Ramaderia familiar: biodiversitat, sostenibilitat ambiental i progrés social

A cada mos de carn que gaudim, ens trobem cara a cara amb una veritat incòmoda: les nostres decisions estan deixant una empremta profunda en l’aire que respirem, en la terra que habitem i estan afectant la biodiversitat. I tot semblaria indicar que cada vegada en consumirem més perquè, lògicament, en som més, però també perquè les nostres dietes i el nostre estil de vida han canviat al llarg de la història. Ara, és possible continuar menjant carn i baixar les emissions de carboni? Tots els models ramaders són perjudicials?

Comencem. Fins al moment, el model que ha guanyat terreny en les últimes dècades ha estat el de la ramaderia intensiva, un sistema amb un objectiu concret: generar la major quantitat d’aliment possible per a proveir de proteïna animal la major quantitat de persones al món. Tin en compte que, actualment, la carn, la llet i els ous proporcionen el 34 % de la proteïna que es consumeix a tot el món, a més de micronutrients essencials com la vitamina B12, vitamina A, ferro, zinc, calci i riboflavina, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO).

Els resultats d’aquesta exigència al llarg dels anys ja els coneixes: l’escalfament global, el deteriorament dels sòls, la contaminació de l’aigua amb excrements dels animals i fertilitzants, l’estrés hídric, la desforestació i la pèrdua de biodiversitat… Aleshores, què podem fer?

Produir i conservar és possible

Hi ha una altra manera de fer les coses, i el cas de Lleó, a Espanya, n’és una prova. Recentment, les explotacions agrosilvopastorals de les muntanyes d’aquesta zona han estat reconegudes per la FAO com un dels Sistemes Importants del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). En aquest paisatge cultural, els i les xicotetes productores duen a terme una activitat agrícola, ramadera i forestal, i encara conserven els seus coneixements tradicionals, útils per a promoure el desenvolupament sostenible. Analitzem el seu cas.

Un clima favorable

Les diferències climàtiques a les muntanyes de Lleó fan que les pastures siguen de gran qualitat, per la qual cosa el xicotet productor no necessita subministrar suplements nutricionals al bestiar. De la terra a l’animal, sense intermediaris.

Un ecosistema en harmonia

La diversitat d’usos del sòl amb boscos (castanyers, fajos, bedolls, ginebres, rouredes, entre d’altres), pastures i zones de conreu generen un espai de convivència d’agricultura, ramaderia, silvicultura, recol·lecció, caça i pesca en un mateix espai que li dona a la zona un gran valor agroecològic.

En estreta relació amb la natura

A més de generar aliment de forma sostenible, les persones ramaderes tenen cura del puig, dels brolladors, i conserven les sebes, uns tancaments naturals típics de la zona que serveixen d’abric per als animals autòctons. Tenen una cosa molt clara: saben que per a produir la millor carn, l’ecosistema ha d’estar en harmonia i, en això, els animals silvestres compleixen un paper molt important. En definitiva, una gran biodiversitat fa més resilient el sistema i l’entorn i les persones que hi aposten guanyen flexibilitat davant les fluctuacions del canvi climàtic.

Més estabilitat per a la zona

Un ecosistema en el qual els nivells de producció i biodiversitat estan en harmonia porta aparellada una economia més sostenible, que permet a les persones productores planificar millor. Al llarg dels anys i malgrat les crisis, Lleó s’ha mantingut capalta i la seua autonomia quant a alimentació va fer que a la regió mai faltara producte de proximitat. Així mateix, les pràctiques tradicionals reforcen el sentit de pertinença i el valor patrimonial que forma part de la identitat de la regió, un llegat sostenible que mereix ser perpetuat.

Segons l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, millorar les pràctiques de gestió i inspirar-se en pràctiques com les de Lleó podria reduir les emissions dels sistemes ramaders en aproximadament un 30 %. Al cap i a la fi, no es tracta de demonitzar totes les formes de produir carn, sinó de posar el focus a produir-la tenint en compte que els recursos naturals són finits i valuosos.

Cap a una producció ramadera més sostenible

Per això, la FAO treballa per a transformar i fer que els sistemes ramaders siguen més sostenibles, productius i resilients impulsant iniciatives emmarcades en el Decenni de l’Agricultura Familiar, un període que té com a objectiu aportar una nova perspectiva sobre l’important paper que exerceixen els i les camperoles familiars en l’erradicació de la fam i la construcció del nostre futur alimentari.

Malgrat el seu valor i els seus avantatges, l’agricultura familiar és molt vulnerable a les fluctuacions del mercat, a la pèrdua de la producció i al canvi climàtic. Per això és important donar-los suport a través de millors tecnologies, polítiques per a un accés just a la terra, dades i ajudes per a ingressar i mantindre’s competitius al mercat.

D’acord amb l’organització, la ramaderia familiar ens ofereix sis beneficis de primer ordre:

Garanteix una millor nutrició, perquè la carn és una font rica en nutrients essencials, com proteïnes d’alta qualitat, vitamines i minerals, que són fonamentals per a una dieta equilibrada i nutritiva.
Promou la seguretat alimentària en criar animals per a consum de les seues famílies, reduint així la de fonts externes i acurtant les cadenes de subministrament i la contaminació que s’hi associa.
Millora els mitjans de vida, perquè és una important font d’ingressos per als xicotets productors. La venda d’animals, productes lactis o altres productes ramaders pot generar ingressos que s’utilitzen per a cobrir necessitats bàsiques, adquirir o intercanviar per altres aliments i millorar la qualitat de vida de les famílies. A més, contribueix a generar ocupació a la zona i fomentar que més persones aposten pel medi rural.
Gestiona millor els recursos naturals, perquè els i les xicotetes ramaderes solen tindre una relació més propera amb la terra i els recursos naturals locals. La ramaderia familiar pot fomentar pràctiques de maneig sostenible, com ara el pasturatge rotatiu i la conservació de pastius, la qual cosa contribueix a la conservació del sòl, la biodiversitat i la salut de l’ecosistema.
Protegeix el medi ambient i contribueix a un desenvolupament sostenible, en especial a les zones rurals.
Fomenta el progrés social, perquè no només genera ocupació, sinó que enforteix la participació comunitària, preserva la cultura i les tradicions, facilita la transferència de coneixements i capacitats, i contribueix a la conservació del paisatge i la biodiversitat.

Les persones implicades en la ramaderia familiar són els agents de canvi que necessitem per tal d’aconseguir la Fam Zero, un planeta més equilibrat i resilient, i així assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Donem-los suport amb la nostra compra!

Et pot interessar: