Zeynep Özkan: “Quan no podem mesurar  les dades reals de les diferents parts de la cadena alimentària, no podem fixar un objectiu per a reduir-los”

Hi ha apostes exitoses que destaquen en la lluita contra la pèrdua i el malbaratament d’aliments, i una d’elles procedix de Turquia. Nostra entrevistada de hui és Zeynep Özkan, Cap del Departament d’Harmonització de la Unió Europea i Coordinadora de la campanya Save Your Food. L’experta se submergix en el cor d’estes iniciatives, revelant objectius, estratègies i l’impacte col·lectiu d’un enfocament holístic que implica a tots els actors de la cadena alimentària.

Vosté coordina els projectes de Turquia contra la pèrdua i el malbaratament d’aliments. Pot parlar-nos un poc més del treball que han iniciat i dels seus objectius?
D’acord amb l’agenda internacional, els ministres d’agricultura dels països membres durant la Presidència de Turquia del G20 en 2015 van posar l’accent que els sistemes alimentaris haurien de ser més sostenibles i productius en termes econòmics, socials i mediambientals, i concomitantment van acordar la necessitat de reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments mentre augmenten les pressions sobre els recursos naturals, la biodiversitat i el canvi climàtic. Com a resultat dels esforços de Turquia, es va crear la “Plataforma Tècnica per al Mesurament i Reducció de la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments”, sota els auspicis de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), amb seu a Roma.

A nivell nacional, una iniciativa clau a Turquia en relació amb la pèrdua i el malbaratament d’aliments és la “Campanya de Prevención del Malbaratament de Pa”, llançada en 2013, amb un treball preliminar que es remunta a 2008. La campanya té com a objectiu augmentar la conscienciació pública sobre el malbaratament d’aliments, previndre el malbaratament al llarg de la cadena de subministrament i promoure el consum de pa integral a causa de la seua qualitat, propietats nutricionals i paper en la prevenció de l’obesitat. A causa del seu èxit, la FAO va reconéixer la “Campanya de prevención del malbaratament de pa” com una bona pràctica que contribuïx a les accions de prevenció del malbaratament en el món.

El Pla de Desenvolupament de Turquia també establix que “s’ha de realitzar una gestió eficient de les existències amb la finalitat de garantir la seguretat alimentària, reduir les pèrdues en la cadena de subministrament, previndre el malbaratament i millorar les normes i capacitats per a regular els mercats”. Amb la finalitat d’adoptar una estratègia integral sobre la pèrdua i el malbaratament d’aliments, des de 2018 s’ha convocat periòdicament un grup de treball central sota la coordinació de la Direcció General per a la Unió Europea i Afers exteriors del Ministeri d’Agricultura i Silvicultura, amb la participació de representants de l’Oficina Subregional de la FAO per a Àsia Central (FAOSEC) i altres departaments ministerials. En este marc, també s’han organitzat reunions de grups focals amb la participació de les parts interessades pertinents, i s’ha debatut i desenvolupat el full de ruta de l’estratègia juntament amb els problemes actuals i les solucions proposades.

L’objectiu més important de l’Estratègia Nacional és garantir que es prenguen mesures per a previndre la pèrdua i el malbaratament d’aliments mitjançant l’adopció de solucions concretes basades en l’assessorament de les parts interessades i les perspectives locals. L’èxit de l’Estratègia Nacional depén de la cooperació del sector públic, la indústria, els consumidors, el món acadèmic i les organitzacions no governamentals. L’estratègia ha adoptat la jerarquia d’ús dels residus alimentaris.

Quins projectes considera que han tingut més èxit fins ara?
L’ampliació del projecte de cooperació tècnica amb la FAO “Zero Waste Zero Hunger”, d’un  pressupost de 80.000 dòlars, a un projecte regional amb un pressupost de 1,5 milions de dòlars. Este projecte ha sigut un gran èxit i Turquia s’ha convertit en un exemple per als països d’Àsia Central. Gràcies a això, comencem a aplicar el pla d’acció sobre pérdua i malbaratament d’aliments que forma part del projecte de cooperació tècnica i, mentrestant, a compartir coneixement amb els altres països beneficiaris del projecte regional.

