d’aliments i el seu impacte ambiental. Es va indicar, per exemple, que a Espanya es tiren al fem 250 kg d’aliments per segon. Els ponents van sostindre que, per a millorar aquestes xifres, és necessari optimitzar la cadena alimentària íntegrament. Això significa revisar cadascun de les seues baules, incloent-hi a la persona consumidora que rebutja l’aliment que es va fer malbé en la seua nevera o a la botiga que tira els aliments que no va poder vendre.
D’altra banda, es va posar sobre la taula un problema que preocupa a tots els especialistes: la pèrdua del patrimoni cultural gastronòmic enfront d’una estandardització de l’alimentació que ens ha conduït a veure en els menús dels restaurants més opcions foranes que autòctones i de qualitat. El canvi és imprescindible: devem reivindicar la gastronomia local adaptant-la a les necessitats del segle XXI i oferint aliments de proximitat, sostenibles, saludables i, per descomptat, saborosos.
Finalment, totes les persones expertes de la trobada van coincidir a afirmar que el sistema agroalimentari és motor de canvi i agent solucionador i que, per a transformar-ho, cal treballar sota l’estructura de “quatre hèlices”, implicant les administracions, a la comunitat acadèmica, al sector privat i a la societat civil.