Llegums: armes definitives contra el canvi climàtic en 7 combats 

Els egipcis els veneraven, i feren un lloc a les faves al costat de les pertinences dels seus difunts per a assegurar als seus parents un més enllà d’allò més prometedor. Quan l’any 30 a. de C. Octavià va conquistar Egipte, els romans tornaren a Roma amb un gran botí: l’obelisc de la plaça de Sant Pere i 1.000 tones de llentilles! A l’antiga Grècia, a més de servir com a aliment, s’utilitzaven per a emetre el vot en l’Àgora. A Sud-amèrica, també servien com a moneda de canvi. 

Els llegums formen part de les nostres vides ja fa 90 milions d’anys i comprenen més de 20.000 espècies que s’estenen per tot el planeta. La seua versatilitat ha permés que una gran varietat de cultures els incloga entre les seues receptes tradicionals, des de l’hummus en el Mediterrani, o el daal a l’Índia, fins als frijoles amb arròs a l’Amèrica Llatina. Són riquíssims en sabor i a nivell nutricional, i poden salvar el futur del nostre planeta. 

A més de la seua valuosa aportació a la piràmide alimentària, els fesols, faves, cigrons, llentilles i pèsols secs compleixen un paper fonamental a l’hora d’alimentar una població mundial en creiximent, que s’espera que arribe als 9 mil milions el 2050. Si aquesta previsió es compleix, la FAO estima que caldrà augmentar la producció agrícola un 70 % per a l’any 2050. Com ho aconseguirem en un context de crisi climàtica? Analitzem com els llegums ens poden ajudar a guanyar la batalla: 

1. La producció fa un ús molt eficient de l’aigua 

Sabies que el 70 % de l’aigua accessible del món es fa servir per a l’agricultura? Un dels grans avantatges que suposa el cultiu de llegums és l’escassa quantitat d’aigua que necessiten per a la seua producció. 

Tin en compte que per a produir un quilogram de carn de boví (proteïna animal) es necessiten 10 vegades més quantitat d’aigua que per a produir 1 kg de llentilles (proteïna vegetal). Aquesta dada encara és més rellevant quan també considerem que el 40 % d’allò que produeix l’agricultura es destina per a alimentar el bestiar. T’imagines quanta aigua estalviaríem si moderàrem el consum de carn? 

2. No requereixen fertilitzants nitrogenats 

El nitrogen és un component important de la clorofil·la, el compost mitjançant el qual les plantes realitzen la fotosíntesi. La majoria no són capaces de captar el nitrogen present a l’atmosfera. No així els llegums, que porten bacteris en els seus nòduls que fixen el nitrogen de l’atmosfera a la terra perquè es puga fer servir posteriorment en la nutrició d’altres plantes. En ser autosuficients, no requereixen fertilitzants nitrogenats, l’ús dels quals comporta conseqüències negatives, com la contaminació de l’aigua. Ací en tens més detalls. 

3. Regeneren els sòls de forma natural  

La seua capacitat per a fixar el nitrogen en la terra és un avantatge per a la planta, però també per als sòls. Sí, la producció de llegums enriqueix el sòl i fertilitza el cultiu següent de manera natural. Quant? Segons la FAO, els llegums poden afegir entre 30 i 40 kg de nitrogen per cada hectàrea de terreny. I no només això, sinó que contribueixen a mantindre i incrementar la biomassa microbiana vital del sòl, i fins i tot algunes varietats són capaces d’alliberar fòsfor a la terra. Finalment, augmenten la capacitat dels sòls per a absorbir carboni. 

Aquests avantatges converteixen els llegums en una opció ideal per a la rotació de cultius, augmentant així la productivitat i la diversificació dels sòls. I això resulta essencial perquè, actualment, un terç del sòl del nostre planeta es troba de moderadament a altament degradat. 

Karachi, Pakistan (FAO)

4. Ajuden a descarbonitzar el planeta 

És un fet estadístic: la ramaderia i l’agricultura emeten quasi un terç del total mundial de CO2. Com? Els adobs utilitzats en l’agricultura alliberen gasos d’efecte d’hivernacle, tant en la seua fabricació com en el seu ús, de manera que promoure el cultiu i el consum de llegums equival a reduir l’ús de fertilitzants i, consegüentment, ajudar a la descarbonització del planeta. 

5. Són sorprenentment versàtils 

Segons la FAO, els llegums tenen una vasta diversitat genètica, cosa que permet adaptar millors varietats per al cultiu a la variabilitat climàtica. Un aspecte que contribueix a la seguretat alimentària d’aquelles àrees propenses a inundacions, sequeres i altres condicions climàtiques extremes. 

6. Estalvien energia 

Els llegums compten amb l’avantatge de requerir un processament mínim. D’altra banda, no necessiten refrigeració i són molt fàcils de transportar. 

7. Són claus contra el malbaratament alimentari 

Els llegums poden emmagatzemar-se durant molts mesos (fins i tot anys!) sense fer-se malbé, cosa que redueix les possibilitats que acaben al fem. Aquesta dada no és menor, especialment si tenim en compte que un terç dels aliments que produïm per al nostre consum es perden o es desaprofiten. Per si no n’hi hagués prou, els pocs residus generats durant el seu cultiu poden utilitzar-se com a ferratge per a millorar les dietes del bestiar. 

Necessites més raons per a consumir llegums?