Sandro Dernini: accelerant el compliment dels ODS
A menys de deu anys del termini previst per a aconseguir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) encara estem lluny que tots tinguem menjar a mà, especialment si ens referim a aliments saludables i obtinguts de manera sostenible. Parlem amb el Doctor Sandro Dernini, Coordinador del Programa de Sistemes Alimentaris Sostenibles al Mediterrani (SFS-MED, per les seues sigles en anglés), llançat per la Xarxa One Planet de les Nacions Unides.
La iniciativa va ser impulsada pel Centre Internacional d’Alts Estudis Agronòmics Mediterranis (CIHEAM), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i la Unió per al Mediterrani (UPM). La seua meta és ambiciosa: accelerar el progrés dels ODS a la regió perquè la totalitat dels sistemes alimentaris siguen sostenibles i oferisquen seguretat alimentària i nutrició a les generacions actuals i futures.
D’acord amb Dernini, la regió Mediterrània s’enfronta a problemes ambientals, econòmics i socials sense precedents que afecten la seguretat alimentària, la nutrició i la sostenibilitat i, per consegüent, als mitjans de vida de tots els pobles del Mediterrani.
Pregunta: Quins canvis s’adoptaran a la regió per a accelerar la concreció dels ODS?
Resposta: En primer lloc, és fonamental salvaguardar la posició dels agricultors i pescadors en la cadena de valor, promoure el creixement “verd” i “blau”, així com l’economia circular, i fomentar la producció i el consum sostenible d’aliments, assegurant aliments assequibles i saludables per a tots.
Per això es necessita una visió regional per a valorar els coneixements, l’experiència i les competències existents en les institucions de tot el Mediterrani i crear les bases per a una major coherència en el tractament dels múltiples i interdependents desafiaments que enfronta la població. Per a desenvolupar sistemes alimentaris més sostenibles es necessiten noves formes d’estratègies innovadores i de col·laboració entre múltiples interessats, intercanvis transdisciplinaris i intercanvi de coneixements entre les riberes del Mediterrani.
P: La transformació dels nostres sistemes alimentaris és un procés complex. Quins són els principals desafiaments que hem d’enfrontar?
R: Un dels principals desafiaments és la comprensió tan limitada que existix no sols entorn del funcionament dels sistemes alimentaris, sinó també sobre les compensacions entre els diferents objectius que han d’aconseguir-se mitjançant les transformacions del sistema alimentari.
Atés que els sistemes alimentaris són summament complexos, presenten components interconnectats i interdependents i abasten diversos reptes i qüestions, els desafiaments que comporta la creació de sistemes alimentaris veritablement sostenibles són multidimensionals i estan interrelacionats. Per tant, es requerix un enfocament sistèmic holístic: examinar els sistemes alimentaris en el seu conjunt i no per separat, valorar els resultats en lloc dels processos i adoptar una varietat de veus en lloc de perspectives individuals.
En este sentit, un enfocament holístic integrat específic per al Mediterrani permetrà comprendre millor els sistemes alimentaris i abordar tots els elements del sistema alimentari, en lloc de les seues peces separades, tenint en compte les seues repercussions i les compensacions que han d’avaluar-se.
P: Què s’espera aconseguir a través de la Plataforma SFS-MED? En què consistix la seua estratègia?
R: La Plataforma SFS-MED té per objecte fomentar una millor comprensió de les interconnexions entre els ODS i la multi dimensionalitat que caracteritza a la sostenibilitat dels sistemes alimentaris. Enfortirà el nexe entre la ciència i la política, així com les iniciatives de cooperació Sud-Sud.
A més, oferix l’oportunitat única de reunir diferents mandats per a mobilitzar associacions més fortes. D’esta manera podrem aconseguir sistemes alimentaris sostenibles més resistents al Mediterrani, responent a les necessitats, prioritats i circumstàncies regionals i nacionals, tenint en compte el caràcter multidimensional dels sistemes alimentaris, així com la seua diversitat als països desenvolupats i en desenvolupament.
