Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial: quan el present agrícola es nodreix del passat
Van haver de transcórrer centenars de milers d’anys perquè la població mundial cresquera fins a assolir els 1.000 milions d’habitants i, només en uns 200 anys més, aquesta quantitat es va multiplicar per set. El 2030, serem prop de 8.500 milions de persones al món. I el 2050, 9.700 milions habitarem el planeta. Al llarg de la història, els avanços científics i tecnològics ens han permés produir gradualment més menjar, però hui la natura ens demana a crits que parem la màquina i pensem a llarg termini. Per a alimentar una població que creix a aquesta velocitat, hem de canviar reacció per resiliència, i ningú sap més sobre la resiliència que les comunitats que s’alimenten des de fa segles dels sistemes tradicionals. Ara bé, com aprendrem d’ells si ni tan sols els coneixem?
Conscients del gran valor d’aquests sistemes de producció d’aliments i de la importància de conservar-los, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura promou des del 2002 la iniciativa dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM), que assenyala aquells sistemes on les comunitats humanes han mantingut amb èxit una intricada relació amb el seu territori.
El llistat SIPAM recull una selecció d’agroecosistemes que necessitem conservar. Fins al moment, s’han reconegut 78 agroecosistemes en 24 països, que són acuradament analitzats pel Grup d’Assessorament Científic designat per la FAO sota un marc conceptual i uns criteris de selecció proposats per la UNESCO.
Coneguem a fons per què aquests sistemes són únics:
Les seues comunitats tenen una estreta relació amb l’entorn
Aquests sistemes es basen en coneixements, tradicions i pràctiques agrícoles que es transmeten de generació en generació i que han estat desenvolupats a través de l’observació i l’experimentació durant segles. S’hi acumula una combinació de sabers ancestrals i coneixements científics que permeten la coexistència de comunitats locals i el seu entorn natural en perfecte equilibri.
Les comunitats que han desenvolupat aquests models agraris juguen un paper fonamental en la conservació i preservació dels SIPAM, ja que són les guardianes d’aquests entorns i participen activament en la seua gestió i desenvolupament sostenible.
Són entorns resilients davant el canvi climàtic
Les comunitats locals, contra tot pronòstic, han trobat la forma d’adaptar-se malgrat les adversitats, produint aliment de forma sostenible en geografies poc amigables per a l’agricultura o la ramaderia, com àrees desèrtiques, muntanyoses o amb pendents pronunciats.
Les seues pràctiques agrícoles han demostrat un poder d’adaptabilitat admirable davant de condicions extremes, com temperatures molt altes, escassetat d’aigua o zones amb inundacions recurrents. Aquesta resiliència serveix d’inspiració per a altres punts geogràfics que estan tenint dificultats per a abordar el canvi climàtic i per a garantir la seguretat alimentària de les seues comunitats.
Contribueixen a la sobirania alimentària
Els SIPAM són llar de comunitats empoderades que participen i prenen decisions respecte als seus sistemes alimentaris. Defineixen les seues pròpies polítiques agrícoles i alimentàries i, en definitiva, són independents de les llargues cadenes de subministrament que durant el COVID-19 han demostrat ser molt fràgils i poc fiables.
Destaquen per la seua diversitat agrícola i biològica
Aquests sistemes, que ofereixen paisatges espectaculars, acullen varietats autòctones, promovent així la diversificació de cultius i obrint pas a aliments que no són àmpliament cultivats o comercialitzats. En fomentar aquestes varietats de cultiu, els SIPAM contribueixen a la diversificació de la dieta i a la conservació de varietats. D’aquesta manera, enforteixen la resiliència dels seus sistemes alimentaris davant desafiaments com plagues, malalties i les conseqüències del canvi climàtic.
A més, les seues tècniques agrícoles utilitzen els recursos naturals de forma eficient, deixant sempre una quota per a les espècies animals i vegetals que formen part de l’ecosistema.
Sinònim d’agricultura familiar i xicotets agricultors
En el Decenni de les Nacions Unides de l’Agricultura Familiar (2019-2028), els SIPAM cobren més importància que mai. A dir veritat, aquest llegat tan valuós hui no existiria si no fora per la contribució de les famílies agricultores. Gràcies a la seua saviesa i cura de la terra, aquests grups familiars són els agents de canvi que necessitem per tal d’aconseguir la Fam Zero, un planeta més equilibrat i resilient, i assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible.
No oblidem que l’agricultura familiar, més que una forma de produir, és una forma de vida. Als llocs SIPAM, les famílies, l’agricultura i la cultura estan estretament relacionades, formant un cercle virtuós que és important protegir i deixar com a llegat a les generacions futures.
El principal desafiament? Preservar el seu llegat patrimonial
Tot i que els SIPAM són ecosistemes resilients, actualment estan sotmesos a amenaces serioses. La globalització, el canvi climàtic, l’existència de productes més competitius en preu o l’abandonament de l’activitat agrícola per la seua baixa rendibilitat porten aparellades la despoblació, la pèrdua de biodiversitat i de valuós coneixement ancestral. No podem permetre que això passe.
En donar visibilitat a aquests espais, promoure els seus territoris i afavorir la seua economia local a través d’incentius econòmics i iniciatives, la FAO contribueix a la seua conservació i al desenvolupament socioeconòmic sostenible. Durant més de vint anys l’organització ha donat suport als SIPAM, ajudant els agricultors a conservar els coneixements i habilitats i, alhora, protegint la biodiversitat i millorant els mitjans de vida.
Com a institució, la FAO busca preservar i salvaguardar els valors del patrimoni agrícola arreu del món, per tal que les generacions futures puguen ser testimonis de les seues importants característiques i beneficiar-se del seu potencial per a garantir mitjans de subsistència, seguretat alimentària i un entorn saludable.
Un cas d’èxit SIPAM
Els esforços de la FAO es veuen reflectits en les històries d’èxit SIPAM. Una d’elles és la del sistema ghout d’oasi a El Oued (Algèria, Àfrica), que destaca per la seua admirable gestió del vent adaptada a la vida al desert. “El ghout és un símbol d’estabilitat per a nosaltres, és part de la nostra vida i del nostre patrimoni, i és el nostre deure preservar-lo perquè transmet un missatge d’avis a nets sobre els desafiaments d’una naturalesa difícil”, assenyala un agricultor de la zona.
Des del segle XV, les comunitats sufís locals han cultivat palmeres datileres en aquests oasis únics, controlant el vent. Per a aconseguir-ho, planten palmeres just damunt la capa freàtica, on tenen accés directe als escassos recursos hídrics subterranis. Les fulles d’aquestes espècies vegetals funcionen com a tallavents i creen una depressió a les dunes d’uns 10 metres de profunditat, un microclima ideal per a cultivar hortalisses, cereals i criar bestiar menut.
A partir de la designació com a SIPAM el 2011, el sistema ghout ha mostrat grans avanços: des de la creació d’associacions per a empoderar les agricultores locals, passant per la posada en marxa de circuits turístics, fins a la creació d’un decret per a regular el bombament dels aqüífers dels quals depenen els ghout. D’altra banda, els dàtils d’aquest oasi s’han posicionat com un producte de gran valor i es venen a un preu tres vegades superior que els d’altres varietats.
Per a saber-ne més:
Explore els sistemes agrícoles més sorprenents de tot el món.
4 llocs de cultiu de te designats Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial per la FAO. Veure vídeo.