PUBLICACIONS

El fabulós treball de recerca de Noelia Betoret i Ester Betoret ofereix, com pocs uns altres, l’oportunitat de ser partícips del nostre espai comú de trobada, pau i saviesa.
El llibre s’estructura en tres parts;
• Cultius, terra i ús de l’aigua
• Estratègies enfront del canvi climàtic
• Potencialitats de l’àrea Mediterrània
Ens ofereix implícitament una estructura d’anàlisi anàloga al “passat, present i futur” que guia perfectament a qualsevol lector. Una de les diverses grandeses d’aquest llibre que té ara el lector a les seues mans, o en la seua pantalla, és que permet una lectura d’alt nivell científic, però alhora ha cuidat un acostament de tan interessant àrea de coneixement a persones no expertes en aquestes qüestions.

La diversitat agrícola i l’alimentació, les causes que provoquen la pèrdua de la biodiversitat, la degradació dels sòls i com conservar la biodiversitat agrícola són algunes de les qüestions que s’aborden en esta publicació.

La crisi provocada per la pandèmia té evidents repercussions sobre els sistemes alimentaris. La publicació recull l’impacte sobre els mercats, les empreses agroalimentàries i les estadístiques entorn de l’alimentació. A més oferix set consells bàsics d’alimentació saludable.

Recorre els esforços que durant els seus 75 anys de vida ha dut a terme la FAO per a erradicar la fam i la malnutrició en el món. Tot això atesa la conservació de la biodiversitat, la introducció de les noves tecnologies i el paper de la dona. A més d’abordar quin és el futur d’esta organització de les Nacions Unides la publicació recull els deu grans assoliments de la FAO en la seua història.

El creixement de la població mundial, que és cada vegada més urbana, planteja el repte de com produir aliment suficient de manera sostenible. La publicació fa un repàs històric, analitza les opcions de futur i apunta la necessitat d’una solució política.

Aborda la dualitat que suposa la xifra de les persones que patixen fam en el món enfront del cada vegada major nombre de persones amb obesitat i sobrepés. Quins canvis s’han de produir en les dietes i en els sistemes alimentaris? Quines solucions tenim?

Com alimentar de manera sana, saludable i sostenible a una població mundial cada vegada més allunyada del camp on es produïxen els aliments que consumix? L’agenda alimentària urbana de FAO oferix les claus en les quals sustentar l’alimentació de les ciutats en el futur.

L’edició de 2020 de l’estat dels mercats de productes bàsics agrícoles (SOCO 2020) se centra en l’examen de polítiques i mecanismes que promouen resultats sostenibles (econòmics, socials i ambientals) en els mercats agrícoles i alimentaris, tant a escala mundial com nacional.

Resum de les activitats dutes a terme pel CEMAS durant l’any 2020. Unes activitats adaptades a les restriccions imposades per la situació sanitària. Però sempre orientades a la tasca de divulgació i impuls de projectes relacionats amb la promoció de sistemes alimentaris sostenibles.

La informació actualitzada sobre nombrosos països ha fet possible estimar la fam en el món amb major precisió. En l’informe es complementa l’avaluació habitual de la seguretat alimentària i la nutrició amb previsions sobre com podria ser el món en 2030 si continuen les tendències de l’últim decenni.

Recopila dades recents sobre fam, seguretat alimentària, obesitat o desaprofitament en el món. A més ofereix informació relacionada amb les activitats desenvolupades pel CEMAS en el seu primer any de funcionament. Inclou un atractiu portfolio  dedicat al SIPAM de l’horta de València  i a altres dues institucions  centenàries: La Tira de Comptar i el Tribunal de les Aigües.

Té com a finalitat proporcionar informació objectiva, fiable i actualitzada per a una àmplia varietat de lectors que inclou responsables de la formulació de polítiques, administradors, científics, parts interessades i totes les persones que tinguen interés en el sector de la pesca i l’aqüicultura.

Informe, escrit pels doctors en medicina i especialistes en nutrició Florence Egal i Elliot, com una breu reflexió sobre els efectes de la pandèmia de la COVID 19 en la seguretat alimentària i les conseqüències d’aquesta pertorbació en els sistemes alimentaris de la regió mediterrània.

Avalua el progrés fins hui en el compliment dels objectius i metes mundials relacionats amb la biodiversitat forestal i examina l’efectivitat de les polítiques, accions i enfocaments.

Ofereix un enfocament específic en les pèrdues i el desaprofitament d’aliments, i proporciona noves estimacions de les pèrdues i el desaprofitament d’aliments en el món des de la collita fins a, encara que excloent-lo, el nivell minorista.

Avaluació dels avanços en l’ODS Fam Zero amb una estimació del nombre de persones que pateixen fam en el món, retard en el creixement i emaciació infantil, així com de l’obesitat en adults i menors.

Proporciona una avaluació de la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura en el món i la seua gestió amb informació de 91 països, 27 informes d’organitzacions internacionals i aportacions de més de 175 autors i revisors.

S’examinen les principals dades i tendències dels indicadors dels ODS que estan baix custòdia de la FAO: ODS 2: Fam Zero, ODS 6: Aigua Neta i Sanejament, ODS 14: Vida Submarina i ODS 15: La Vida Terrestre.

Serveix com una estratègia corporativa que respon a les demandes d’un enfocament multisectorial, de múltiples parts interessades i de múltiples nivells que aborde la inseguretat alimentària i la desnutrició en tot el continu rural-urbà.

Posa en relleu les contribucions particulars de la pesca continental i a xicoteta escala en el compliment dels ODS, i destaca la importància de la governança basada en els drets per a un desenvolupament equitatiu i inclusiu.

Indica les mesures que es poden prendre per a augmentar les contribucions dels boscos i els arbres, necessàries per a accelerar els avanços cap a l’assoliment de diversos ODS, i millora la comprensió de la manera en la qual contribueixen a la seua consecució.

Una contribució per a desenvolupar boscos urbans i periurbans que ajuden les ciutats a millorar la qualitat de vida, a resoldre les seues exigències actuals i futures de productes forestals i serveis de l’ecosistema.