Obesitat i desnutrició: dues cares de la mateixa moneda
Els nostres sistemes alimentaris necessiten una revisió en profunditat. Revisar-los, transformar-los i adaptar-los a les necessitats de hui en dia i del nostre futur definirà la nostra supervivència i la del nostre planeta. En el llibre Obesidad y desnutrición: consecuencias de la globalización alimentaria de l’editorial Catarata, Kattya Cascante, actual professora de Relacions Internacionals a la UCM, assenyala les causes que ens van portar fins ací i les possibles solucions.
Problemes agermanats
Segons l’autora, la desnutrició i l’obesitat són dues cares d’una mateixa moneda, perquè totes dues representen les conseqüències d’una malnutrició relacionada amb el funcionament del sistema mundial d’aliments, específicament la globalització del model productiu.
Hui, el desafiament no es troba en la quantitat de menjar que som capaços de produir i, per a confirmar-ho, només cal fer una ullada a les preocupants xifres d’aliment que llencem al fem. Per contra, el veritable desafiament és seleccionar adequadament els mètodes que utilitzem per a produir els nostres aliments.
Radiografia d’una alimentació deficient
Cascante ens explica que actualment s’estima que 7.900 milions de persones consumeixen diàriament més de 3.600 calories, davant de les 2.400 que l’Organització Mundial de la Salut considera necessàries. D’altra banda, el 2021 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, FAO, va assenyalar que la relació mundial entre les existències i el consum humà de cereals és superior al ritme del creixement demogràfic: fins a un 38 % en el cas del blat i un 35 % per a l’arròs.
Queda clar que els aliments estan a la nostra disposició. És més, en sobren. El sistema productiu actual genera prou aliments per a fins i tot duplicar les necessitats energètiques de l’actual població mundial. La pregunta és: per què malgrat aquestes xifres hi ha més de 800 milions de persones que no poden consumir els nutrients necessaris? I, a més, per què quasi 1.900 milions de persones consumeixen massa calories, la majoria buides de nutrients?
Una mirada integral sobre la fam i l’obesitat al món
Des del 1975, la prevalença d’obesitat al món s’ha triplicat, així que no n’hi ha prou amb atendre la persona desnodrida prima, cal mirar també aquella que està desnodrida amb sobrepés i tractar els dos problemes com un de sol.
L’autora és rotunda: no podem seguir per aquest camí. I, per això, cal ajustar els nostres sistemes alimentaris. Aquests han de mirar cap a les persones, cap al dret a l’alimentació, cap a la producció sostenible dels aliments i cap a l’agricultora i l’agricultor mitjà, que són els que produeixen el 70 % dels aliments que consumim.
T’agradaria aprofundir en aquest tema? Fes clic ací per a saber més sobre el llibre “Obesidad y desnutrición: consecuencias de la globalización alimentaria”
