Café i canvi climàtic: la restauració de plantacions a El Salvador com una aposta de resiliència

Ens encanta el cafè. És una de les begudes més consumides arreu del món i un dels productes bàsics més comercialitzats globalment. Però mentre assaborim cada glop, molts xicotets productors estan lluitant contra un mercat canviant, una distribució asimètrica dels ingressos entre les persones implicades en la cadena de valor i suportant com poden els efectes del canvi climàtic. Perquè on hi haja café també hi haja suport i certeses per a aquestes famílies, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient ha estat intervenint en la restauració del paisatge, específicament a El Salvador. Aquest país d’Amèrica Central té una rica tradició cafetera arrelada a la seua cultura, el seu gra és reconegut a tot el món per les seues propietats aromàtiques i és considerat un símbol nacional i part de la seua identitat.

Del monocultiu a la diversificació

El problema, però, és que gran part de les terres del país destinades a l’agricultura es dediquen a la producció de café. Això genera problemes seriosos: una major vulnerabilitat a plagues i malalties, esgotament dels nutrients del sòl, disminució de la biodiversitat, pèrdua d’hàbitats naturals i major dependència de fertilitzants i pesticides. A més, el monocultiu fa que comunitats senceres depenguen únicament d’un sol tipus de plantació, amb la qual cosa es perd resiliència davant del canvi climàtic.

Si bé passar de monocultius a la diversificació és molt necessari, aquesta transició és massa costosa per a la majoria de famílies agricultores. Aleshores, com es pot afavorir aquest canvi? El Programa planteja un model agroforestal amb incentius econòmics per a aquells que se sumen a pràctiques i serveis que contribuïsquen a la conservació i la restauració dels ecosistemes i que donen suport directament als mitjans de vida locals.

Corredors biològics, un oasi per a la biodiversitat

La veritat és que, al marge del monocultiu, els cafetars madurs i complexos de cultiu tradicional, que ocupen espais de gran altitud i que coexisteixen amb el bosc, tenen molts beneficis, i probablement el més important és que ajuden a mantindre fins al 80 % de la biodiversitat dels boscos sans. Però en els darrers anys han proliferat les plantacions al descobert, que són més rendibles i molt més fàcils de gestionar. A canvi, consumeixen més recursos naturals i esgoten ràpidament els sòls.

Davant d’aquesta realitat, hi ha alguna manera d’aconseguir hui més rendibilitat sense posar fi als cultius de demà?

El projecte que ens ocupa ja ha plantat a El Salvador 9.000 espècies forestals i fruiteres autòctones que s’intercalen amb 52.500 plançons de café en un parc de 150 hectàrees, una iniciativa que d’ací cinc anys s’espera que arribe a les 5.000 hectàrees.

Aquestes plantacions funcionen, entre altres coses, com a corredors biològics. Aquests espais plens de vegetació permeten el desplaçament d’espècies entre hàbitats fragmentats. Gràcies a aquesta iniciativa, l’organització contribueix a mantindre la connectivitat i facilitar l’intercanvi de gens, individus i recursos entre poblacions de plantes i animals.