Terra seca i futur incert: l’impacte de la sequera i el canvi climàtic en la nostra cadena alimentària

Entre fileres de cols, raves i tomaques, Mohammad Islam somriu. Aquest hort, el seu hort, es troba a la ciutat de Cox’s Bazar, Bangladesh, coneguda hui com a centre turístic i, històricament, per ser un veritable oasi. El seu sòl fèrtil feia possible que a la zona cresquera gairebé qualsevol cultiu. Però aquesta prosperitat agrària és cosa del passat. Hui, l’escassetat d’aigua és habitual i el cost de la producció d’aliments s’ha incrementat de forma alarmant.

La qüestió és: com s’ha arribat a aquest punt?

Les dificultats que apareixen a l’entorn de Cox’s Bazar tenen origen en diversos factors, però els més importants són:

• El canvi climàtic, que ha afectat negativament la disponibilitat d’aigua a la regió i han alterat els cicles de cultiu.
• La desforestació, que ha reduït la capacitat del sòl per retindre aigua.
• I la sobreexplotació de recursos hídrics, produïda per l’increment de la demanda d’aigua per a l’agricultura, la indústria i el consum humà.

Els usos de sòls i aigua sense tindre en compte la seua sostenibilitat va ser determinant a Cox’s Bazar. Tot i que a això cal afegir el creixement de la població de la ciutat i el seu boom turístic. Aquestes circumstàncies unides van fer que el cicle de degradació es convertira en una espiral que va provocar conseqüències cada vegada més greus.

I, tanmateix, la història de Mohammad és un cas d’èxit. Va assistir a una escola de camp per a agricultors a la qual la FAO dona suport, des d’on l’encoratgen a aprendre bones pràctiques agrícoles. Va ser allà on va aconseguir les llavors, la maquinària i la capacitació per a emprendre un cultiu que fa un ús molt més sostenible de l’aigua. Hui disposa de tres panells solars instal·lats per l’organització que li permeten regar de forma sostenible i l’ajuden a reduir el cost de producció a la meitat.

La dificultat per a produir aliments, un mal generalitzat

El cas d’aquesta esplèndida zona de Bangladesh no és únic. La creixent demanda de recursos hídrics, el canvi climàtic i la degradació del sòl han creat problemes similars en moltes altres parts del món: des del Corn d’Àfrica i el Sahel fins a àmplies zones de Califòrnia, Austràlia i l’Índia han anat entrant en aquesta espiral dramàtica de sequera, alts preus dels aliments. També succeeix al sud-est espanyol.

Aquesta situació es torna encara més preocupant si considerem que per al 2050 tindrem un vint per cent més de boques a alimentar, per la qual cosa la producció d’aliments s’haurà d’incrementar en un 70 per cent. A què s’enfronten les famílies agricultores?

Els desafiaments més urgents són aquests:

1. El primer obstacle que dona maldecaps a les explotacions agrícoles és l’augment de les temperatures globals, que provoca un canvi en els patrons climàtics, afectant així la disponibilitat d’aigua i la freqüència en la qual es produeixen les sequeres. Això dona origen a un cercle viciós: apareix la sequera, la demanda d’aigua augmenta, se sobreexploten els recursos hídrics, cosa que intensifica la sequera. I la història torna a començar.
2. Si bé aquest fenomen ha portat a la pèrdua de cultius en nombroses regions del món, se suma un altre agreujant: la tala indiscriminada d’arbres. Amb la desforestació es perd biodiversitat biològica, el sòl es degrada i disminueix la seua capacitat per a retindre aigua. Sense aquesta capacitat, les zones agrícoles es tornen automàticament més vulnerables a les sequeres.
3. Finalment, i no menys important, l’ús inadequat de l’aigua. En general, perquè les persones regants la fan servir indiscriminadament o no coneixen les necessitats dels cultius i la gestionen de forma inadequada. Això, sumat al fet que els diferents sectors industrials es disputen una quota d’aigua per al seu propi benefici.

El gran repte de l’aigua

L’aigua és un dels recursos més preuats del món i fa de la Terra un planeta ple de vida. És essencial per a la seguretat alimentària, la nutrició, la salut, l’energia, la biodiversitat i el medi ambient. La humanitat ha d’afrontar grans desafiaments al voltant d’aquest recurs no valorable. D’una banda, segons dades de la FAO, caldrà augmentar la producció en un 70%, i en un 100% en el cas dels països en desenvolupament, per tal de proveir una població en continu creixement. No obstant això, no podem fer-ho a qualsevol preu. Hem d’actuar tenint en compte que és precisament l’agricultura el sector responsable del major consum d’aigua: un 70% de l’aigua dolça del planeta, per a ser exactes.

