Xarxa de ciutats per l’Agroecologia: una xarxa impulsora de polítiques agroalimentàries
La Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia és una associació formada per vint-i-dos entitats locals espanyoles i altres vint-i-quatre organitzacions socials. La seua Junta Directiva està presidida des de finals de 2019 pels Ajuntaments de Saragossa, Valladolid, València i Múrcia. Actualment és l’estructura estatal que agrupa el major nombre de ciutats signants del Pacte de Milà sobre Polítiques Alimentàries Urbanes. El seu objectiu principal és la construcció de sistemes alimentaris locals que asseguren una alimentació saludable, sostenible i accessible al conjunt de la població, especialment als grups socials més vulnerables. A més de potenciar l’ocupació local, reforçant la posició dels xicotets operadors d’aliments sostenibles en la cadena de distribució local, en línia amb les perspectives de l’agroecologia i la sobirania alimentària.
Paula Ortega forma part de la xarxa i ens conta que l’enfocament de l’organització és eminentment pràctic. El seu treball està orientat a compartir experiències i desenvolupar de manera col·laborativa solucions innovadores. Les seues reunions, estratègies, webinars i espais d’intercanvi servixen per a pensar com reforçar les xarxes alimentàries locals, enfortint el paper dels municipis en el foment d’un consum alimentari sostenible i saludable. Perseguixen també dinamitzar xarxes econòmiques locals i desenvolupar estructures i processos de governança alimentària multiactor per a impulsar la sobirania i sostenibilitat alimentària.
El seu últim informe “Sistemes alimentaris locals enfront de riscos globals. De la COVID19 a la crisi climàtica”, presentat en la trobada anual de la Xarxa que es va celebrar el mes d’octubre passat en línia, va servir de base perquè els municipis integrants signaren la Declaració de Valladolid per a l’impuls dels sistemes agroalimentaris locals enfront dels riscos globals. Es tracta d’una bateria d’actuacions que s’ha constituït com una referència operativa per al desenvolupament de les polítiques públiques, entenent que esta crisi sanitària posa en relleu la importància d’una alimentació saludable, sostenible i local com a estratègia de salut preventiva i com una de les prioritats a atendre. En esta declaració les entitats demanden el desenvolupament d’estratègies integrals i coordinades que d’una banda reduïsquen les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i per una altra, ens protegisquen tant de les zoonosis com dels efectes del canvi climàtic. Es limitarà així la fragilitat de l’economia i la societat, avançant en l’autosuficiència quant a productes i serveis de caràcter bàsic i desenvolupant protocols per a l’adaptació a esdeveniments extrems climàtics i sanitaris, inevitables a curt i mitjà termini.
La Xarxa va llançar també el passat 16 d’octubre, ‘Dia de l’Alimentació’, la campanya #AlimentaciónEsSalud, que es desenvoluparà en formats en línia i físics este any, a escala estatal i local, per a defensar el dret a l’alimentació i generar materials divulgatius. Aborden la relació entre la nostra salut i els nostres hàbits alimentaris, com mengem, com poden millorar els aliments ecològics la nostra salut, així com la intersecció entre alimentació i pobresa i alimentació i gènere. Tots els materials d’esta campanya es poden consultar i descarregar ací.
