Mette Lykke: “necessitem un canvi de comportament, no n’hi ha prou amb saber que el malbaratament d’aliments és un gran problema”
El menjar ens connecta. És part de la nostra identitat i de la nostra cultura. També és disparador dels nostres records. Ho comprovem cada vegada que una aroma o sabor ens fa viatjar a través del temps. Si tant significa per a nosaltres, per què la tirem al fem?
Tirar aliment al contenidor és molt més que l’acte de rebutjar-lo: està destruint el nostre planeta. Parlem amb Mette Lykke, la directora executiva de Too Good to Go, la famosíssima app mòbil que permet a restaurants, supermercats i altres establiments vendre l’excedent de menjar diari, oferint packs d’aliments de qualitat a un preu molt assequible.
A quasi quatre anys del seu llançament, l’aplicació és un èxit en 15 països i, des de llavors, no ha fet més que créixer i expandir-se. Els seus punts forts són França, Alemanya i els Països Baixos, mentre que el Regne Unit, Espanya i Itàlia destaquen pel seu ràpid creixement. “En mitjana, salvem 120 000 packs de menjar al dia”, assenyala Mette. “Vam superar el nostre rècord divendres passat quan aconseguirem els 131 000 packs, últimament tots els divendres ens superem”, agrega amb entusiasme referint-se a l’últim divendres de gener.
— Per als qui fan Too Good to Go estes xifres han de significar molt.
— “Clar que sí. Ens centrem molt en com podem escalar el nostre concepte. El desaprofitament d’aliments és un problema summament important, però si considerem que quasi el 10% de totes les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedixen del malbaratament d’aliments, és evident que encara falta molt per a revertir el problema.
Per això, per a Too Good to Go, salvar una ració i mitja per segon és un bon punt de partida, però havent-hi tant de menjar que es malgasta (més de 50.000 tones per segon), és clar que tenim molta faena al davant. Per això ens centrem en com podem resoldre-ho i tractem de mantindre conceptes senzills perquè siga més fàcil traslladar-los a altres països i a noves ciutats dins de cada país.”
Segons dades de la FAO, tirem al fem un terç de què produïm a nivell mundial. Amb cada aliment rebutjat, no sols perdem menjar que podria alimentar a una persona famolenca, sinó també tots els recursos que s’han emprat per a produir-la, des d’aigua fins a mà d’obra. El cost social, econòmic i ambiental d’este desaprofitament és altíssim i, sobretot, insostenible.
—Creus que esta aplicació, i la tecnologia en general, poden ajudar a canviar l’actitud de la societat cap al menjar?
— “Sí, això crec. Només hem de pensar en com l’apliquem. És positiu que ens centrem en la tendència que posa a la tecnologia al servei del bé comú i pel que fa concretament al malbaratament d’aliments, hi ha moltes coses en les quals la tecnologia pot ajudar.
Una d’elles és, per descomptat, ajudar les botigues a predir millor el que vendran, per a evitar el desaprofitament d’aliments fins i tot abans que es produïsca.
A més, les plataformes com Too Good to Go oferixen als comerços un últim recurs per a no haver de tirar el menjar. D’altra banda, a nivell del consumidor, tens la possibilitat de saber com pots fer la compra de forma més eficient, com aprofitar aquells productes que ocupen un lloc en la nevera i estan a punt de caducar, i com administrar-los millor, entre altres coses. En tot això, la tecnologia pot ajudar i hi ha tantes opcions per ací… és més una qüestió d’esbrinar com navegar per totes elles.”
No és la primera vegada que Mette aposta pel món de la tecnologia. El seu passat emprenedor destaca per Endomondo, una aplicació d’entrenament físic personal que va cofundar en un moment en el qual la massificació dels telèfons intel·ligents encara estava en bolquers i ni tan sols comptaven amb GPS. L’èxit de l’app va cridar l’atenció de Under Armour, que la va comprar per US$85 milions.
—Considera que els joves i els habitants de les ciutats estan secundant-se en la tecnologia per a exercir (o fins i tot exigir) un consum responsable?
— “Part del poder de la tecnologia és que ens permet connectar persones. En el nostre cas, l’app de Too Good to Go fa possible la connexió entre els consumidors i els comerços, sense la tecnologia esta comunicació és molt difícil i el màxim que poden fer les botigues és bàsicament pegar una etiqueta de descompte en el producte que està a punt de caducar. Gràcies a la tecnologia i a esta connexió, els usuaris poden veure amb anticipació el que s’oferix en la plataforma i això és realment el que ens permet continuar creixent.”
