690 milions de persones pateixen fam en el món. Quasi un 9% de la població mundial. Una xifra que ha anat augmentant en els últims cinc anys. Es manté la tendència negativa. En etapes anteriors, el nombre de persones que patia fam anava disminuint. Aquesta tendència es va trencar en 2014. En els últims cinc anys, 60 milions de persones han engrossit en número dels famolencs. Així es posa de manifest en «L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món 2020» (SOFI) presentat a Nova York.
“No anem per bon camí” ha sigut la frase més escoltada en l’acte de presentació. Si es manté la tendència actual, no serà possible aconseguir els objectius marcats per l’ODS 2 per al 2030: hi haurà 840 milions de persones que patiran fam. Una xifra molt allunyada de la fam zero que marca aquest ODS. Negres previsions a les que cal sumar les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia provocada pel coronavirus. El càlcul apunta al fet que en 2020, entre 83 i 132 milions de persones incrementaran les xifres de les persones subalimentades en el món sol com a conseqüència de la covid 19. L’estat nutricional dels grups de població més vulnerables es veurà seriosament deteriorat per les repercussions de la pandèmia.
En aquest informe SOFI es posa de manifest a més que 2.000 milions de persones no disposen d’accés regular a aliments innocus, nutritius i suficients. La xifra augmenta fins a 3.000 milions en el cas de les persones que no es poden permetre dietes saludables. L’informe assenyala que les dietes saludables tenen un cost cinc vegades superior a les dietes que simplement cobreixen les necessitats energètiques. Àsia Meridional i l’Àfrica Subsahariana són les regions més castigades en aquest índex: el 57% de la població no pot accedir a dietes saludables. El binomi dieta-costos té un altre vessant: les conseqüències sanitàries. Segons el SOFI, en cas de seguir amb els actuals hàbits alimentaris, els costos sanitaris relacionats amb la dieta en 2030 superaran els 1,3 bilions d’USD.
Si ens centrem en la població infantil, el panorama tampoc millora. Prop d’una quarta part dels xiquets menors de cinc anys a tot el món pateix retard en el creixement com a conseqüència de la mala alimentació.
L’informe, que respon al treball conjunt de cinc organismes de les Nacions Unides (FAO, FIDA, OMS, PMA i UNICEF) advoca per coordinar polítiques: “els països hauran de reequilibrar les polítiques i incentius agrícoles per a dur a terme mesures d’inversió i polítiques que tinguen en compte la nutrició en tota la cadena de subministrament d’aliments, a fi de reduir les pèrdues d’aliments i potenciar l’eficiència en totes les fases. Les polítiques de protecció social que tenen en compte la nutrició també resultaran essencials perquè els països incrementen el poder adquisitiu de les poblacions més vulnerables i l’assequibilitat de les dietes saludables per a aquestes poblacions. També seran necessàries polítiques que impulsen de manera més general un canvi de comportament en favor de dietes saludables”.
Pot accedir ací a l’informe complet.