Què aporta l’agricultura digital als sistemes alimentaris de demà?

Tendim a associar el món digital a l’intangible, a una llarga sèrie de zeros i uns que permeten obtindre informació a l’instant, triar una ruta per carretera o fer transaccions en borsa en dècimes de segon. I front a eixa voràgine futurista, continuem pensant en el camp com el primigeni, el lent i el tangible: terra, aigua, esforç…

Però la realitat és que estos dos mons es van trobar fa ja temps. La digitalització va arribar al camp per a atendre necessitats molt diverses: des d’obtindre prediccions climàtiques molt més precises o control·lar la humitat d’un terreny, fins a analizar-ne el microbioma o conèixer els preus d’un producte en el mercat internacional. Perquè tot pot ser traduït en forma de dades que s’acumulen, s’interconnecten i s’analitzen. Dades amb els quals alimentar els algoritmes i aconseguir eines de precisió que ja són una realitat.

Estes innovacions deuriguen ajudar-nos a aconseguir una agricultura més resilient i a millorar els nostres sistemes alimentaris i per tant han de dissenyar-se i utilitzares perquè, en un futur immediat, es convertisquen en una palanca amb la qual aconseguir els objectius de l’Agenda 2030.

Capturant dades amb la internet de les coses

L’any 2019, l’informe de FAO E-agriculture in Action. Big data for agriculture ja avançava que l’agricultura anava a ser ono dels sectors que anava a generar i consumir més dades i declarava obertament la capacitat de les eines digitals per a ajudar-nos a aconseguir una agricultura més eficient.

Però, de què parlem quan parlem de dades? Com es capturen, es processen i s’utilitzen? Quines utilitats tenen?

Per a buscar la resposta a estos interrogants visitem una parcel·la de vinya en una prestigiosa zona vitivinícola d’Espanya. Está sent sobrevolada per un dron. El xicotet equip recorre els camps prenent imatges que poc després arriben al ordenador del viticultor… i ja no són simples imatges. S’han convertit en un mapa exacte que indica l’estat de les plantes amb una precisió molt més alta que l’ull humà és capaç d’establir: en eixe mapa es dibuixen les àrees amb estrés hídric, les que tenen menor vigor, aquelles afectades per una malaltia fúngica… Amb estes dades, la presa de decisions es fa precisa: es rega només on és necessari i s’utilitza la quantitat mínima imprescindible de fitosanitaris en el lloc requerit, s’identifiquen els obstacles i es planifica molt millor.

Els drons van arribar fa temps als nostres camps per a donar-nos informació detallada dels cultius i fer possible l’agricultura de precisió. Es complementen amb els satèl·lits, que també aporten dades valuoses amb les seues imatges. I no estan sols, perquè cada dia se sumen diferents dispositius capaços de capturar dades de camps, plantes i bestiars. Recullen dades i les envien a través d’internet als llocs requerits. L’agricultura utilitza estos dispositius en el mateix terreny i els situa també en ferramentes agrícoles, en quads o en tractors. Fins i tot en robots autònoms. Els apicultors comencen a incorporar-los als seus ruscos. I els ramaders monitoren també de manera digital als seus animals.

L’objectiu de tot este esforç és tindre dades precises de l’estat d’una explotació per a prendre millors decisions. És el poder de la internet de les coses (IoT per les seues sigles en anglés). Els principals beneficis de la transformació digital inclouen:

evitar el desaprofitament de recursos, des de l’aigua fins als fertilitzants
contaminar menys, en utilitzar només els tractaments estrictament necessaris
control·lar millor la producció gràcies a una planificació exacta
aconseguir un estalvi econòmic considerable per al llaurador

Però això és només l’inici de la nova manera d’entendre l’agricultura.

Buscant solucions en una mar de dades amb la intel·ligència artificial

La fotografia tèrmica o espectral d’una parcel·la, consultada pel llaurador abans de prendre decisions és un primer esglaó de la proposta digital. Però què succeïx quan les dades es multipliquen? Perque a més dels coneixements que ha aportat el vol d’un dron tenim les dades ja existents (en forma fins i tot de sèries històriques) sobre meteorologia, imatges per satèl·lit o dades sobre mercats. Dades que no fan més que créixer entorn de quatre “V”s: Volum, Velocitat, Varietat i Veracitat.

