Agricultura regenerativa, l’aposta per a recuperar sòls i reduir CO₂

Los sòls s’estan degradant. La desertificació avança. I tot això succeïx silenciosament, quasi sense testimonis. Passa, sobretot, en zones on hi ha escassetat d’aigua, altes temperatures i poca biodiversitat. És un problema ocasionat en part pel canvi climàtic, però també per culpa de pràctiques agrícoles poc sostenibles. Hi ha solució? Sí. És a les mans dels nostres agricultors i agricultores i té un nom: agricultura regenerativa.

Un compromís signat en la COP28

El potencial transformador d’esta manera d’entendre l’agricultura  és tal que ha trobat un lloc prominent en l’agenda de la COP28, on 130 països han signat un compromís per a impulsar els cultius que cuiden el sòl, retenen carboni i permeten una gestió de recursos eficient, marcant una fita en la lluita global per un futur sostenible.

El terme d’agricultura regenerativa ha guanyat popularitat en els últims anys, però recull totes les propostes que, des de fa diverses dècades venen apuntant la necessitat d’un canvi de paradigma. Perquè les pràctiques intensives que ens han donat menjar en les últimes dècades es tradueixen també en degradació del sòl, pèrdua de biodiversitat i contaminació de l’aigua. Enfront d’elles, esta proposta pretén fer realitat una agricultura que, a més de ser sostenible, contribuïsca activament a regenerar els ecosistemes i millorar la salut del planeta.

En adoptar pràctiques regeneratives, s’espera que els agricultors milloren la resiliència dels seus cultius enfront d’esdeveniments climàtics extrems, reduïsquen la dependència d’inputs externs i contribuïsquen a la mitigació del canvi climàtic en capturar carboni en el sòl. A més, l’agricultura regenerativa té el potencial de beneficiar a les comunitats locals en promoure sistemes alimentaris més saludables i sostenibles.

Una visió holística de la parcel·la

Les pràctiques proposades per l’agricultura regenerativa es basen en un enfocament holístic de la parcel·la, de manera que esta puga regenerar-se constantment i mantindre els seus recursos naturals. Estes són algunes de les pràctiques promogudes, que posen especial atenció en la salut del sòl:

• La pràctica més coneguda és deixar de llaurar la terra ja que, en contacte amb l’oxigen, la matèria orgànica del sòl (el carboni) genera diòxid de carboni, el principal gas d’efecte d’hivernacle. La proposta consistix a deixar que el terreny es mantinga cobert de vegetació, mantenint el carboni en la terra. Això podria mitigar (i fins podria arribar a revertir) el canvi climàtic perquè també implica deixar d’utilitzar vehicles que utilitzen combustibles fòssils.
• Per a mobilitzar la terra es recorre a cucs i insectes, que doten al sòl de la soltesa necessària perquè puguen créixer les arrels.
• Una altra pràctica consistix a fer una gestió sostenible del reg per a conservar l’aigua. A això s’unixen tècniques per a reduir l’erosió del sòl i fórmules per a capturar d’aigua de pluja. A diferència dels sòls esgotats, un sòl sa i amb matèria orgànica reté l’aigua (i a més absorbix els nutrients i emmagatzema el carboni).
• Promoure la biodiversitat resulta també essencial. Per això s’afavorix la unió de plantes i animals en les finques, integrant cultius i plantant també arbres i arbustos.
• L’agricultura regenerativa oblida els fertilitzants químics. En general, es vol minimitzar l’ús de recursos externs i es busquen cicles tancats de nutrients, és a dir, que la pròpia finca millore la fertilitat del sòl reciclant els seus residus.
• I quan cal lluitar contra les plagues, es busquen depredadors que no les deixen prosperar. Eixa és la raó per la qual es promou la biodiversitat en las parcel·les.

Més independència per a les persones agricultores

Una altra dels grans avantatges de l’agricultura regenerativa és que permet a les famílies agricultores amb xicotetes parcel·les recuperar el control del seu cultiu al mateix temps que combatn la sequera i les plagues i obtenen millors collites. Este tipus de tècniques repercutix directament en una millora en els seus mitjans de vida.

Segons la Fundació per a l’Agricultura Regenerativa este tipus d’agricultura inclou una visió d’un futur on coexistix una producció d’aliments rics en qualitat i quantitat, cicles d’aigua i del carboni que funcionen correctament, comunitats florents i una economia alimentària justa, equitativa i pròspera.

Fa ja diversos anys que la institució actua com a intermediari financer i col·labora amb fundacions, inversors, organitzacions sense ànim de lucre, líders comunitaris i administradors de terres per a impulsar l’agricultura regenerativa i desenvolupar solucions al canvi climàtic i altres reptes globals. Feix clic ací per a conéixer a fons la seua labor!