La fam: un flagell que no abandona el Corn d’Àfrica

Temps enrere, la família de la somali Maryam es dedicava a criar cabres i cultivar terres. Així subsistia tota la família. Però, després de molt de temps sense ploure, la terra es va assecar, les seues cabres van morir i el grup familiar va caure a la indigència. “Ara no tenim res”, assenyala Maryam des del campament per a desplaçats on ha trobat recer temporal al costat dels seus.

Al Corn d’Àfrica, una regió compresa per Somàlia, Djibouti, Eritrea i Etiòpia, hi ha moltes persones en situacions com aquesta. Allà, la realitat és urgent: no plou des de fa sis anys, ni tan sols a la temporada de pluges. Les collites han sigut escasses i s’han assecat les fonts d’aigua. Hui podem afirmar que es tracta de la sequera més greu i de més durada de la qual es té registre. Però aquest fenomen climàtic és només un dels obstacles per a assolir la seguretat alimentària en aquesta regió. Vegem les altres:

Una regió de violència localitzada

Els països del Corn d’Àfrica experimenten conflictes armats molt complexos.

Somàlia, per exemple, ha sigut escenari d’una guerra civil prolongada. Hui, el país està dividit en diverses zones controlades per grups armats i el govern té un control limitat sobre el territori. A més, grups gihadistes com Al-Shabaab han dut a terme una campanya de violència al país, que inclou atacs a civils i a la Missió de la Unió Africana a Somàlia (AMISOM).

A Etiòpia la situació no és millor. Hi va haver conflictes entre el govern i grups ètnics a diverses regions del país, provocant una greu crisi humanitària amb milers de civils desplaçats, fams i denúncies de violacions als drets humans.

Per la seua part, Eritrea ha estat involucrada en diversos conflictes regionals i actualment participa en el conflicte a Tigray, en suport al govern etíop. I, si bé el Iemen no es troba geogràficament al Corn d’Àfrica, ha estat en guerra civil des del 2015, generant desplaçaments forçosos als països que integren el Corn d’Àfrica i exercint així una important pressió en les seues infraestructures.

Les dificultats econòmiques

Segons la setena edició de l’Informe Mundial de les Crisis Alimentàries publicat a l’abril per la FAO, la crisi econòmica és una de les principals causes d’inseguretat alimentària i malnutrició, superant els conflictes com a principal causa a 27 països del món.

Al Corn d’Àfrica, la pujada en els preus dels aliments i les greus pertorbacions dels mercats soscava la capacitat dels països per a respondre a la crisi alimentària. Així mateix, la pobresa extrema i la desigualtat econòmica han creat tensions socials i polítiques a la regió, per la qual cosa els seus habitants conviuen amb la manca de faena i d’oportunitats econòmiques.

Les repercussions de la guerra a Ucraïna

Com és sabut, l’impacte de la guerra a Ucraïna ha afectat la seguretat alimentària mundial a causa de les grans contribucions d’aquests països a la producció i el comerç mundials de combustible, matèries agrícoles i productes alimentaris essencials, com el blat, el blat de moro i l’oli de gira-sol.

Tot i això, la dependència del Corn d’Àfrica pel que fa als cereals provinents de Rússia i Ucraïna és molt arrelada. La “Iniciativa de Grans del Mar Negre” és el nom oficial d’un acord que regula

l’exportació de cereals des d’aquests països i ha contribuït a alleujar la crisi alimentària mundial provocada pel conflicte.

El venciment d’aquest acord al març i les vacil·lacions pel que fa a la renovació no són res més que mostres de la fragilitat de les cadenes de subministrament. Tinguem en compte que, juntament amb l’Orient Mitjà, la regió importa el 40% del blat i el blat de moro d’Ucraïna. Per tant, la guerra continua sent un factor decisiu per a la seguretat alimentària d’una regió que depén massa de les importacions d’aliments.

Més dades de la FAO que encenen la llum d’alarma

Altres dades preocupants que assenyala l’informe i ens ajuden a entendre la situació en aquesta regió és que el 40% de la població exposada a crisi, emergència o catàstrofe alimentària al món, resideix en només cinc països i un és Etiòpia. Només en aquest país africà, el 21% de la població tinguda en compte per a l’informe pateix inseguretat alimentària aguda, una situació en què les persones no tenen prou aliments per a satisfer les necessitats nutricionals diàries.

A més, la FAO preveu que a Somàlia, entre abril i juny de 2023, unes 222.700 persones podrien morir de gana i que, fins ara, prop de 3 milions de persones s’han vist obligades a emigrar a causa del conflicte, la inseguretat i les conseqüències del canvi climàtic.

Fer front a la fragilitat

Per tal d’alleujar la situació de fam al Corn d’Àfrica, necessitem un canvi de paradigma. Cal posar el focus en la prevenció, en lloc de prendre mesures reactives una vegada que el problema s’haja instal·lat. “Aquest informe deixa clar que és possible avançar. Disposem de les dades i els coneixements necessaris per a construir un món més resistent, inclusiu i sostenible en què la fam no tinga llar, entre altres coses mitjançant sistemes alimentaris més sòlids”, assenyala António Guterres, secretari general de l’ONU, al pròleg de l’informe.