El pròxim 29 de setembre se celebrarà per segon any el Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i el desaprofitament d’aliments. És una de les grans assignatures pendents en un món en el qual mentre augmenta el nombre de persones que moren de fam, aproximadament un terç de tots els aliments produïts es perd o malgasta.
L’ODS 12 marca com a objectiu garantir modalitats de consum i producció sostenibles. La seua meta 3 fixa un repte important: aconseguir a escala mundial en 2030 una reducció a la meitat del malbaratament d’aliments, tant en la venda al detall i en el consum com en les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament, incloses les pèrdues posteriors a la collita. Tots tenim alguna cosa a fer perquè són molts els sectors implicats.
Metodologia
En primer lloc es fa necessari quantificar el volum de pèrdua i desaprofitament. D’una altra forma resultarà impossible comprovar la reducció. Tant la FAO com el PNUMA (Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient) intenten mesurar els avanços. La FAO elabora l’Índex de pèrdues d’aliments (IPA) i el PNUMA elabora l’Índex de desaprofitament d’aliments (IDA). Perquè des de fa ja un temps, la metodologia distingix entre pèrdua i malbaratament d’aliments. Ací pots consultar la diferència.
Segons les dades recollides per la FAO, si no fem distinció per grups de productes, la taxa més alta de pèrdues d’aliments es registra a Àsia central i meridional, mentre que a Oceania es registra la taxa més baixa. En canvi, si ens centrem en el grup de cereals i llegums, que és el grup que disposa de dades més abundants i fiables segons FAO, les majors pèrdues es registren a l’Àfrica subsahariana i a Àsia oriental i sud-oriental, mentre que a Àsia central i meridional són limitades. Quant als grups de productes, en general les pèrdues solen ser majors en fruites i hortalisses que en cereals i llegums. Esta organització de les Nacions Unides ha posat en marxa una Comunitat de Pràctica en Reducció de Pèrdua d’Aliments que té com a objectiu facilitar els coneixements relacionats amb la reducció de pèrdues post cullita.
Quant al malbaratament d’aliments, segons l’informe elaborat pel PNUMA, s’estima que en 2019 es van malgastar 931 milions de tones d’aliments. D’elles, el 61% es va tirar al fem en les llars, el 26% en restauració col·lectiva i un 13% en comerços minoristes. Estes xifres indiquen que aproximadament el 17% de la producció mundial d’aliments acaba en el fem. I estem parlant sol de desaprofitament, que no inclou les pèrdues. Este informe apunta a més que és necessari lluitar contra el malbaratament en tots els països, independentment del nivell de renda, perquè el desaprofitament es dona en tots ells.
Implicar a tots els sectors
Conèixer les xifres de pèrdua i malbaratament alimentari no pot deixar indiferent a ningú. I ningú hauria de sentir-se aliè al problema. Perquè totes les persones poden aportar el seu xicotet gra d’arena. És necessari millorar la cooperació entre el sector de la distribució i la producció. Resulta vergonyós veure que es deixen perdre collites perquè els preus oferits no són justos. No s’haurien de justificar pèrdues de productes sobre la base d’un suposat estàndard de qualitat. I en este sentit cal buscar també la col·laboració del consumidor final perquè entenga que no és el producte amb millor aspecte el que tindrà la millor qualitat. És necessari revisar les pràctiques en restauració col·lectiva i les normes d’etiquetatge. I cal facilitar al consumidor la possibilitat de realitzar una compra responsable.
Entorn del 29 de setembre són moltes les activitats que es duen a terme per a conscienciar entorn de la lluita contra la pèrdua i el malbaratament d’aliments. Ací trobaràs uns consells que fàcilment pots posar en marxa a casa. Com a experiment, pots comprovar què suposa el desaprofitament d’aliments que generes a casa. Esta calculadora et facilita la tasca. No és només el menjar que tirem, és que eixe desaprofitament suposa tirar al fem també tots els recursos que s’han utilitzat per a produir eixos aliments. I ni les persones ni el planeta ens el podem permetre.