Com ha influït la col·laboració amb la FAO en la formulació i aplicació de les seues estratègies i quins beneficis ha aportat esta organització?
Comptar amb els coneixements tècnics de la FAO va ser molt important per a la preparació del document estratègic i el pla d’acció, igual que per a implementar-lo. Gràcies a l’àmplia xarxa d’experts i assessors de comunicació de l’organització, es va establir una gran sinergia en l’equip. La FAO va proporcionar orientació sobre diferents exemples de diferents països que podrien adoptar-se a Turquia.

En la seua recent visita a València amb motiu de l’esdeveniment d’alt nivel sobre estratègies contra la pèrdua i el malbaratament alimentaris va esmentar la importància d’un enfocament holístic en la lluita contra el malbaratament d’aliments, ¿podria explicar com es reflectix este enfocament en les accions que s’están duent a terme al seu país?
El Ministeri i la FAO han organitzat una sèrie d’actes amb la participació i assistència de les parts interessades pertinents per a contribuir a la planificació i execució de les activitats que es duran a terme en el marc de la campanya. Turquia, en cooperació amb tots els països i les parts interessades, té com a objectiu intensificar els esforços a nivell regional, nacional i internacional, per a reduir i previndre la pèrdua i el malbaratament d’aliments. Com a part de la campanya, es va preparar el “Document d’Estratègia Nacional de Turquia sobre la Prevenció, Reducció i Seguiment de la Pèrdua i el Malbaratament de Aliments i el seu Pla d’Acció”. Atés que la pèrdua i el malbaratament d’aliments és una qüestió en la qual tothom forma part del problema i de la solució, seguir un enfocament holístic i implicar a tots els actors de la cadena alimentària és crucial per a aconseguir resultats concrets.

Amb esta motivació, el Ministeri va dur a terme enquestes, actes, tallers i conferències amb la participació de diferents parts interessades (món acadèmic, govern, sector privat, consumidors, xiquets i joves, ONG).

No obstant això, el Ministeri no es va centrar únicament en una àrea de la cadena alimentària. També seguim un enfocament holístic amb diferents tipus d’accions per a diferents grups. Hem publicat cinc directrius per a diferents agents de la cadena alimentària i diversificat les nostres activitats en conseqüència.

Han posat en marcha diverses iniciatives, com “Salva el teu menjar” i tallers de cuina, mentre que en la majoria dels països l’atenció se centra més en la distribució, podria explicar-nos per què van triar estes iniciatives? I, podria dir-nos quins han sigut els resultats més significatius d’estos projectes?
Dins de la campanya “Salva el teu menjar”, es va rebre el suport de tots els agents de la cadena alimentària, des dels agricultors fins als consumidors. Per a evitar la pèrdua i el malbaratament d’aliments, és fonamental adoptar un enfocament holístic. Amb l’ajuda de les Direccions Provincials del Ministeri, hem dut a terme tallers de cuina sense malbaratament amb diferents grups destinataris, des de xiquets a professionals. Abans d’iniciar la pràctica hem fet presentacions sobre higiene alimentària i donat consells per a reduir el malbaratament d’aliments. Els participants es van divertir en la cuina i la seua conscienciació ha augmentat. Per a superar els problemes de pressupost, hem realitzat col·laboracions amb tallers de cuina locals pertanyents a cursos de cuina i per als ingredients amb supermercats locals.

A més, hem batut dos rècords Guinness: El rècord de “Major nombre de promeses rebudes per a una campanya de sostenibilitat mediambiental”, registrat en Guinness amb 790.000 promeses per a reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. A més, també es va registrar el rècord de “Major número de promeses rebudes per a una campanya”, amb 881.000 promeses de reducción de la pèrdua i el malbaratament d’aliments.