Per a adaptar-se a estes múltiples especificitats, es preveu que la Plataforma SFS-MED tinga també en compte la varietat de prioritats i nivells de desenvolupament. La Plataforma haurà de fer front a desafiaments singulars, atés que els sistemes alimentaris diferixen enormement entre si tant a escala regional com nacional (i en la seua majoria, tenen diferents prioritats).
D’altra banda, la Plataforma SFS-MED proposa un enfocament holístic que abasta a les activitats que repercutixen positivament en els sistemes alimentaris en tots els nivells. Això significa que contempla des de les etapes de producció, elaboració, distribució i comercialització, fins al consum dels aliments, tant en sistemes molt moderns com en els mercats locals dels països en desenvolupament.
P: Quins són els beneficis de la dieta mediterrània i per què la plataforma es dirigix a esta regió?
R: La importància cultural-històrica del Mediterrani com a regió és inqüestionable, ja que ha sigut el bressol de la civilització occidental, reconeguda per la seua llarga història. Els països culturalment diversos es troben encara units dins del patrimoni de la dieta mediterrània, reconegut en 2010 per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, sense que això distorsione la seua identitat.
En els últims anys, l’interés per la dieta mediterrània ha començat a reconéixer-se també com un model de dieta sostenible, amb múltiples beneficis, que connecta el benestar nutricional de l’individu i la comunitat amb la sostenibilitat dels recursos naturals, i que reafirma la noció que la salut dels éssers humans no pot aïllar-se de la salut dels ecosistemes.
Esta dieta té múltiples beneficis, amb variacions específiques per a cada país. D‘acord amb el marc de la Dieta Med 4.0, estos són alguns d’ells:
- Contribuïx a la prevenció de malalties cròniques i reduïx els costos de la salut pública;
- Té un baix impacte ambiental i promou la riquesa en biodiversitat, reduint la pressió sobre els recursos naturals i afavorint la mitigació del canvi climàtic.
- Fomenta l’economia local, el desenvolupament territorial sostenible, la reducció de la pobresa rural i contribuïx a la reducció del malbaratament i la pèrdua d’aliments.
- Oferix un alt valor social i cultural dels aliments, fomenta el respecte mutu, la recuperació de la identitat, la inclusió social i l’apoderament dels consumidors.
P: La pandèmia de COVID-19 ha exposat els defectes dels nostres sistemes alimentaris. Què hauríem de fer millor?
R: Hui és clar que la COVID-19 va impactar en l’economia mundial, el medi ambient, la cultura i la salut, i que els sistemes alimentaris sostenibles seran vitals per a totes les poblacions del món.
La creixent escassetat d’aigua, la degradació dels recursos terrestres i marins, el canvi climàtic i la transició en matèria de nutrició, juntament amb la desocupació dels joves i les dones, els canvis demogràfics cap a una major urbanització, la vulnerabilitat dels mitjans de vida rurals, els conflictes i la migració requerixen mesures urgents, tenint en compte al mateix temps les molt diverses dimensions culturals de la regió. Per estes raons, necessitem accelerar el desenvolupament sostenible a la regió del Mediterrani.
Per a desenvolupar sistemes alimentaris més sostenibles, es requerixen noves formes d’estratègies innovadores i interregionals de múltiples interessats i intercanvi multidisciplinari de coneixements. També com a conseqüència de la COVID-19, hi ha una major necessitat d’investigació científica per a conéixer més dades i poder avaluar els efectes de la pandèmia. D’altra banda, és necessari implementar mesures integrals i innovadores, tant des del punt de vista tecnològic com institucional i social.
P: Una vegada que superem esta mala ratxa, creu que els consumidors seran més conscients de la importància de portar una dieta nutritiva i saludable?
R: Preferisc subratllar la importància de menjar seguint un model de dieta sostenible com la dieta mediterrània i no sols posar l’accent a buscar la propietat saludable de cada aliment en particular. Les persones mengen aliments, no nutrients! És important tindre això en compte a l’hora de fomentar canvis en el consum d’aliments a llarg termini, centrant-se en l’estil de vida de les persones i en els principis bàsics de la dieta mediterrània.
