Una nova visió en l’agricultura i la ramaderia: més precisió i més dades
Quan Johannes Gutemberg va imprimir les primeres paraules amb tipus mòbils a mitjan segle XV, difícilment podria imaginar-se les innombrables repercussions que tindria el seu invent. Una cosa semblant passa hui amb la ciència de dades, que amb les seues àmplies bases de macro i megadades, la intel·ligència artificial i el machine learning ja està canviant la manera com produïm, comprem, especulem i prenem decisions. És un fet que aquestes tecnologies digitals estan transformant les nostres vides, i l’agricultura, la ramaderia i l’apicultura no escapen a aquest canvi de paradigma.
Afinar el tir per a arriscar menys i que tots guanyem
Per a un xicotet productor que disposa de 200 hectàrees per a cultivar verdures i hortalisses, les variables com el tipus de sòl, les condicions climàtiques i el mercat determinaran els seus guanys. Però quant de temps li costaria avaluar de forma tradicional, a base de prova i error, l’aposta més profitosa? Probablement parlem de diverses dècades i d’un malbaratament de recursos que el planeta i les persones no ens podem permetre.
Històricament, aquestes activitats productives no han requerit massa tecnologia. Tot i això, comptar amb informació i interpretar-la de manera adequada fa possible que la persona productora genere més amb menys recursos, cosa que millora la seua rendibilitat alhora que redueix l’impacte ambiental.
A més d’estalviar temps i diners en recursos, el productor que interpreta dades accedeix també a una major precisió en les diferents fases de cultiu i a informació més detallada per a entendre i aprofitar millor les condicions climàtiques i del sòl, amb la qual cosa pren decisions informades que contemplen la temperatura, l’alcalinitat, la humitat, la llum i les necessitats per al control de plagues. Així, no només pot millorar el rendiment de la collita, frenant-la o accelerant-la amb més facilitat per a evitar pèrdues, sinó també afavorir la seguretat alimentària.
Les iniciatives interessants abunden. Un sol vol de dron permet tindre una fotografia exacta d’on cal regar un cultiu o en quins punts del terreny fa falta tractar una vinya, per exemple. Altres prefereixen treballar amb dades en temps real per a monitorar el nivell hídric dels seus cultius i només regar-los en cas imprescindible. O per controlar de manera eficient els ruscos, com proposa la valenciana Global Bee. Aquesta xicoteta empresa espanyola monitora les caixes d’abelles i aconsegueix, a través de la tecnologia, dades sobre la temperatura a l’exterior i a l’interior del rusc, la humitat de l’entorn, el pes de les cambres de cria i d’emmagatzematge. Amb aquesta informació, un bon apicultor sap si les abelles tenen prou aliment, si estan patint una malaltia o si ha arribat el moment de la recol·lecció.
Un procés en marxa que s’accelera i cal impulsar
El repte més important que hem d’assumir és trobar les ferramentes adequades per a maximitzar la incorporació d’aquestes tecnologies d’una manera simple, dinàmica i massiva, de forma que no siga una àrea de coneixement restringit per a uns quants, sinó que les xicotetes i xicotets agricultors i ramaders puguen tindre-hi accés i aplicar-les.
Al maig, el Sr. Qu Dongyu, director general de la FAO, va assenyalar en la Conferència internacional d’alt nivell “Visió per al futur: la transició a l’agricultura digital” que l’acceleració de la digitalització en l’agricultura també ha de protegir els drets humans bàsics, amb la garantia d’accés assequible a les tecnologies digitals, l’alfabetització digital i els béns públics digitals per a tothom.
L’organització fa temps que dona suport a diversos països en l’elaboració d’estratègies nacionals d’agricultura digital. Paral·lelament, gestiona centres d’aprenentatge virtual i impulsa projectes encaminats a reforçar l’alfabetització digital, com ara la Iniciativa de les 1.000 aldees digitals, que busca reduir la bretxa digital.
Per a la FAO, l’accés a les dades, la digitalització i la innovació són factors clau per a accelerar la transformació dels nostres sistemes alimentaris, i són els elements bàsics que en aquests moments tenen presència en totes les arestes de l’organització, en les seues accions i esferes d’activitat.
Coneixerem algunes de les iniciatives que formen part de la cartera de serveis digitals de la FAO:
- La Plataforma Geoespacial “Mà de la mà”
Posada en marxa el 2020 per la FAO, aquesta ferramenta tècnica global, basada en evidències, busca accelerar la transformació agrícola i el desenvolupament rural sostenible per tal d’erradicar la pobresa (ODS 1) i posar fi a la fam i totes les formes de malnutrició (ODS 2).
La Plataforma reuneix informació geogràfica i dades estadístiques sobre més de deu àmbits, entre ells la seguretat alimentària, els cultius, els sòls, l’aigua, el clima, la pesca, la ramaderia i els boscos, i ajuda a detectar mancances en què s’ha de treballar i oportunitats per a aprofitar-les.
Recentment, pel seu enorme potencial per a contribuir a la creació de sistemes alimentaris més inclusius, resilients i sostenibles, la Plataforma va obtenir el Premi a l’Excel·lència Geoespacial Mundial 2022, atorgat en el Fòrum Mundial Geoespacial (Amsterdam).
- La Plataforma Internacional per a l’Alimentació i l’Agricultura Digitals de la FAO
Aquesta ferramenta, que està a punt de veure la llum, es tracta d’un fòrum inclusiu i global on les parts interessades en el sector alimentari i agrícola comparteixen experiències i maneres d’aprofitar els instruments digitals, que van des del comerç electrònic, passant pel blockchain fins a l’ús de la intel·ligència artificial.
- Seguiment i anàlisi dels preus alimentaris (FPMA)
És una ferramenta desenvolupada el 2010 com a part de les iniciatives de la FAO per a fer front a l’augment dels preus dels aliments. Reuneix dades de preus mensuals i setmanals (al detall o a l’engròs) de diversos productes alimentaris en mercats seleccionats de cada país. Per a cada sèrie de preus, brinda informació addicional sobre el producte, com ara el consum per capita.
- Sistema de l’índex d’estrés agrícola (ASIS)
Fa un seguiment de les zones agrícoles amb grans probabilitats de patir estrés hídric o sequera a nivell mundial, regional i nacional, i utilitza dades de teledetecció obtingudes per satèl·lit amb una resolució d’1 km. El sistema s’actualitza cada 10 dies, amb dades històriques que es remunten al 1984.
Si volem una alimentació més sostenible, que no deixe ningú enrere, tinga cura dels nostres sòls, faça un ús responsable de l’aigua i protegisca la biodiversitat, les tecnologies digitals poden ser part de la solució. La digitalització és un procés inevitable i irreversible, ens sumem al canvi?
Per a saber-ne més: