Qüestionar els nostres sistemes alimentaris: també des de l’ètica i la moral
Aquest és un any molt especial per al CEMAS. A través d’un seguit d’esdeveniments oberts al públic, hem tingut el plaer de convocar especialistes extraordinaris que van acostar a la ciutadania els grans desafiaments que afronten els nostres sistemes alimentaris. Una de les nostres trobades més recents ha sigut la que vam celebrar el 18 d’octubre a l’Ajuntament de València (Espanya) amb motiu del Dia Mundial de l’Alimentació.
A la jornada “La importància ètica i moral de reeducar-nos cap a sistemes alimentaris justos, sostenibles, sans i inclusius” vam tindre l’honor de reunir pensadors, filòsofs i experts d’alt nivell per a reflexionar junts sobre els desafiaments i realitats que afrontem en l’àmbit alimentari i com l’alimentació ens pot ajudar a construir un espai comú més just per a tothom.
Col·laborar per tal d’avançar junts
L’alcalde de València, Joan Ribó, va estar a càrrec del discurs inaugural, en què va assenyalar que parlar sobre alimentació a ciutats i sobre sostenibilitat uneix les persones, però també les institucions, la societat civil, a l’acadèmia i les administracions públiques. En acabar, va llançar el següent interrogant sobre la taula: és ètic especular amb aliments o amb el seu ús geoestratègic quan la seua conseqüència més immediata és la fam al món?
L’ètica als fonaments dels Objectius de Desenvolupament Sostenible
La primera experta a intervindre ha sigut Marta Pedrajas, filòsofa i economista valenciana. Ella ha format part de l’equip que va representar Espanya en la creació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, el compromís que marcaria el futur del desenvolupament en l’àmbit global.
L’experta es va referir al preàmbul, la declaració política que forma part de l’agenda i constitueix un marc moral: “Des d’un principi s’hi inclou la dignitat de les persones més vulnerables, la sostenibilitat dels sistemes alimentaris, així com la qüestió de la inseguretat alimentària i la fam”. Alhora, ha destacat que la fam “és un problema moral perquè és el que més afecta l’ésser humà en la seua realització personal”.
El valor exquisit dels aliments
La segona intervenció va anar a càrrec de Joan Beau, filòsof, forner i expert en filosofia del pa, qui va transmetre a través de la seua història personal el valor de l’aliment, recordant Léonie, una dona que li va facilitar una llesca de pa quan era un xiquet, mentre travessava les dures conseqüències de la guerra.
El pa de Léonie i el que elabora Beau fa 50 anys porta farina, aigua i sal. Absolutament res més. Però a la seua història, per més naturals i simples que siguen aquests ingredients, van tindre el poder d’il·luminar per un moment la vida d’un xiquet. Una sensació que 80 anys després Beau encara recorda com si fóra ahir. “Els sabors es queden gravats als nostres cervells, el meu encara conserva el del pa de Léonie. El seu sabor, el seu gust subtil, tornen a la meua ment tot el temps”.
Més discussió i més responsabilitat
En la seua reflexió, Marcela Villareal, Directora de la Divisió d’Aliances FAO i encarregada de la implementació de la Dècada de l’Agricultura Familiar, va acusar que els aspectes ètics de la fam són fonamentals i que no es discuteixen prou. “La fam està augmentant igual que les desigualtats. Els qui més ho pateixen són els qui menys tenen responsabilitat de causar-los”.
A més, va destacar que quan parlem dels aspectes ètics de la fam cal parlar també dels conflictes. “Les persones que prenen les decisions han de ser més conscients de les repercussions de les seues accions i les seues conseqüències”. A més, ha assenyalat que les persones que prenen accions que contaminen el nostre planeta haurien de pagar una compensació econòmica per l’ús inadequat dels recursos naturals.
La fam com a qüestió política
A banda de ser una qüestió moral, la fam és una qüestió política. Així ho va exposar Luigi Ferrajoli, Exjutge del Tribunal Suprem d’Itàlia, expert en garantisme i drets: “Hem de llegir la fam no només com un fet immoral, sinó com un crim, un il·lícit, com una violació massiva que produeix milions de víctimes. La desigualtat no és un fet natural, sinó el producte d’un capitalisme predatori”.
La decisió més intel·ligent
María Neira és directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut. A la seua intervenció va assenyalar la importància d’apostar per sistemes alimentaris sostenibles per tal de frenar el canvi climàtic. Al cap i a la fi, el canvi climàtic i la salut pública estan connectats i, segons l’experta, invertir en salut és la decisió més intel·ligent que els governs poden fer.
“És increïble que el 2022 encara hàgem de fer servir la llei per a dir que l’accés als aliments és un dret fonamental. És necessari tindre un sistema alimentari sostenible i assequible per a respondre adequadament als drets humans més bàsics”, afirma Neira.
Cap a una realitat més cosmopolita
Per a Adela Cortina, filòsofa i directora de la fundació ÉTNOR, acabar amb la fam i la pobresa extrema no és només un objectiu: és un deure ètic, econòmic i social. No és un procés a llarg termini, sinó una obligació que la nostra societat ha de complir ja. Primer, perquè hi ha mitjans més que suficients per a acabar amb elles; i segon, perquè tots els éssers humans tenen dret a viure amb dignitat i triar-ne els plans de vida.
“No sé per què no ens prenem seriosament les nostres declaracions. Declarar és comprometre’s. Des del moment que diem que els éssers humans tenen dret a la vida estem dient que tenen dret a no ser pobres i a l’alimentació. Són drets que hem de complir”, assenyala Cortina.
La fam i la pobresa són un problema global i tots hi estem implicats. Per això, l’experta suggereix que la solució és crear una societat cosmopolita en què tots els éssers humans siguen tractats com a ciutadans de primera, que tenen i poden reclamar el dret a no ser pobres i viure una vida digna.
Aquesta extraordinària jornada va finalitzar amb un interessant debat entre els ponents i els joves estudiants. T’agradaria conéixer les seues inquietuds i les respostes dels experts? Fes clic ací per a no perdre’t res (1:21).