Així mateix, per a augmentar l’alfabetització alimentària, es van dissenyar i van distribuir fullets i diagrames per a explicar la diferència entre la “Data de caducitat” i la “Data de consum preferent”. D’altra banda, en col·laboració amb el sector minorista, es venen fruites i verdures fresques madures amb descompte per a evitar el malbaratament d’aliments.

Al seu país s’ha considerat essencial centrar-se en la participació de xiquets i joves. Quin ha sigut la reacció fins ara? I quin impacte espera aconseguir a llarg termini?
Si volem aconseguir un canvi de comportament durador i aconseguir els Objectius del Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides, hem de centrar-nos en els xiquets i els joves. En col·laboració amb el Ministeri d’Educació Nacional, s’informa professors i alumnes sobre la campanya i se’ls mobilitza perquè es comprometen a reduir la pèrdua i el malbaratament d’aliments. Amb els llibres d’activitats “Do good save food” de la FAO, els professors han dut a terme activitats de conscienciació.

Com a Ministeri, també vam ser a les escoles per a impartir formació i projectar pel·lícules d’animació sobre el viatge dels aliments i per què és important evitar el malbaratament. Amb estes activitats de sensibilització, ara més xiquets són conscients que malgastar aliments no és només malgastar menjar, sinó també aigua, terra, energia i treball. Ia coneixen a la nostra mascota Cano i fins i tot organitzen concursos de pintura sobre el tema.

Què creu que podríem aprendre de la seua experiència i els seus assoliments en la reducció del malbaratament d’aliments en altres països?
Que és crucial adoptar un enfocament que incloga a totes les parts interessades. També és important comptar amb una estratègia i un pla d’acció amb actors responsables i rellevants, i coordinar-se de manera positiva i creativa.

Podem accedir a les estratègies nacionals que molts països han publicat i conéixer més sobre prevención de pèrdues i aliments. A més, es pot accedir fàcilment a la bibliografia i els informes d’organitzacions internacionals. Un altre punt és adoptar els plans d’acció existents a nivell nacional i dur a terme una revisió de les parts interessades i establir grups de traball amb un enfocament multisectorial, això podria portar a aconseguir els resultats esperats. Quant al sector privat, contar amb el seu suport contribuïx a augmentar la visibilitat i ajudaria a superar els problemes pressupostaris. El que hem experimentat a Turquia és que la gent aborda esta qüestió voluntàriament i amb gran motivació. Per tant, és important fer un pas i veure com evoluciona.

D’altra banda, l’acte de dos dies que el Ministeri va organitzar internament i en el qual es van mostrar les pràctiques d’èxit dutes a terme per funcionaris del Ministeri va influir enormement en les parts implicades. Eixe esdeveniment va crear un efecte domino per a motivar a altres membres de l’equip a marcar la diferència.

Segons les dades, el Pla Nacional Turc ha aconseguit un estalvi total de 80 milions de dòlars per a les butxaques dels consumidors i un abast del 20% de la societat turca. Quins són els pròxims passos que vol donar Turquia en este sentit? I quins objectius s’ha fixat per al futur pròxim en matèria d’alimentació sostenible?

Ara mateix estem a punt de planificar la segona fase de la campaña. Mentre duem a terme les activitats habituals, com la preparació de directrius per als diferents agents, programes de formació per a estudiants, activitats d’espigolat i tallers de cuina, estem treballant en la normativa.

El projecte de llei espanyol per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari és un gran exemple per a nosaltres. Mentrestant, estem buscant maneres de mesurar la pèrdua i el malbaratament d’aliments en termes de quantitat i qualitat amb els nostres experts en la cadena de valor. El mesurament de la pèrdua i el malbaratament d’aliments continua sent un obstacle per a un gran productor agrícola com Turquia: cuando no podem mesurar les dades reals de les diferents parts de la cadena alimentària, no podem fixar un objectiu per a reduir-los.