Este pla formarà part del futur Pla Verd de la ciutat de València que en estos moments està en fase d’elaboració. El Pla d’Agricultures Urbanes té com a objectiu fonamental millorar els vincles de la ciutat amb l’Horta, que va ser declarada SIPAM (Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial) pel seu sistema de regadiu històric. A més el Pla té la finalitat de reconèixer els serveis ambientals i socials que aporten les agricultures urbanes així com definir i planificar els criteris d’implantació.
La ciutat de València té 48 horts urbans. Uns són projectes públics i altres van sorgir per iniciatives particulars. El procés d’elaboració del Pla d’Agricultures Urbanes, que ha comptat amb una àmplia participació ciutadana, ha dut a terme un detallat treball d’identificació i mapatge de les iniciatives que existixen en l’actualitat. Unes programades que han sigut promogudes per entitats públiques (horts urbans i horts escolars fonamentalment). Altres iniciatives tenen un caràcter més espontani perquè sorgixen de col·lectius ciutadans amb major o menor suport de les administracions públiques. A més el Pla ha tingut en compte també els xicotets espais agrícoles que han sigut envaïts per la ciutat però que mantenen la seua activitat i altres iniciatives situades en la mateixa horta, no professionals, i que són més aviat horts amb motivació social, normalment terapèutics o d’inserció.
Febleses i fortaleses
Com a resultat d’este procés de participació i anàlisi s’han pogut determinar les principals febleses en la situació actual de les agricultures urbanes de la ciutat. Entre les conclusions recollides dels diversos agents que han participat, es demana que l’agricultura urbana tinga major presència en el planejament urbanístic i que es definisquen els criteris d’integració paisatgística. Altres dificultats es referixen als processos burocràtics o la falta de formació de les persones que posen en marxa les iniciatives i que a vegades porten a l’abandó abans d’hora.
Curiosament, en este procés d’anàlisi s’ha observat que la contaminació ambiental de l’espai urbà genera dubtes sobre la seguretat dels productes que es cultiven. Es recomana dotar de més visibilitat a les iniciatives d’agricultura urbana a la ciutat perquè millore la seua valoració entre la ciutadania, així com definir criteris comuns de bones pràctiques i sostenibilitat.
D’altra banda, l’anàlisi reflectix també les oportunitats que la posada en marxa d’este pla pot suposar, ja que les agricultures urbanes han de ser una peça molt important de la infraestructura verda per la seua funció de connexió i pels serveis eco sistèmics que generen. A més, es poden convertir en una activitat excel·lent per a fomentar l’agricultura ecològica i l’agroecologia així com per a visibilitzar la cultura agrària. D’altra banda, este tipus d’espais generen múltiples beneficis socioambientals (pedagògics, d’integració de col·lectius i terapèutics).