La Cimera sobre Sistemes Alimentaris de Nova York ha conclòs amb una sèrie de compromisos i noves iniciatives que ara cal fer funcionar. La xifra de persones que patixen fam en el món no disminuïx. Al contrari, ja presentava tendència a l’alça en 2018 i la pandèmia per Covid ha empitjorat la situació. Malgrat això, en 2019, vam tirar al fem a tot el món 930 milions de tones d’aliments i els sistemes alimentaris semblen ser els responsables d’un terç de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
Amb estos arguments, el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va convocar a una mobilització mundial que va tindre el seu epíleg en la Cimera del passat 23 de setembre a Nova York: «A mesura que ens hem anat endinsant en la Dècada d’Acció per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) per a 2030, hem vist com molts dels sistemes alimentaris del món eren fràgils i no satisfeien el dret de tot el món d’alimentar-se adequadament». L’objectiu és impulsar l’acció a tots els nivells per a aconseguir els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible a través de la transformació dels sistemes alimentaris. En paraules d’Agnes Kalibata, enviada especial de l’ONU a la Cimera, «els sistemes alimentaris tenen un poder increïble per a acabar amb la fam, construir vides més saludables i sostindre el nostre bell planeta».
Final o punt de partida?
Cert és que la Cimera sobre Sistemes Alimentaris de Nova York tanca un llarg procés de 18 mesos, no exempt de crítiques, que ha implicat a prop de 150 països i que de una forma o l’altra ha comptat amb la participació de cent mil persones segons Nacions Unides. Però cert és també que al llarg d’este procés han sorgit tota una sèrie d’iniciatives que ara cal posar en marxa i per a les quals serà necessari buscar finançament.
Estes iniciatives s’han organitzat entorn de les cinc àrees prioritàries d’acció que s’han establit: Nourish All People; impulsar solucions basades en la natura; promoure mitjans de vida equitatius, treball decent i comunitats empoderades; desenvolupar la resiliència a les vulnerabilitats, els impactes i les tensions i, finalment, una de caràcter transversal a fi de donar suport als mitjans per a la posada en marxa de totes les mesures.
Hi ha una llarga llista del que s’han denominat coalicions, dissenyades per a oferir suport als països que ho sol·liciten segons els seus interessos i prioritats. Entre les iniciatives que ja estan bastant consolidades figura la Coalició per a l’Alimentació Escolar. Es tracta d’una plataforma liderada per Noruega a la qual s’han adherit 60 països. El seu objectiu és aconseguir que en 2030 tots els escolars tinguen accés a menjars saludables. Per a la reducció de la pèrdua i el malbaratament alimentari, la iniciativa El menjar mai es malgasta amb l’objectiu que en 2030 s’hagen reduït a la meitat estes xifres. També la iniciativa Dietes saludables, impulsant que les dietes saludables estiguen disponibles, siguen assequibles i accessibles per a tots, especialment els més vulnerables.
Veus crítiques
El procés fins a arribar a la cimera de Nova York no ha estat exempt de crítiques. Algunes veus han assenyalat que s’ha apostat «per un model agroindustrial globalitzat, que aprofundirà encara més els seus impactes mediambientals i socials». Davant la crítica que la Cimera ha exclòs a les organitzacions de la societat civil, la sotssecretària general de l’ONU, Amina J. Mohammed, ha assenyalat que «en termes d’inclusió, no conec un procés més inclusiu». En semblants termes s’ha manifestat Elizabeth Nsimadala, presidenta de les Organitzacions d’Agricultors Panafricans (PAFO). Myrna Cunningham, membre del comitè assessor, afirma que s’han organitzat diàlegs en les set regions socioculturals, amb la participació de quasi 300 organitzacions de pobles indígenes.
Seguiment
A l’hora de posar en marxa els canvis necessaris, la primera pedra en el camí és el finançament. La FAO estima que és necessari invertir anualment entre 40.000 i 50.000 milions de dòlars en intervencions específiques per a acabar amb la fam d’ací a 2030. No necessàriament en grans i costosos projectes. Segons FAO, hi ha molts projectes de baix cost i gran impacte que poden ajudar centenars de milions de persones a acabar amb la fam.
Conclosa la Cimera es farà un seguiment periòdic per a comprovar quins avanços s’estan duent a terme. De moment, hi ha convocada una altra trobada dirigida als joves, a partir de l’1 d’octubre, el Fòrum Alimentari Mundial, que es desenvoluparà a Roma fins al 5 d’octubre.