Cap ésser humà pot gestionar tota eixa informació. En canvi, sí que pot fer-ho una intel·ligència artificial que, després d’un bon entrenament, tindrà molt a oferir al sector primari. Les seues principals aplicacions en este moment són estes:

Oferir prediccions de valor. Perquè la intel·ligència artificial pot analitzar grans conjunts de dades històriques i creuar-los amb aquells que rep en temps real, inclosos les dades del clima, el sòl i el tipus de cultiu. Amb això pot generar pronòstics precisos que permeten a los agricultores planificar les seues tasques, optimitzar la producció i reduir la incertesa.
Anticipar-se a possibles problemes, especialment els produïts per les plagues i malalties. Això es fa per exemple a través del processament d’imatges, en el cas dels cultius, o de l’anàlisi de la temperatura o altres paràmetres fisiològics en el cas de la ramaderia, i es el mode més eficaç d’evitar la seua propagació.
Millorar la qualitat de la collita. És igual si és un dron sobrevolant una vinya o un tractor amb cambres recollint fotografies d’una plantació de fruiteres. L’important és que un software dotat d’intel·ligència artificial utilitzarà eixes imatges per a calcular les condicions d’un cultiu. I, a continuació, podrà suggerir la quantitat de reg o els abonaments precisos per a aconseguir la millor qualitat.

Les aplicacions de la intel·ligència artificial són moltes i no paren de créixer. Ara com ara ja tenim la possibilitat de reduir al mínim el consum d’aigua utilitzant un algorisme que indica quanta aigua exactament necessita un cultiu determinat, en quin moment la necessita i fins i tot activa i desactiva l’automatisme del reg. També podem realitzar una selecció de varietats adaptades al canvi climàtic mitjançant l’anàlisi de dades genètiques i l’ús d’algorismes d’aprenentatge automàtic. O cultivar en hivernacles completament automatitzats. O una cosa tan singular com el que està fent en este moment l’institut tecnològic AINIA a València: crear un robot autònom capaç de recollir la fruita que ha caigut a terra després d’un temporal per a classificar-la i, abans que es perda per complet, obtindre subproductes de qualitat (en este vídeo tens l’explicació detallada).

El futur és ací. Ara bé… parlem d’un futur per a tots?

El desafiament de reduir la bretxa digital per a no deixar a ningú arrere

En este moment, en el camp de l’agricultura, existix una bona quantitat de dades que estan disponibles, en format obert, però no succeïx el mateix amb les eines d’intel·ligència artificial capaces d’interpretar-los. I és molt important que estos avantatges digitals arriben a tots, sobretot si tenim en compte que la major part de la alimentació mundial depén d’explotacions agraries familiars.

Per això, la FAO s’ha proposat aproximar a tots els beneficis de la digitalització i assegurar-se amb això que ningú es quedi arrere. La seua proposta?

Primer, facilitar dades obertes, posant-les a la disposició de qualsevol que les necessite.
Segon, fomentar la utilització i adopció de tecnologies digitals en tot el planeta amb propostes fàcils i accessibles.
I, finalment, promoure inversions públiques que vagen en esta direcció.

En este camí, FAO es va incorporar a mesurats de 2022 a la Al·liança de Béns Públics Digitals, una organització que busca en les eines digitals la manera d’aconseguir que el planeta puga aconseguir els Objetius del Desenvolupament Sostenible en la data prevista. “Formar part d’esta Aliança suposa un avanç quant al compromís de la FAO d’aprofitar el potencial de l’agricultura digital garantint la inclusivitat i reduint la bretxa digital entre diferents països i regions a través d’un accés assequible a les tecnologies digitals, l’alfabetització digital i els béns públics digitals”, va declarar Maximo Torero, Economista cap de la FAO.

Fins al moment, s’han creat quatre béns públics digitals:

La plataforma geoespacial Mà de la mà, que oferix accés a milions de capes de dades de diferents dominis i fonts; entre elles FAOSTAT, que inclou dades sobre alimentació i agricultura de més de 245 països i 35 regions, des de 1961 fins a l’any més recent disponible.
La cartera de servicis digitals de la FAO, que entre altres coses amplia els servicis agrícoles per a xicotets productors i agricultors familiars.
La base de dades de lliure accés sobre la productivitat de l’aigua, que oferix dades quasi en temps real per a monitorar la productivitat de l’aigua agrícola a diferents escales.
Open Foris, que està ajudant a més de 30.000 persones de 180 països a recopilar, analitzar i comunicar dades sobre l’ús de la terra.

Sí, el futur és hui. Però és a la nostra mà vigilar perquè siga completament inclusiu.