Produir més? No! El repte és malgastar menys aliments
Quan menjar estàs tirant al fem? A simple vista, la quantitat de menjar que malgastes en la teua llar pot semblar insignificant. Tant, que el més probable és que mai t’hages detingut a pensar en quanta és ni en què significa este malbaratament. Però ara et demanem que no penses en tu, sinó en milers de milions de famílies tirant menjar al fem. La perspectiva canvia, veritat? Sí, parlem d’una riquesa que estem malgastant de forma molt irresponsable i que, si aprenem a gestionar, podria canviar moltes vides. Sobretot, perquè no parlem sol de la quantitat que cada família desaprofita. Parlem també que, abans que una fruita, una verdura o un plat arribe a una casa, en el camí ja s’han perdut tones d’aliments.
En definitiva: les xifres de malbaratament resulten marejadores. Segons la FAO, en estes xifres s’inclouen tant la pèrdua d’aliments (que es produïx des de l’explotació agrícola fins a la venda al detall, exclosa esta última) com el desaprofitament (que té lloc en els àmbits de la venda al detall, els serveis alimentaris i les llars).
Per les persones i pel planeta
“Quan veus tot el que es perd et sap greu… és com no recollir una moneda del sòl, deixar l’aigua córrer o la llum encesa”, explica Joan, un agricultor del Prat de Llobregat, Barcelona. I és que, darrere de cada aliment tirat al fem hi ha una enorme quantitat de recursos valuosos que també es malgasten, com les llavors, el combustible i la mà d’obra. Sí: reduir el malbaratament és també una qüestió ètica… i de supervivència del planeta. De fet, els experts van donar fa temps la veu d’alarma: és imprescindible previndre el balafiament d’aliments en totes les baules de la cadena de subministrament si volem donar un respir als nostres ecosistemes; només així podrem alleujar els efectes del calfament global i reduir l’ús d’aigua i la pressió exercida sobre els sòls.
Des de la FAO, les dades són contundents: mentre 690 milions de persones passen fam en el món i 3.000 milions no poden permetre’s una dieta saludable, un terç de tots els aliments que produïm pararà al fem. T’ho posem fàcil: imagina que una de cada tres tomaques, una de cada tres pomes, un de cada tres plats que es consumixen en la teua família acabarà en el contenidor.
Esta necessitat cobra encara més importància si prenem en consideració el fet que la població mundial creix a un ritme sostingut, aconseguint xifres històriques. I malgrat els avanços aconseguits en les últimes dècades, la fam ha anat en augment durant els últims cinc anys i la COVID-19 està posant en perill la seguretat alimentària i nutricional de fins a 132 milions de persones més. Tot això ens porta a plantejar-nos la següent qüestió: en un futur no tan llunyà, serà possible produir suficient aliment per a tots sense posar en escac l’habitabilitat del planeta?
Els especialistes del sector consideren que no necessitem produir més aliments, sinó gestionar-los millor. I en esta gestió més eficient, justa i sostenible dels recursos, és important mesclar les propostes recuperades del passat i les més innovadores, que complixen un paper fonamental en l’actualitat.
Res a perdre
La pèrdua d’aliments comença en el camp. Són els agricultors els qui realitzen el primer garbell seleccionant les fruites i verdures que es consideren “aptes” per a la venda i descartant aquelles que no respecten les característiques que esperen els consumidors. Característiques que són netament estètiques. Però no és capritx, ja que ells volgueren vendre-ho tot. La realitat és que ni la distribució ni les famílies volen consumir un cogombre deforme o amb defectes. “El cogombre més gros o que ix tort, és el que es menja a la meua casa, en la meua família. Ens hem tornat tan delicats que ara tot ho volem perfecte”, comenta Joan.
A l’ONG Espigoladors li preocupa este tema. L’organització proposa una volta a la tradició, fomentant que s’espigolen o rebusquen els cultius, com es feia antigament, aprofitant d’esta manera fins a l’últim fruit d’una collita. Esta pràctica, que es va perdre a mesura que anava imposant-se l’agricultura intensiva i la societat de consum, Espigoladors la recupera per a donar una segona oportunitat a les fruites i verdures lletges o imperfectes. En el camí, ajuden a persones en risc d’exclusió social. “Hem d’entendre que tots som part del problema i part de la solució”, explica en este vídeo Mireia Barba, cofundadora de la institució.
Guanyar temps: la clau per a lluitar contra el malbaratament
La ciència i la tecnologia també presenten solucions innovadores. Si aconseguim que un aliment conserve la seua frescor més temps, ens atorgaria un període extra molt valuós per a arribar a més persones i reduir el desaprofitament alimentari. Segons el Consell Europeu d’Informació sobre Alimentació (EUFIC), una de les maneres d’aconseguir-ho és a través d’un envasament d’aliments capaç d’interactuar amb el producte.
Sí, en compte d’un simple contenidor, estaríem parlant d’un envasament capaç d’alliberar antioxidants, frenar la proliferació de microbis i absorbir l’oxigen per a evitar la descomposició de l’aliment que conté. Entre els projectes d’EUFIC destaca NanoPack, un film de tipus actiu amb propietats antimicrobianes. Per a fer-se una idea de les seues capacitats caldria indicar que un pa protegit amb este film és capaç de durar fins a tres setmanes en perfecte estat. T’imaginaves que un envàs podria fer semblant aportació? Pots llegir més sobre este tema ací.
Una gestió en la qual tots guanyen
Una proposta que està prenent força és la de Too Good To Go. Per pocs diners, pots retirar l’excedent de menjar en el punt de venda (restaurant, carnisseria o verduleria), mentre el comerciant recupera el cost d’un aliment que, d’una altra manera, haguera sigut rebutjat. Sens dubte, l’ingredient extra és el factor sorpresa: les persones usuàries no saben exactament què rebran en el paquet, però la satisfacció de salvar menjar està cent per cent garantida. La marca també porta avant iniciatives pioneres com “Marques Food Warriors”, una comunitat en continu creixement que reunix empreses compromeses amb la reducció del malbaratament d’aliments, entre elles, organitzacions com Danone.
Sí, salvar menjar és fonamental. Però i si, a més, treballàrem per a previndre l’excedent? La startup agrotecnològica Twiga Foods està reduint les ineficiències del sistema alimentari a Kenya, de manera justa, transparent i optimitzant els recursos al màxim. Cada dia, la plataforma connecta a 3.000 llocs de venda d’aliments amb productes frescos a través d’una xarxa de 17.000 agricultors i 8.000 proveïdors. Esta aportació marca un abans i un després a la regió, perquè els restaurants poden comprar només el necessari i els agricultors oferixen els seus productes de proximitat de forma més eficient. Els resultats parlen per si sols: Twiga Foods va aconseguir reduir les pèrdues post collita en Kenya d’un 30% a un 4%.
Afortunadament, són moltes les idees que circulen. El millor? Que cada vegada són més. “Si tots exercim el nostre paper i treballem junts, podem fer una gran diferència”, afirma Rosa Rolle, especialista en FAO, qui a més ens convida a apreciar el valor que hi ha darrere de cada aliment.
Des de la teua casa, tu també tens un paper a complir. Què estàs fent per a combatre el malbaratament d’aliments? Implica’t! Ací et deixem algunes idees!