La tendència no era bona en els últims anys i la pandèmia ha actuat com un llast. En 2020, entre 720 i 811 milions de persones a tot el món van patir fam. És una xifra molt superior a la registrada en 2019. Eixe any prop de 650 milions de persones patien fam. Així es posa de manifest en L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món 2021 (SOFI 2021) que acaben de presentar de manera conjunta els cinc organismes de les Nacions Unides que l’elaboren: FAO, FIDA, OMS, PMA i UNICEF. S’estima que l’any passat va patir subalimentació prop del 9,9% de la població mundial, enfront del 8,4% registrat en 2019.
Amb estes xifres s’allunya cada vegada més la possibilitat d’aconseguir l’ODS2 en 2030. És més, segons va afirmar Máximo Torero, economista cap de FAO, amb les tendències actuals, la previsió és que l’any 2030 més de 650 milions de persones patisquen fam. És una xifra molt allunyada de l’objectiu “fam zero”. A més dels milions de persones que no saben què menjar cada dia, cal sumar que tres mil milions de persones no es poden permetre una dieta saludable. La desigualtat de gènere també es va aguditzar: en 2020, per cada 10 homes que patien inseguretat alimentària, hi havia 11 dones que la patien (enfront de 10,6 en 2019).
Si en alguna cosa coincidixen els responsables dels cinc organismes que elaboren l’informe és que «no anem per bon camí» i en què «cal abordar les causes subjacents». El director general de la FAO, QU Dongyu, va assegurar que «necessitem urgentment transformar els nostres sistemes alimentaris per a fer front a esta situació» i va recordar en este sentit la celebració el mes de setembre de la Cimera de Sistemes Alimentaris.
Les causes principals que provoquen la inseguretat alimentària són les situacions de conflicte, els desastres naturals i la recessió econòmica. A tot això s’ha d’afegir en 2020 les conseqüències de la pandèmia per covid 19, que ha empitjorat considerablement les xifres. Resulta cridanera respecte d’altres anys la incidència a Amèrica Llatina i el Carib (60 milions de persones). Més de la meitat de la població subalimentada (418 milions de persones) viu a Àsia i més d’un terç (282 milions) viu a Àfrica.
Quant a la població infantil, segons l’informe, més de 149 milions de xiquets menors de 5 anys van patir retard del creixement i més de 45 milions van patir emaciació (la seua primesa és excessiva per a la seua altura). Per contra, quasi 39 milions van patir sobrepés.
Máximo Torero va realitzar durant la presentació una detallada anàlisi de les dades i va afirmar que «necessitem desplegar esforços sense precedents per a afrontar esta situació». A més, es va mostrar partidari d’un enfocament holístic que fuja de les solucions compartimentades.
Per a lluitar contra les causes subjacents que provoquen la fam i la malnutrició, els organismes de les Nacions Unides proposen sis vies:
- Polítiques que faciliten l’ajuda humanitària i posen fi als conflictes.
- Polítiques que afavorisquen la resiliència climàtica.
- Enfortiment dels sectors vulnerables de població.
- Intervindre en la cadena de subministraments facilitant l’accés a dietes nutritives.
- Polítiques que aborden les desigualtats estructurals.
- Promoció de dietes saludables.
Pots consultar ací més detalls sobre la seguretat alimentària i la nutrició en el món.