Herois de l’alimentació: el desafiament de resignificar la nostra relació amb el menjar

Comprar i menjar. Sembla una acció senzilla, però en realitat, l’aliment sobre el nostre plat té que recórrer un llarg camí abans d’arribar fins a nosaltres. I hem d’agrair-li-ho als herois de l’alimentació. Agricultors, obrers de fàbrica, transportistes i botiguers que dediquen els seus esforços a mantindre fora de perill la cadena alimentària. Enguany, més que mai, els herois de l’alimentació són els herois de l’aigua.

Ja han passat alguns dies des de la celebració del Dia Mundial de l’Alimentació, que s’organitza cada 16 d’octubre per a promoure la consciència internacional sobre la fam i fomentar l’acció pel futur de l’alimentació, les persones i el planeta. Esta vegada, la cerimònia ha girat entorn de l’aigua com a font de vida i aliment i, per tant, també als seus herois, persones que gestionen l’aigua amb prudència per a poder garantir una provisió d’aliments ara i en el futur, sense deixar a ningú arrere.

Per a Espanya va ser un dia especialment important ja que el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, una institució única en la seua espècie, va ser reconegut a Roma per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) com a Heroi de l’Alimentació per la seua labor a salvaguardar uns dels recursos més valuosos de la Terra.

L’aigua és vida, l’aigua és aliment

Per si no havies sentit parlar d’ell, el Tribunal de les Aigües de la Vega de València és tota una institució per als valencians des de temps immemorials. Rar és qui no ha presenciat una de les seues reunions, que se celebren cada dijous a les 12.00 a la porta gòtica dels Apòstols de la Catedral de València. A eixa hora i en eixe lloc, abillats amb les seues tradicionals bruses, es reuneixen els síndics de les séquies de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Xirivella, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella per a dirimir els possibles conflictes que puguen sorgir entorn de l’ús de l’aigua.

No obstant això, no és la primera vegada que València rep un reconeixement internacional entorn de l’aigua. En 2019, el Regadiu Històric de l’Horta de València va ser incorporat a la llista dels Sistemas Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), figura de reconeixement i protecció de agroecosistemes habitats per comunitats que viuen en una relació intrínseca amb el seu territori, una iniciativa que també impulsa FAO.

Reconeixent el valor vital de l’aigua en el nostre planeta

I per què són tan importants estos guardons i celebracions? Perquè moltes vegades donem a este recurs per assegut sense ser conscients del seu paper fonamental per a la vida en la Terra. L’aigua és una força motriu per a les persones, les economies i la naturalesa, i conforma la base de la nostra alimentació.

Sense anar més lluny, segons dades de FAO, el 95% dels nostres aliments es produeix en la terra i tot comença amb el sòl i l’aigua. No obstant això, hui, sols el 2.5% de l’aigua és dolça, apta per a beure, per a l’agricultura i per a la majoria dels usos industrials. És obvi, encara que no ho tinguem sempre present: l’aigua dolça no és infinita. I té enemics.

Amenaces per a la vida

Alguns d’eixos enemics són el creixement exponencial de la població, la urbanització, el desenvolupament econòmic i el canvi climàtic, que sotmeten els recursos hídrics del planeta a un estrès cada vegada major. La situació és alarmant: els recursos d’aigua dolça per persona han disminuït un 20 % en les últimes dècades i la disponibilitat i la qualitat de l’aigua s’estan deteriorant ràpidament a causa de dècades d’ús i gestió ineficients, sobreexplotació d’aigües subterrànies, contaminació i canvi climàtic.

Sense anar més lluny, tenim el risc de sobrecarregar este recurs preuat fins a un punt de no retorn. Tan és així que ja són 2 400 milions les persones que viuen en països sotmesos a estrès hídric. Molts d’ells són xicotets agricultors que ja lluiten per a menjar diàriament, especialment les dones, els Pobles Indígenes, els migrants i els refugiats. És un fet: la competència per este recurs inestimable està augmentant, a mesura que l’escassetat d’aigua es converteix en una causa de conflicte cada vegada major.

És hora de començar a gestionar l’aigua de manera prudent

Necessitem produir més aliments i altres productes agrícoles essencials amb menys aigua, mentre garantim que este recurs es distribuïsca equitativament, sense deixar a ningú arrere. Estos són els 5 fronts en els quals l’acció és urgent, molt urgent:

Fomentar pràctiques agràries que estalvien aigua

És alarmant constatar que, en l’actualitat, el sorprenent 72% de totes les extraccions d’aigua dolça es destinen a la irrigació i cultiu dels nostres camps. Estos números, recolzats per la FAO, mostren que, si no prenem mesures immediates i efectives per a l’any 2050, podríem augmentar la nostra demanda d’aigua per a l’agricultura en més d’un terç. L’anomenat és clar: és el nostre deure trobar solucions sostenibles que permeten protegir i preservar este recurs vital, tant per a nosaltres com per a les generacions futures.

Limitar el desaprofitament alimentari

Eres conscient que anualment es malgasten quasi mil milions de tones d’aliments? És essencial comprendre que cada vegada que rebutgem un aliment, estem també malgastant les llavors, l’aigua, l’esforç humà i els recursos de transport invertits en la seua producció i distribució. Este balafiament de recursos i aigua resulta insostenible i mereix una atenció urgent.

Reduir la temperatura del planeta

El canvi climàtic té moltes conseqüències. Una d’elles és que torna a les precipitacions més variades. La falta d’aigua en algunes regions i les condicions meteorològiques extremes, com a sequeres i inundacions freqüents i prolongades, requereixen que actuem ja a través de polítiques que limiten el calfament mundial a 1,5 °C. Esta és una part important de la solució!

Cuidar els aiguamolls

Estos enclavaments, els més biodiversos de tots els ecosistemes, estan desapareixent tres vegades més ràpid que els boscos. Preocupant, no? Esta dada és encara més alarmant: se ha perdut al voltant del 85% d’ells en els últims 300 anys.

Pressionar als governs parella millorar les infraestructures

Tan sols esta dada resulta esgarrifosa: més del 80% de les aigües residuals del món s’aboquen sense ser tractades. És un exemple molt evident que encara queda molt per fer: necessitem polítiques per a millorar les infraestructures que cuiden l’aigua, que permeten gastar-la on es necessita i estalviar-la en tot moment. Polítiques que s’inspiren en la ciència i en evidències sòlides. És urgent atorgar nova vida a sistemes de reg i implementant estratègies que ens permeten planificar i administrar l’aigua de manera més eficient.

És hora de treballar junts i crear un futur millor i més sostenible per a tots! I tu, què estàs fent per a preservar este recurs?