SIPAM: històries que mereixen ser contades

En algunes parts del món, romanen ocultes fonts de vida tan perfectes que val la pena admirar i permetre que evolucionen: els Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). Tenim molt a aprendre d’ells, per això, la FAO es va comprometre a recuperar aquesta saviesa ancestral i conservar-la per tal d’assegurar un futur sostenible. Explorem les incorporacions més recents?

Passat, present i futur

Abans de començar, repassem el valor dels SIPAM. Aquests indrets singulars preserven importants tradicions humanes de sostenibilitat i convivència en harmonia amb la natura. Lluny de competir amb ella, conviuen amb la vida silvestre i han demostrat que poden adaptar-se a la nostra realitat canviant, garantint seguretat alimentària i afermant els mitjans de subsistència de les seues comunitats. El seu secret? El coneixement acumulat que es transfereix de generació en generació, la innovació contínua i l’intercanvi amb altres comunitats i ecosistemes.

Hui, aquests paisatges impressionants sumen 74 sistemes distribuïts en cinc regions del planeta. Recentment, la FAO va atorgar certificats a 24 d’ells, anem a veure’ls!

Comencem per Amèrica Llatina i el Carib, on es van incorporar quatre sistemes. El primer que es va sumar va ser el sistema agrícola tradicional al sud d’Espinhaço Meridional a Minas Gerais, Brasil, pel seu paper destacat a l’hora de protegir la flora autòctona.

A l’Equador, s’han agregat al llistat:

La Chakra andina, el centre del desenvolupament de la vida material i simbòlica de les famílies i comunitats quítxues, un espai d’experimentació i intercanvi i de conservació in situ de llavors, altament productiu i propici per a assolir la sobirania alimentària.
I la Chakra amazònica, ubicada a la província de Napo, ofereix múltiples serveis a les poblacions en un paisatge megadivers.

Mèxic va destacar per Ich Kool, Milpa Maya de la Península de Yucatán, amb una sustentabilitat comprovada d’almenys 3.500 anys proporcionant aliment als milpers i milperes.

D’altra banda, hui existeixen a Europa i Àsia Central huit sistemes de patrimoni agrícola. Espanya acaba de sumar-ne tres:

El sistema de reg històric a l’Horta de València, un patrimoni d’herència àrab, que proporciona productes saludables a través de 6.000 explotacions agrícoles.
El sistema agrosilvopastoral de les muntanyes de Lleó, on conviuen agricultura, ramaderia, silvicultura, recol·lecció, caça i pesca en un mateix espai que li dona a la zona un gran valor agroecològic.
El sistema agrícola d’oliveres mil·lenàries al territori de la Sénia, que allotja 5.000 oliveres centenàries que fan d’aquesta comarca un lloc únic i ofereix a les comunitats locals nombroses oportunitats per al desenvolupament rural, com la recuperació d’oliveres antigues abandonades.

Itàlia, per la seua banda, va ser reconeguda per les vinyes tradicionals de Soave, que durant 200 anys han afavorit els mitjans de vida de 3.000 famílies; i les oliveres en els pendents entre Asís i Spoleto, on es cultiven olives des de l’època dels etruscos.

Viatgem al Nord d’Àfrica? A Tunísia, la FAO va destacar:

Els Jardins penjants de Djebba El Olia, Tunísia, on les comunitats locals han transformat el paisatge en terres fèrtils i productives.
El sistema agrícola ramli a les llacunes de Ghar El Melh per les seues pràctiques enginyoses per a cultivar en sorra.

A més, el Marroc va ser destacat pel sistema agrosilvopastoral basat en l’argània a la regió d’Ait Souab‑Ait Mansour, que es basa en pràctiques agroforestals en terrasses de pedra seca molt resistents a l’entorn àrid; i pels ksour de Figuig per la seua cultura d’oasi.

Àsia i el Pacífic, per la seua banda, alberga 47 sistemes de patrimoni agrícola disseminats per huit països. Hui, la major quantitat es troba a la Xina (18), que acaba de sumar:

El Japó va sumar el sistema integrat del llac Biwa i el seu entorn i el sistema de cultiu de fruita a la regió de Kyoutou (Yamanashi). A més, la República de Corea va ser reconeguda pel sistema agrícola tradicional de producció de ginseng a Geumsan, el cultiu del qual és un dels llegats espirituals més valuosos per a la seua cultura; i el sistema agrícola de camps de bambú a Damyang.

Per la seua banda, Tailàndia acaba d’incorporar el sistema agroecològic de pasturatge de búfals en aiguamolls de Thale Noi. Finalment, l’Iran, en va incorporar dos: el sistema de cultiu de safrà basat en Qanat, a Gonabad, i el sistema de producció de raïm a la vall de Jowzan.

Corre a conéixer-los més a fons!