Simona Seravesi: “Si volem que la gent estiga sana, necessitem que el nostre planeta també ho estiga”
Necessitem un enfocament unificador que equilibre de manera sostenible la salut de les persones, els animals i els ecosistemes. Així va nàixer la iniciativa “Una Salut”, de la mà de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE). Parlem sobre aquesta iniciativa i els problemes que enfronta la nutrició a nivell global amb Simona Seravesi, exconsellera de Sanitat en la presidència italiana del G20 i actual consultora sènior del Departament de Nutrició i Seguretat Alimentària de l’OMS.
—A què ens enfrontem?
Un dels principals reptes és la malnutrició en totes les seues formes, fet que implica diverses dimensions. És important tindre en compte que quan parlem de nutrició no només parlem de desnutrició, sinó també de sobrepés i obesitat. Al nostre departament un dels principals problemes de salut és l’obesitat, i durant la pandèmia de COVID-19 s’ha evidenciat un augment de les xifres.
Si mirem el mapa del món, hi ha algunes regions que estan particularment afectades, com ara Llatinoamèrica, parts d’Àsia, Àfrica i Europa. L’obesitat és un repte que es troba al final del cicle, perquè és la conseqüència de la dieta, l’aspecte cultural i les característiques de la societat de cada país. Per això cal intervindre des d’un enfocament multifactorial.
—Com frenar l’obesitat?
Hi ha diverses intervencions i polítiques que es poden posar en marxa per a fer front a aquest repte, com ara la normativa, l’educació i la conscienciació, la política fiscal, l’etiquetatge dels aliments i el màrqueting d’aliments (especialment quan s’adreça a xiquets i xiquetes).
Un altre aspecte és el compromís polític. La salut és cada vegada més política, i en el cas de l’obesitat, que depén de les decisions dels ciutadans, els compromisos polítics són fonamentals. Hem d’anar més enllà i considerar tots els factors.
—Ens podries donar exemples de bones pràctiques?
Un cas digne de menció és el de Portugal, que per a afrontar el problema del sobrepés i l’obesitat ha aplicat impostos sobre les begudes ensucrades per a xiquets, amb grans resultats. De fet, va haver-hi una reducció del 21 % de la venda d’estes begudes. Això demostra que, quan hi ha un compromís polític, es veuen millores pel que fa a estratègies de nutrició.
Un altre exemple és Xile i la política d’etiquetatge, que va mostrar millores sobre la dieta de les persones. Cada país tindrà la seua manera d’aplicar les pràctiques que considere necessàries, però compartir iniciatives és fonamental.
—La repercussió mundial de la COVID-19 i la resposta a esta crisi posen en relleu la necessitat d’una acció coordinada entre els diferents sectors per a protegir la salut i previndre pertorbacions en els sistemes alimentaris. Quin és el paper d’“Una Salut” en aquest context?
“Una Salut” combina la salut humana, animal i de l’ecosistema per a previndre, detectar, respondre i recuperar-se de les malalties infeccioses. L’impacte de la COVID-19 va afectar l’arquitectura sanitària mundial, qüestionant la forma com estem enfocant la salut global.
La pandèmia ens va pressionar a trobar vacunes, diagnòstics i teràpies de manera urgent, però també va demostrar que hem de pensar en estratègies a llarg termini i considerar que, si volem que la gent estiga sana, necessitem que el nostre planeta també ho estiga. Aquest enfocament ajuda a afrontar millor aquest virus i els futurs, sobretot si tenim en compte que el 27 % dels virus de tot el món poden ser tan perillosos com el de la COVID-19.
—En altres paraules, hem de considerar la salut global com un element que va més enllà de la salut, veritat?
Exactament. En definitiva, hem de deixar darrere l’enfocament tradicional i considerar diversos factors que estan interconnectats. Amb aquest enfocament més ampli podem posar en marxa estratègies per a previndre situacions com la pandèmia actual, intervenint en diverses qüestions, com els sistemes alimentaris.
Això implica augmentar, per exemple, la prevenció de malalties d’origen alimentari i la seguretat dels aliments, així com altres aspectes que milloren la salut global dels ciutadans i del planeta. També és fonamental dialogar sobre la resistència antimicrobiana i el canvi climàtic. Al mateix temps, “Una Salut” ajuda a promoure el diàleg: per exemple, és important que el Ministeri d’Agricultura col·labore estretament amb el Ministeri de Sanitat, i aquest últim hauria de tindre més en compte l’aspecte mediambiental.
—No podem negar el fet que la salut humana està vinculada a la salut animal.
Les malalties que naixen dels aliments provenen del consum d’animals que no estan controlats. Els tècnics han de ser capaços d’abordar les relacions amb els animals immediatament. Hi ha grans discussions sobre la contaminació entre la salut humana i la salut animal, ja que vivim en un món molt urbanitzat i que s’està urbanitzant cada vegada més. La vida salvatge es troba cada volta més a prop de la vida urbana.
—Aleshores, la globalització és amiga o enemiga de l’alimentació?
D’una banda, té aspectes positius, com un major accés als aliments (encara que cal tindre en compte la seua qualitat). D’altra banda, hi ha múltiples factors negatius pel que fa a la globalització. Crec que l’augment de la urbanització i el fet que la majoria de les persones es concentre en un sol punt també comporta que estiguen exposades a menjar una quantitat més gran d’aliments poc saludables. Alhora, augmenta el poder de la indústria alimentària i del màrqueting dels aliments.
I la qüestió mediambiental no es queda enrere, per exemple, a través de la contaminació de l’aire i el seu impacte en la salut. (Fes clic ací per a veure directrius de l’OMS)
—Una alimentació sana i sostenible podria ser una bona ferramenta per al progrés?
L’aliment està relacionat amb la nostra identitat i la nostra cultura, i és un mitjà per a avançar. Crec fermament que és una ferramenta de canvi i ho podem comprovar amb les dades. El paper del sector privat és fonamental en aquest sentit.
Quan el sector privat i el govern estan massa a prop, és un gran problema; però, quan uneixen esforços, el resultat és magnífic. Per exemple, quan Israel estava a punt d’introduir l’etiquetatge frontal d’aliments, el govern va compartir la idea amb el sector privat i van debatre junts quin tipus d’etiquetatge era el més adequat.
Com a resultat, la indústria alimentària va començar a acomodar els ingredients en funció de la nova política abans que es fera efectiva. Este és un bon exemple de com el sector privat i el públic poden treballar junts per a millorar la dieta de les persones.
—I els consumidors?
Com a consumidors tenim un poder enorme, però en som conscients? D’una banda, hem de dissenyar polítiques que protegisquen i donen poder als consumidors. I, com a consumidors, hem d’assumir la responsabilitat de controlar allò que comprem i mengem, i també ser conscients que tenim el poder de pressionar el sector privat.
—Com podem acompanyar la transformació dels sistemes alimentaris?
En primer lloc, hem de parar més atenció a allò que comprem, triar productes de km 0 i orgànics. Aquestes alternatives no sempre són assequibles, però jo recomanaria que almenys alguns productes foren ecològics, a més de disminuir el consum de carn a una vegada per setmana.
D’altra banda, el menjar no és una cosa que simplement et fiques a la boca, el menjar ve d’un entorn que no sempre és saludable. Hem d’estar informats i involucrar les generacions joves.
En els col·legis ja hi ha pràctiques molt interessants. Però, a més de donar informació, és important oferir als xiquets i xiquetes aliments sostenibles i saludables. Hem de ser coherents, i encara hi ha molt per treballar en este sentit.