Saps el que menges?: el que ningú s’atrevix a dir
Menjar és cosa de tots els dies i de totes les persones. Però només uns pocs poden estar segurs que la seua alimentació és sana i conscient i que, quan poden triar, ho fan secundant-se en els ensenyaments de la ciència. Manca d’informació? Realment el que succeïx és que, entre la publicitat, la informació esbiaixada, les mitges veritats i les mentides absolutes que trobem en les nostres pantalles és difícil extraure conclusions.
“Consumix més superaliments”; “No menges eixe peix és perillós!”; “El dejuni intermitent és molt beneficiós per a la salut” són només algunes afirmacions amb les quals ens topem tots els dies. Però hi ha part de veritat en elles? I tot això ens porta a una dura realitat: podries distingir una veritat contrastada d’una llegenda urbana o una mera creença infundada?
Per al doctor Martínez-González, epidemiòleg expert en la dieta mediterrània, detectar les faules i els ardits que la indústria utilitza per a manipular-nos acaba resultant tot un desafiament per als consumidors. Per això, després del seu èxit editorial Salud a ciencia cierta, el doctor va fer equip amb la periodista especialitzada en nutrició Marisol Guisasola per a escriure ¿Qué comes? Comer con ciencia y a conciencia.
La valentia de dir el que uns altres callen
El llibre, publicat per l’editorial Planeta, està dirigit als qui desitgen cuidar la seua alimentació i aprendre a menjar. En ell, els especialistes desbanquen mites, aclarixen llegendes urbanes i parlen sense embuts de la indústria alimentària i farmacèutica oferint dades esclaridores i destapant “les seues vergonyes”. Es tracta d’una obra imprescindible i il·luminadora, escrita de manera intel·ligible i des de la valentia de dir el que uns altres callen. “La meua passió és la salut pública i no podia callar enmig de tanta desinformació motivada per conflictes d’interés”, afirma l’expert.
El doctor Martínez-González va parlar amb l’equip de redacció del Magazine CEMAS perquè puguem conéixer més sobre la seua visió:
Pregunta: En el seu llibre desenvolupa els foscos interessos de la indústria de la salut, quines eines s’emportaran els seus lectors per a estar més alerta als enganys de les grans corporacions?
Resposta: El llibre mateix ¿Qué comes?, és una gran eina. Proporcionem escales i qüestionaris breus molt fàcils d’entendre i que es contesten en pocs minuts. Això li servix a un per a autoexaminar-se els seus hàbits de nutrició i posar-se punts sobre si menja bé o malament. També donem moltes informacions sobre altres temes, que ara mateix són imprescindibles: com interpretar les etiquetes?, com reconéixer els ultraprocesats?, quin judici mereix cadascuna de les dietes més populars?
P: Existix una relació entre els hàbits alimentaris i la prevenció de malalties, quin paper complix la sostenibilitat dels nostres sistemes alimentaris en la prevenció de la pandèmia per COVID-19, l’obesitat i les pandèmies esdevenidores?
R: Hem comprovat en estudis, com el projecte SUN (Seguiment Universitat de Navarra), amb més de 20.000 participants i a llarg termini, més de 10 anys de seguiment mitjà, que els patrons alimentaris d’alta qualitat, com la dieta mediterrània, no sols prevenen les males conseqüències de l’obesitat, sinó que a més són sostenibles des del punt de vista mediambiental. D’altra banda, totes les proves científiques que es van recollint secunden que l’obesitat és un factor de risc en la COVID-19 i que estos patrons d’alta qualitat ajuden a reduir infeccions virals d’este tipus i a millorar el seu pronòstic.
P: Creu que, a poc a poc, la humanitat és més conscient de la importància de consumir aliments, frescos, saludables i de temporada? Per què considera que este despertar s’ha demorat tant?
R: Este coneixement fins ara sol ha arribat als sectors amb millor nivell educatiu i cultural de la societat, però continua havent-hi molta desinformació. Ens ha portat tant de temps perquè hi ha dos forces molt poderoses que operen en contra: la cultura hedonista-materialista i els interessos comercials de certes indústries amb poca consciència moral.
P: A més de la pandèmia per la COVID-19, el planeta està vivint la pandèmia silenciosa de l’obesitat. Per què creu que l’obesitat no rep l’atenció que mereix en l’opinió pública?
R: Es té por d’estigmatitzar a les persones obeses. Un principi clau en salut pública és no culpabilitzar a la víctima. Però este principi també és compatible amb defensar la capacitat que una persona hauria de canviar els seus hàbits de consum i sentir-se apoderada per a fer-li front a les pressions comercials, amb una autèntica llibertat i senyoriu. Però l’obesitat i l’excés de pes estan provocant des de fa almenys dos dècades més morts cada any que l’actual pandèmia per la COVID-19 i això no es pot oblidar.
P: Què estem fent mal perquè els nivells d’obesitat continuen augmentant? Quins canvis estructurals haurien d’implementar-se per a combatre-la?
R: El pitjor és la connivència entre certs metges i experts en nutrició amb les empreses que embenen menjar fem i begut fem. Tenen conflictes d’interés. Esta connivència crea “agnogènesi”, un terme poc conegut que expliquem i denunciem en el llibre. “L’agnogènesi” consistix a crear intencionalment en la població una visió escèptica i agnòstica i estendre així la percepció que res està demostrat en la relació alimentació-salut. Si li preguntes a la gent, et diran que estos de la nutrició no s’aclarixen, que un dia diuen una cosa i l’endemà la contrària. “L’agnogènesi” haurà aconseguit el seu propòsit i així facilitarà tindre sempre excuses per a apartar-se d’un patró alimentari d’alta qualitat.
T’interessa este tema? Fes clic ací per a comprar el llibre.