Mesos després de vendre Endomondo, Mette va decidir invertir en Too Good to Go i incorporar-se al moviment com a directora executiva.
—Parlem de la història de la companyia
— “La nostra història va començar amb un grup de danesos que volien salvar menjar, sorpresos en veure la quantitat de menjar que es tira en un dia normal en un restaurant. A partir d’allí, el moviment es va estendre amb bastant rapidesa a altres països. Quan comencem a donar-li un marc a les coses i a entendre les regles de joc, vam poder atraure el finançament que ens permetria escalar encara més. Ara estem en 15 països, 14 a Europa i els Estats Units. El nostre pla és salvar mil milions de menjars per al 2024, un objectiu bastant ambiciós però que assumim amb entusiasme.”
L’aplicació supera ja els 32 milions d’usuaris i agrupa persones de tots els grups demogràfics, gèneres i estatus social. Què tenen en comú? La preocupació pel medi ambient. Els comerços, per part seua, sumen 60 000 fins al moment.
— Qui són els que aporten eixos aliments?
— “Comencem amb els restaurants de bufets, però els tipus de comerç van anar variant al llarg del temps. Els bufets són una forma eficient d’oferir aliments a les persones, però també és una forma bastant segura de generar una gran quantitat de desaprofitament d’aliments al final del dia. Vam començar amb este segment i després afegirem a les fleques. Des de llavors hem sumat molts altres tipus de comerç, com supermercats, hotels, restaurants de sushi, menjadors d’empresa i, des de la COVID-19, també molts productors.”
Salvar menjar a través de l’app té molts avantatges. Els consumidors obtenen menjar deliciós a bon preu, i els comerciants reduïxen el malbaratament i atrauen nous clients, tot això mentre es beneficia el medi ambient reduint els residus.
— En un començament, l’objectiu era crear un mercat per a evitar que el menjar apte per al consum humà acabe en el fem. Això ha anat canviant amb el pas del temps?
— “Crec que el nucli de Too Good to Go no ha canviat realment en la seua essència. Sí que ha canviat en el fet que ara pensem en el mercat com un punt de partida per a ajudar a construir un moviment mundial contra el desaprofitament d’aliments.
Per a aconseguir-ho, impulsem una sèrie d’iniciatives focalitzades en llars, empreses, educació i política, amb el propòsit de canviar la mentalitat i conscienciar sobre el malbaratament d’aliments, a més de donar un sentit d’urgència al problema i fer que la gent canvie els seus hàbits. Perquè, en realitat, el que necessitem és un canvi de comportament, no n’hi ha prou amb saber que el malbaratament d’aliments és un gran problema.
A més d’això hem de fer compres intel·ligents, aprendre a gestionar els aliments de la nevera, entre altres coses, i per això destinem els nostres esforços a impulsar iniciatives dirigides a això. Un exemple recent és el de la campanya per les dates en l’etiquetatge, que hem realitzat en la meitat dels països en els quals operem i que va servir per a conscienciar als consumidors sobre qüestions que van més enllà del nostre model de negocis.”
Amb la mar d’etiquetes que existixen a les botigues, qui no ha dubtat alguna vegada? Segons la Comissió Europea, és precisament esta varietat la que confon als consumidors i la que fa que perden credibilitat. Els números parlen per si sols: a Europa, les dates de caducitat i de consum preferent representen el 10% dels 88 milions de tones d’aliments que es tiren al fem.
—Una bona gestió dels aliments podria ajudar a revertir les xifres de la fam i el calfament global…
— “Definitivament. Pel que fa al calfament global, està demostrat que el desaprofitament d’aliments és l’acció número u que podem prendre a nivell mundial per a lluitar contra el canvi climàtic. Especialment si considerem que quasi el 10% de les emissions provenen del malbaratament d’aliments. Des del punt de vista mediambiental és un gran problema.
Quant a l’aspecte social, és més complicat, perquè molts d’estos aliments es malgasten en zones on escassegen. El món té una quantitat limitada de recursos, definitivament hem de distribuir-los millor i això comença per no tirar menjar.”
Quan fem una bona gestió dels aliments, tots guanyem. T’apuntes a evitar el malbaratament?