Segons la FAO, perquè puguem assolir aquest objectiu de forma sostenible, la nostra mirada ha d’estar posada en els següents punts:

1. Produir més aliments amb menys aigua. Per a la qual cosa és necessari invertir en investigació per a utilitzar el mínim d’aigua possible. També per a desenvolupar varietats de cultius resistents a condicions climàtiques hostils.
2. Crear resiliència en les comunitats agrícoles de manera que puguen fer front a possibles inundacions i sequeres, reforçant així la seguretat alimentària.
3. Aplicar tecnologies d’aigua potable que siguen eficients i protegisquen el medi ambient, en el marc d’una agricultura climàticament intel·ligent, de conservació i agroecològica.

La tasca de la FAO davant d’aquest desafiament

Per a assolir l’objectiu de sistemes alimentaris sostenibles i justos, la FAO treballa a la recerca d’una gestió racional de l’aigua i per a augmentar la resiliència de la societat contra les amenaces de l’escassetat de l’aigua.

La seua tasca consisteix a promocionar polítiques proactives de gestió de riscos de sequeres i inundacions; a crear capacitats en matèria d’alerta primerenca i informació periòdica sobre les amenaces; i en donar suport a un major emmagatzematge d’aigua per tal d’esmortir la variabilitat i el canvi climàtic. Una de les seues eines més eficients que han posat al servei de les persones és AQUASTAT, la font més completa i consultada en estadístiques mundials sobre l’aigua.

Necessitem infraestructures, però també una governança de l’aigua

Com sabem que l’aigua està sent utilitzada de forma equitativa? Qui mesura quanta aigua podem fer servir? A més d’oferir dades, capacitació i tecnologies com les que ha rebut Mohammad a Bangladesh, la FAO dona suport a programes que milloren la governança de l’aigua per a un ús més eficient, transparent i equitatiu. En concret, aborda la competència per l’aigua a través del vincle aigua-aliments-energia, basant-se en el diàleg multisectorial sobre polítiques i la tasca per a la resolució de conflicte.

A través del seu programa sobre la governança de les aigües subterrànies, se centra en l’aplicació de polítiques i directrius institucionals dissenyades en l’àmbit local, nacional i transfronterer. L’objectiu? Promoure les millors pràctiques en matèria de governança de les aigües subterrànies com a forma d’assolir una gestió sostenible d’aquests recursos.

D’aquesta manera, la institució aconsegueix la participació dels actors involucrats dins dels territoris, contribuint a enfrontar desafiaments compartits importants com la pobresa i el deteriorament ambiental, la seguretat hídrica, la

resiliència climàtica, la seguretat alimentària i el desenvolupament territorial rural.

Així és com tots podem contribuir

Els governs han de treballar, de mitjana, quatre vegades més ràpid per a assolir l’ODS 6 a temps, però per si sols no poden resoldre aquest problema. L’aigua afecta totes les persones i tots hem de prendre mesures. Els individus, les famílies, les escoles, les ciutats i totes les comunitats poden marcar la diferència. Tu ja saps com pots ajudar per a baixar la teua petjada hídrica? T’ho contem.

• Consumeix productes que facen un ús menys intensiu d’aigua. Pots fer-ho atenent les etiquetes de petjada hídrica per tal de saber l’aigua que es va utilitzar per a produir aquest aliment o bé informant-te sobre com s’elabora.
• Redueix el malbaratament d’aliments. El menjar que tires al fem és molt valuós! Són molts els recursos que s’inverteixen perquè arribe a les teues mans, entre ells, aigua.
• Compra aliments agroecològics, aquest tipus d’enfocament promou la diversitat de cultius, la conservació del sòl i l’ús sostenible dels recursos naturals.
• Aprofita l’aigua de pluja al màxim recol·lectant-la en recipients per a regar les teues plantes o el teu hort.
• No la deixes córrer, fes servir només l’aigua necessària per a la teua neteja i reutilitza-la sempre que pugues.

Tu també pots ajudar a combatre la crisi de l’aigua!

 

Et pot interessar:

• Informe SOLAW: “L’estat dels recursos de terres i aigües del món per a l’alimentació i l’agricultura”. FAO.
• Informe “L’estat de la biodiversitat per a l’alimentació i l’agricultura al món”. FAO.
• AQUASTAT. FAO.